Salut
Societat 11/05/2019

Les dones amb fibromiàlgia poden practicar el sexe malgrat el dolor

Sovint tenen dolor vaginal i poden sentir-se frustrades per no poder satisfer el seu desig sexual

Gemma Garrido Granger
3 min
Les dones amb fibromiàlgia també volen tenir sexe, malgrat que sovint pateixen dolors vaginals crònics. A la imatge, una parella.

BarcelonaUnes 140.000 persones a Catalunya pateixen de fibromiàlgia. D'aquestes, un 80% són dones. Un dels grans problemes a què s'enfronten a causa de la malaltia és la disparèunia, és a dir, un dolor crònic vaginal que s'agreuja durant el coit. "El dolor sovint no permet a les afectades viure situacions plaents com ara el sexe", resumeix el psicòleg especialista en sexologia i teràpia de parella Ignasi Puig Rodas. Ara bé, a més del patiment físic, les afectades també topen amb una gran dificultat afegida: els problemes psicològics, anímics i emocionals derivats de la manca de desig sexual o de la frustració per no poder gaudir del sexe.

Aquest diumenge se celebra el Dia Mundial de la Síndrome de Sensibilització Central, el paraigua genèric que reuneix patologies d'origen neurològic com la fibromiàlgia, la sensibilitat química i la fatiga crònica. El cap de secció del servei de reumatologia de l'Hospital del Mar, Josep Blanch, assegura que, si bé es desconeixen les causes de la fibromiàlgia, els investigadors situen l'epicentre en un trastorn de la facultat del cervell de gestionar adequadament el control del dolor.

"Les afectades perceben un dolor més elevat en situacions que, per si soles, no els haurien de generar malestar. Per exemple, el simple frec amb els llençols pot generar una percepció desagradable que es converteix en dolor", detalla Blanch. Els símptomes més determinants són la fatiga generalitzada i la percepció de dolor persistent, però la fibromiàlgia també provoca insomni, mal de cap, formigueig a les mans i als peus i falta de concentració.

El coit també resulta dolorós, i aquest malestar, sumat a l'efecte dels medicaments analgèsics, antidepressius i relaxants musculars, destrueix el desig sexual. La possibilitat de mantenir relacions sexuals, doncs, també se'n ressent. "Les dones amb fibromiàlgia estan doblement estigmatitzades i invisibilitzades", lamenta Blanch. El facultatiu explica a l'ARA que encara hi ha un reducte de professionals que es neguen a considerar la fibromiàlgia una malaltia i que associen els símptomes a un quadre ansiós o depressiu.

Ignasi Puig Rodas remarca que el sexe no es pot veure com una cosa accessòria o secundària, ja que és un aspecte clau en el benestar de les persones, però tampoc se'n pot tenir una concepció errònia. "Malauradament encara hi ha gent que veu el sexe com un compliment amb la parella i cal insistir-hi molt: el sexe no pot ser mai una obligació, s'ha de practicar sempre per plaer i amb plaer", subratlla Ignasi Puig Rodas.

El psicòleg especialista en sexologia adverteix que quan una persona pateix una malaltia que genera dolor físic i mental i aquest malestar traspua i afecta la relació amb el seu company sexual, el pacient sent una certa culpabilitat. "Per evitar-ho cal que la parella estableixi una comunicació fluida; que puguin parlar de sexe i de la seva relació, que puguin demanar i pactar aquelles pràctiques sexuals que els satisfaran. Però mai pot haver-hi un dret a exigir a l'altre", resumeix l'expert.

Així, el company sexual exerceix un rol de coterapeuta, en paraules de Puig Rodas. El sexe pot ser una eina per combatre el dolor físic de la fibromiàlgia i, alhora, per enfortir la relació de parella. Ara bé, per aconseguir-ho, el psicòleg veu essencial un canvi de mentalitat, no només entre les persones que pateixen una malaltia i les seves parelles sinó en tota la població. "La penetració i l'orgasme no són l'única pràctica sexual. L'estimulació amb massatges, el sexe oral… Hi ha moltes maneres de tenir sexe, però també hi ha moltes maneres de viure amb plaer en un sentit ampli", conclou.

stats