L’edifici fantasma del Paral·lel

Un bloc que hauria de ser una residència geriàtrica està acabat i sense cap ús des del 2011

“Nosaltres no som detectius”. És la resposta seca que dona una de les treballadores de l’establiment de menjar italià que ha obert en un dels baixos del gran edifici, de tres cossos, que hi ha a la confluència de l’avinguda Paral·lel amb el carrer Nou de la Rambla quan se li demana si sap per què l’immoble central, que és el més gran dels tres, està acabat des del 2011 però no ha tingut mai cap ús. Des que han obert, fa poques setmanes, molts veïns, diu, s’hi han acostat a preguntar el mateix. I amb raó: fa anys que esperen respostes sobre l’ús d’un edifici que, amb el planejament a la mà, hauria d’acollir una residència per a gent gran i un centre de dia d’iniciativa privada.

Aquest gran edifici del Paral·lel s’aixeca a tocar de l’Apolo, on hi havia hagut el Teatre Nou i, més tard, sales com el Nuevo Cinerama -enderrocat el 1988-, i s’ha convertit en un misteri i, alhora, en un gran motiu d’indignació per als veïns del Poble-sec, que recorden la manca d’equipaments al barri i la necessitat d’habitatge a preu assequible, com apunta el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig. Ningú no té gaire clar per què el projecte no avança tot i tenir els permisos en ordre i les obres acabades.

De moment, el que sí que ha obert, en els dos blocs dels laterals, que estan qualificats com a habitatge, són pisos turístics que compten amb la llicència necessària per funcionar i, també, establiments de restauració als baixos de les dues ales. Però a l’edifici central, que forma part del mateix projecte de transformació urbanística que els altres dos, només hi ha les càmeres de seguretat que controlen que no hi accedeixi ningú. L’immoble és obra de l’arquitecta Beth Galí i té set plantes en el seu cos central -el de la residència fantasma-, que té quasi 6.500 metres quadrats construïts. I buits.

La propietat de l’espai és la immobiliària Coimbra, que, preguntada per aquest diari, assegura que està estudiant diferents opcions per treure l’edifici de l’atzucac en què es troba des de fa anys, però encara no concreta quin ús preveu donar a l’equipament ni entra a detallar per què l’edifici es va construir i encara no acull cap residència.

Una portaveu de l’empresa explica que fa anys van estar a punt de tancar un acord amb un grup important de Madrid per poder posar en funcionament el centre geriàtric, com estava previst, però que finalment es van fer enrere i que ara tenen diferents alternatives sobre la taula: “Confiem que es desencalli aviat, perquè tenir-lo tancat no beneficia ningú”. El projecte de transformació urbanística que afecta aquest sector va rebre el vistiplau del ple de l’Ajuntament el febrer del 2002.

Vista la inactivitat, l’equip de govern d’Ada Colau va intentar, sense èxit, arribar a un acord amb la propietat de l’espai per donar-li un ús mixt per acollir allotjaments -l’edifici està qualificat com a equipament i haurien de ser, per exemple, pisos dotacionals per a joves o gent gran- i un centre de serveis socials. Les converses entre les dues parts van acabar llavors sense cap entesa. Però la propietat encara no ha concretat quins eren els plans alternatius que tenia sobre la taula.

Usos alternatius

“Ningú no entén quin és el problema”, apunten des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que insta a accelerar les solucions per donar ús a aquest gran edifici i convertir-lo, per fi, en un equipament. I des de la Unió de Veïns del Poble-sec afegeixen que precisament una residència de gent gran és una de les grans carències que té el barri. L’endarreriment en la posada en marxa de la residència ha fet disparar, durant tots aquests anys, els rumors sobre possibles canvis d’usos de l’espai i sobre la possibilitat concreta que acabés convertit en un hotel. Això era, però, molt abans de la moratòria i el pla de regulació hotelera que va tirar endavant l’equip de Colau. Tot i la rumorologia, mai no s’ha aprovat cap canvi d’ús.

Més continguts de