El Síndic proposa un pla al Govern amb mesures per "conquerir" drets com l'habitatge o la igualtat

BarcelonaEl Síndic de Greuges i l'Institut de Drets Humans de Catalunya han entregat aquest dimarts al Govern el Pla de Drets Humans de Catalunya 2020-2023, un conjunt de mesures legislatives, administratives i polítiques que s'han treballat amb la participació ciutadana i que busquen "conquerir" el desenvolupament ple d'aquests drets a Catalunya, amb 32 mesures i objectius per potenciar l'accés a l'habitatge, la igualtat, la protecció dels drets de la infància, la gent gran i el medi ambient, entre d'altres, i que reclamen posar en marxa independentment de la disponibilitat pressupostària.

"Parlem de drets en el sentit més fort de la paraula, aquells que sovint s'han de conquerir i anar més enllà de les lleis", ha afirmat el síndic, Rafael Ribó. "Se'ns pot dir que ara, amb la regressió de drets que hi ha a casa nostra, no és el millor moment per fer un pla de drets humans de Catalunya. Però creiem que sí, que ara és el moment. Ara és el moment de reivindicar les lluites de generacions anteriors i una perspectiva mestissa i feminista dels drets humans", ha afegit el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia.

Ara les dues institucions han marcat un termini de sis mesos per construir un sistema d'indicadors que avaluarà la situació de cada dret, detectarà les necessitats i fixarà un pla d'acció per avançar en el seu desenvolupament. L'objectiu és que, a partir d'aquests indicadors, cada conselleria del Govern apliqui una sèrie de mesures. El Síndic i l'Institut en faran seguiment. "En general sembla que vivim en una època de regressió de drets", ha lamentat Ribó, que veu com a representatiu que hi hagi presos polítics i recorda que el pla també reclama per exemple potenciar la llibertat d'expressió i fa extensives les propostes a altres administracions.

Sis blocs de drets a desenvolupar

El pla organitza el desenvolupament de 32 mesures entorn de sis blocs: el de la democràcia igualitària, que inclou el dret de qualsevol ciutadà d'accedir a la salut, l'educació, el benestar, el treball o l'habitatge i a poder viure amb dignitat el final de la vida; així com de potenciar el medi ambient, la sostenibilitat, la integritat personal, la seguretat o el consum responsable. En aquest bloc s'hi inclouen mesures com ara garantir l'educació fins als tres anys, que l'atenció primària sigui l'eix vertebrador del sistema sanitari o que s'estableixin mesures normatives per incrementar el parc d'habitatges públics.

Els altres sis blocs són els de democràcia plural (amb drets fonamentals com ara la llibertat d'expressió), el de democràcia participativa, la democràcia paritària (potenciar els drets de les dones i LGTBI), la democràcia dels nens (protegir la família i els drets de la infància, entre d'altres) i la democràcia garantista (el dret a una fiscalitat justa i a la pau). Tant Ribó com Bondia han destacat que es tracta d'un pla innovador i impulsat des de la societat civil.