El primer home que va dormir a terra… i va descansar tota la nit

The New York TimesAl llarg dels últims milions d'anys els ancestres dels humans moderns es van anar diferenciant d'altres primats. Els nostres ancestres van començar a caminar drets, van perdre bona part del pèl corporal, van passar a tenir dits capaços d'agafar amb precisió i van desenvolupar cervells molt grans. Però els primers humans també van adquirir un avantatge menys obvi però igualment important: uns hàbits de dormir peculiars. "Són realment estranys comparats amb els d'altres primats", diu el doctor David R. Samson, investigador de la Universitat de Duke, a Carolina del Nord.

En un article publicat a 'Evolutionary Anthropology', els doctors Samson i Charles L. Nunn, biòleg de l'evolució a la mateixa universitat, afirmen que el son humà és excepcionalment curt i profund, un model que pot haver jugat un paper clau en el desenvolupament de les nostres poderoses ments.

Fins fa poc els científics no en sabien gaire de com dormen els primats. Per descobrir-ho, el doctor Samson va fer col·locar càmeres d'infrarojos al zoo d'Indianapolis i es va passar nit rere nit vigilant com dormien els simis. Observant els seus moviments va detectar els moments en què els orangutans entren i surten de la fase REM, que és quan els humans somiem.

"Durant set mesos em vaig convertir en un animal nocturn", diu; "només algú que vol aprovar la seva tesi doctoral troba la motivació necessària per fer una cosa així". Per al nou estudi, els doctors Samson i Nunn van combinar la informació obtinguda amb dades procedents de treballs sobre 19 tipus més de primats. Els investigadors van trobar grans diferències en el nombre d'hores que dormen els animals. Els lèmurs ratolí dormen durant disset hores cada dia, mentre que els humans només en dormen unes set, "menys que cap altre primat al planeta", explica Samson.

Més hores, durant menys estona

Els científics van buscar els motius que expliquin aquestes diferències. Comparades amb els mamífers més grans, per exemple, les espècies més petites acostumen a dormir més hores durant el dia però durant períodes breus, potser perquè necessiten menjar moltes vegades. Samson i Nunn van descobrir que el temps que passen dormint les diferents espècies de primats acostuma a dependre de les seves dimensions físiques, entre d'altres factors, com el nombre de primats que formen cada grup. Però aquesta norma té una excepció important: els humans. Dormim molt menys del que semblaria lògic tenint en compte el que fan la resta de primats.

Quan dormim entrem de tant en tant en fase REM i somiem. Estem en fase REM durant el 22% del temps que dediquem a dormir, la proporció més elevada d'entre els primats, segons els científics. Samson i Nunn tenen una explicació a per què els humans van acabar dormint tan poques hores, i sovint en REM. Al llarg de desenes de milions d'anys, diuen, canvis en l'ecologia dels nostres ancestres van comportar l'evolució dels hàbits de son. Cada vegada més els humans van aconseguir descansar bé a les nits.

Diferents estudis apunten que la fase REM beneficia el cervell. Alguns científics afirmen que té la funció d'escombrar les deixalles moleculars, i d'altres que serveix per consolidar la memòria a curt termini i convertir-la en un record que perdura en el temps. Però als nostres ancestres, molts semblants als micos, no els va resultar fàcil arribar a la fase REM. Dormien en branques, i les seves nits no eren precisament tranquil·les. Quan intenten dormir, els micos són despertats pel vent, per serps que s'enfilen als arbres, pel soroll que fan la resta de micos del grup. "És com viatjar en classe turista en un avió", diu el doctor Samson. Creu que per tal d'arribar a gaudir dels beneficis de la fase REM els micos haurien de dormir més estona.

Massa grans per a una branca

Els fòssils disponibles apunten que fa 20 milions d'anys els ancestres dels humans i d'altres simis van canviar els seus hàbits de dormir perquè es van tornar massa grans com per sostenir-se en una branca. En comptes d'una simple branca, els ximpanzés i els seus cosins van començar a construir plataformes fetes de pals i altres materials. L'equip del doctor Samson ha descobert que els simis busquen amb molta cura tant els arbres on dormen com els materials amb què construeixen les seves plataformes. El motiu, afirmen, és que els simis intenten dormir al millor possible.

Samson i el primatòleg Robert W. Shumaker van descobrir que, al matí, els orangutans que han passat la nit damunt plataformes construïdes amb materials còmodes treuen millor resultats en proves cognitives que no pas els que dormen damunt la palla. És possible que els ancestres dels humans dormissin en els arbres fins fa dos milions d'anys, explica Samson. Fa 1,8 milions d'anys, els primers homínids, com l''Homo erectus', ja havien baixat dels arbres. "Crec que podem afirmar amb certesa que l''Homo erectus' dormia a terra", diu.

És probable que els primers humans dormissin en grans grups al voltant del foc, amb la intenció de mantenir els predadors a ratlla. El resultat, diuen Samson i Nunn, és que podien dormir millor a les nits, tenir un son profund i experimentar fases REM més intenses. I com que amb menys temps ja arribaven a la beneficiosa fase REM, els humans no necessitaven dormir tantes hores com la resta de primats. El resultat són més hores desperts cada dia, hores que van poder fer servir per construir noves eines o compartir històries.

El doctor Patrick J. McNamara, neuròleg de la Boston University School of Medicine, destaca que el nou estudi és molt interessant. "Com a espècie hem estat capaços de trobar la manera de treure més profit d'un temps dedicat a dormir inferior al d'altres espècies", diu. Però tant ell com altres científics també apunten a les difícils qüestions que l'estudi posa damunt la taula. Robert A. Barton, biòleg de l'evolució de la Universitat de Durham, a Anglaterra, apunta que els lèmurs ratolí són tan petits que poden dormir als forats dels arbres. En teoria haurien de ser capaços de gaudir d'un son curt i eficient com el nostre, però la realitat és que les seves jornades de descans són maratonianes.

Tot i que la fase REM a la qual nosaltres arribem és insòlita entre els primats, no ho és tant entre els mamífers. "Els campions són els ornitorincs", diu Jerome M. Siegel, investigador del son de la Universitat de Califòrnia Los Angeles: passen en fase REM la meitat del temps que dediquen a dormir. Samson apunta que la manera com ha evolucionat la forma de dormir pot dependre de factors específics per a cada espècie. Caldran moltes més nits sense dormir, fent recerca, per saber quins són aquests factors. "Aquests primers estudis són molt interessants perquè apunten a eventuals descobriments realment importants, però encara és d'hora per arribar a conclusions", diu Samson.