Les dones tenen el doble de risc de morir que els homes si pateixen un infart

Elles triguen més a anar a l'hospital i els símptomes es confonen sovint amb quadres d'ansietat

Els infarts aguts de miocardi són més agressius quan els pateixen les dones: si bé la patologia cardíaca afecta més la població masculina, elles tenen el doble de probabilitats de morir quan no arriba prou sang al cor. Ho confirma un estudi de l'Hospital Vall d'Hebron que ha recopilat les altes hospitalàries amb aquest diagnòstic de tots els centres sanitaris de l'Estat entre els anys 2005 i 2015. L'informe, liderat per l'experta en salut cardiovascular de la dona i facultativa del servei de cardiologia de la Vall d'Hebron, Antonia Sambola, revela que si la taxa de mortalitat per aquesta cardiopatia en homes se situa en un 9% dels casos, la xifra es dispara fins al 18% quan la pacient és una dona. 

Les causes que expliquen aquesta tendència són diverses. Sambola destaca una major dificultat entre la població femenina per conciliar feina i vida personal i, per tant, per preocupar-se de la seva salut. "Les dones triguen més temps a anar al metge que els homes i, quan tenen un infart, aguanten més els símptomes, com el dolor o la sensació de falta d'aire. De vegades, directament els minimitzen. Com que sovint treballen o tenen cura dels membres de la família, opten per esperar a veure si el dolor se'ls passa sol", apunta. 

La precarietat fa oblidar la salut

La manca de diagnòstic precoç també fa que les tècniques que poden augmentar la supervivència a l'infart no arribi a les pacients a temps. L'especialista fa referència directa a l'angioplàstia, és a dir, la cirurgia per restaurar la circulació de la sang en les artèries obstruïdes. Les espanyoles i les catalanes se sotmeten menys a aquesta intervenció que els homes, concretament un 15% menys. "Arriben massa tard per poder-se beneficiar d'aquesta tècnica", puntualitza Sambola. 

La diferència d'edat entre homes i dones és clau, també, per aquest major risc a morir per cardiopatia aguda. L'edat mitjana de les dones que tenen infarts és de 71 anys, mentre que la dels homes frega els 60. Una dècada de diferència que s'associa a una taxa més alta de mortalitat. Les dones tenen, a més, més comorbiditats, és a dir, altres malalties que agreugen el pronòstic. Per exemple, elles tenen més hipertensió que ells (un 60% de les dones, davant el 46% dels homes) o de diabetis (36% i 26%, respectivament). 

La simptomatologia pot conduir a errors de diagnòstic. El senyal més determinant dels infarts aguts de miocardi és un dolor constant al pit, que pot irradiar-se als braços, al coll o al queixal. Els afectats per la cardiopatia poden experimentar símptomes addicionals, com ara una sudoració excessiva, una sensació constant de cansament o de falta d'aire, així com nàusees i vòmits que els generen un malestar continu.

Aquestes manifestacions sovint es confonen amb les d'un quadre d'ansietat i, en aquesta línia, la cardiòloga Antonia Sambola admet que cal fer més esforços a les consultes: "En els últims anys es dona molta importància als factors psicosomàtics, però abans d'això els professionals han de descartar sempre que la causa del malestar no sigui orgànica". 

Les patologies cardiovasculars són la principal causa de mort a l'Estat: l'any passat van morir 263 persones per cada 100.000 habitants per malaltia del sistema circulatori. Aquestes patologies afecten per igual els dos sexes, si bé és cert que els infarts afecten més els homes i els ictus i les insuficiències cardíaques afecten més les dones.

"Amb tot, l'any 2017 van morir 9.000 dones més que homes per malaltia cardiovascular. És fals creure que la incidència d'aquestes malalties en dones és molt menor", detalla Sambola. L'especialista assegura que per combatre la bretxa de gènere calen campanyes poblacionals d'informació i conscienciació que donin valor a l'autocura.