Maternitat sense barreres, un somni complert

BarcelonaL'embaràs de Yasmina Andrés, de 34 anys, és la prova que la paraplegia no suposa cap obstacle per tenir fills de manera natural. Víctima d'un accident de trànsit, la Yasmina va quedar en cadira de rodes als 16 anys i mai va renunciar al seu desig de ser mare. Els metges li asseguraven que no tindria problemes per quedar-se embarassada, però no ha estat fins a aquest octubre que ha sigut mare del Rafa i que ha vist complert el seu somni.

Les lesions medul·lars limiten la mobilitat de les pacients i provoquen el descontrol dels esfínters i la pèrdua de la sensibilitat als genitals, però no afecten la seva fertilitat. En molts casos, les afectades pateixen una pèrdua temporal de la menstruació (anomenada amenorrea), que pot allargar-se entre sis mesos i un any, però entre el 50% i el 90% d'elles recuperen el cicle menstrual i no veuen afectada la seva capacitat reproductiva.

La doctora Karla Rojas, de la unitat de lesionats medul·lars de l'Hospital de la Vall Hebron, afirma que la maternitat encara és un terreny desconegut per a moltes de les lesionades, que inicialment la veuen com una fita inassumible. No hi ha cap raó mèdica, però, que els impossibiliti la gestació.

Amb l'objectiu que les pacients gaudeixin d'una vida plena, la Vall d'Hebron ha creat el primer programa d'atenció integral a la salut sexual i reproductiva per a persones amb qualsevol tipus de lesió medul·lar (tant paraplegia com tetraplegia) que ajuda les pacients a iniciar el procés obstètric, controlar la gestació i fer seguiment durant el postpart.

Aquest pla és pioner a Catalunya i a tot l'Estat i ofereix assessorament, eines i recursos veraços i fiables a les dones que manifesten el desig de tenir fills. "Fa tres anys vaig visitar una noia d'uns 30 anys que feia hores que havia patit un accident de trànsit. "«Ja sé que no tornaré a caminar», em va dir a la consulta", explica Rojas. "I la primera pregunta que em va fer va ser si podria ser mare i si podria sentir els moviments del nadó durant l'embaràs. Vaig quedar molt impressionada, perquè tenia la meva edat i jo acabava de ser mare", afirma. Aquell cas va ser el germen d'aquest nou programa.

Les lesions a la medul·la espinal suposen un canvi dràstic en la vida dels afectats que fa que les dones amb edat fèrtil es plantegin com serà la seva sexualitat a partir de l'afectació i, sobretot, si en un futur podran tenir fills o no. En la majoria dels casos el primer escull amb què topen són les seqüeles psicològiques, com la falta de desig sexual, la percepció de dificultat a l'hora de quedar-se embarassades o d'incapacitat per tenir cura d'un nadó, que les fan rebutjar la idea de la maternitat. Unes limitacions que fan pràcticament anecdòtica la xifra de dones amb aquesta discapacitat que viuen la maternitat. De fet, un dels objectius col·laterals d'aquest programa personalitzat és augmentar la taxa d'embarassos.

Formació per detectar les contraccions

Professionals de la unitat de lesionats medul·lars, medicina física i rehabilitació, ginecologia, urologia i psiquiatria treballen coordinats per acompanyar des del primer moment les dones que manifesten voler quedar-se embarassades, ja sigui de manera espontània o a través de tècniques de reproducció assistida. Actualment, una lesionada medul·lar que desitja ser mare ha d'anar a diferents centres públics i privats i invertir milers d'euros per aconseguir un embaràs amb èxit i sense riscos. El projecte de la Vall d'Hebron ofereix tota l'assistència en un mateix centre i de manera gratuïta.

Com en el cas de la Yasmina, cal planificar amb temps l'embaràs per evitar problemes –l'augment de pes pot provocar úlceres i problemes en el funcionament de la bufeta o l'intestí– i intensificar els controls obstètrics a partir del segon trimestre. "Aquests parts, però, no han d'acabar sempre en cesària, com sovint es pensa. Moltes dones poden tenir els fills per part vaginal", destaca la doctora Anna Suy, cap de la secció d'obstetrícia de l'hospital.

"Jo tenia por al part: si sentiria les contraccions, si estaria a casa i es complicaria i no podria controlar-lo", assegura la Yasmina. De fet, com que no senten dolor, les dones amb lesions medul·lars pateixen especialment quan s'acosta el moment de donar a llum. "Les formem per aprendre a detectar la panxa dura, ja que no perceben les contraccions com la resta d'embarassades", explica Suy. Ara bé, sí que poden sentir els moviments del fetus al ventre a partir del cinquè mes. A més, i per controlar millor les últimes setmanes d'embaràs -assenyala l'obstetra-, les gestants sovint són ingressades a l'hospital i en la majoria dels casos s'opta per induir-los el part.

Des que es va posar en marxa el programa, dues dones se n'han pogut beneficiar i han donat a llum dos nadons sans, i s'espera que de cara a l'any que ve en puguin participar fins a una trentena més d'usuàries. "És un programa integral per fer possible allò que sembla difícil", resumeix el cap de la unitat de reproducció assistida, el doctor Julio Herrero.