Un terç de les dones joves toleren que la seva parella les controli

BarcelonaDoble check és un curt que va quedar finalista del 10è festival Notodofilmfest en què una parella jove discuteix al bar perquè ell li havia enviat un whatsapp la nit anterior i ella no l’hi havia respost, tot i que ell havia rebut el signe del doble check, que vol dir que ella sí que l’havia llegit. Un grup de mediadors escolars del Vallès Occidental fa servir sovint aquest curt en els seus tallers amb alumnes. “Em va sobtar que molts nois, quan el veuen, diuen que entenen la reacció del personatge de la pel·lícula, enfadat perquè ella no li ha respost el missatge”, explica una d’aquestes mediadores, Marga Viñolas, psicopedagoga de l’Institut l’Estatut de Rubí. Aquesta reacció espontània dels joves en veure aquesta actitud de control del noi fruit de la gelosia és el que es desprèn del resultat de l’enquesta encarregada pel ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat presentat aquesta setmana: Percepció social de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut. El resultat més cridaner de l’enquesta, feta a 2.500 joves de tot l’Estat d’entre 15 i 29 anys, és que un de cada tres consideren inevitable o acceptable controlar els horaris de la parella, impedir-li que vegi amics o familiars, o fins i tot no permetre que treballi o estudiï. Discriminat per sexes, però, el percentatge és molt similar: ho toleren el 34% dels homes i el 32% de les dones. “Em sorprèn més el masclisme de les noies que el dels nois”, explica Ramon Grau, professor i director de l’Institut Quatre Cantons del barri del Poblenou de Barcelona. “Fa temps que treballo amb adolescents, i encara ara observo conductes i opinions masclistes tant de nois com de noies. El que costa d’entendre és que al segle XXI les dones joves acceptin aquest rol en la parella”, afegeix.

Relació de submissió

“Les noies accepten tenir un nòvio que les controli perquè ho associen a la protecció, és una relació de submissió que aprenen a casa”, explica Mercè Martínez Martorell, antropòloga de la UB i autora del llibre sobre violència de gènere Ideas que matan (Ed. Alfabia). Per Martínez Martorell, aquestes idees masclistes latents tenen arrels familiars que tenen a veure amb una ideologia molt determinada”, i considera que s’ha de trencar aquesta herència amb molt diàleg i reflexió.

Nois i noies separats

A l’Institut Quatre Cantons del barri del Poblenou de Barcelona dediquen una part de les hores de tutoria a parlar sobre el masclisme i la igualtat entre homes i dones. “Ens vam adonar que havíem de fer aquestes tutories per grups, nois i noies separats, perquè a elles els costava parlar amb llibertat davant d’ells per explicar les seves experiències”, recorda el director del centre, Ramon Grau. A l’Institut l’Estatut de Rubí fan tallers similars, que anomenen Punt Lila. “Encara que el masclisme semblava superat, no és així”, admet la seva psicopedagoga, Marga Viñolas, que assegura que veu sovint aquestes actituds de control de les parelles de les estudiants al seu institut.

L’antropòloga Mercè Martínez Martorell explica que aquest esperit de control dels homes “indica que hi ha un problema d’inseguretat per part d’ells”. “Els nois controlen les noies perquè a ells els controlen els seus amics i no volen que els diguin que la seva parella fa el que vol sense que ell ho sàpiga”.

“Com a l’Espanya dels anys 50”

Aquest masclisme dels joves sovint és reflex del que veuen a casa: “Aquests tallers del Punt Lila els fem a les tardes fora de l’horari lectiu i algunes famílies diuen que les seves filles no hi poden anar perquè han de fer les tasques domèstiques, cosa que no diuen dels seus germans”. Marga Viñolas explica que el pitjor d’aquesta situació és que sovint són les mateixes alumnes les que troben normal que a elles els toqui fer la feina de casa i no als seus germans. “En moltes coses estem encara com a l’Espanya dels anys 50!”, afirma.

Altres professors consultats per aquest diari identifiquen aquestes actituds masclistes sobretot en famílies sud-americanes i marroquines, tot i que no són les úniques. Expliquen que tenen moltes discussions amb els pares de nenes que no prioritzen els estudis de les seves filles, sobretot perquè moltes ja s’han de casar amb 14 anys. “Elles vénen a l’institut com un tràmit perquè ja saben que tenen el camí marcat”, explica un professor que no vol dir el seu nom.

Mercè Martínez Martorell també fa una lectura positiva de l’estudi del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. “Hi ha un 68% dels joves que no toleren aquestes actituds, i això és molt bo, estem evolucionant. Fa 20 anys aquests percentatges haurien sigut molt diferents”, conclou l’antropòloga.