MALALTIES RARES
Societat 24/09/2011

"A casa no pot entrar tothom, qui porta olors s'ha de dutxar"

La síndrome de la sensibilitat química és una malaltia incompresa que no està reconeguda. És per això que els afectats demandaran els sistemes de salut català i espanyol per exigir un tractament específic.

Lara Bonilla
2 min
Els afectats per la síndrome de sensibilitat química s'han de protegir en entorns urbans.

BARCELONA.Ha buidat la casa de mobles i ara només hi té els imprescindibles. Tots són de vidre o alumini. Per netejar utilitza vinagre i bicarbonat i per la higiene personal només productes biològics. S'ha de vestir amb roba de cotó i els perfums queden descartats. Aquest és l'entorn de la Francisca Gutiérrez, afectada per la síndrome de la sensibilitat química múltiple, una malaltia crònica que no està reconeguda a Espanya. Però això pot canviar aviat, ja que el ministeri de Sanitat prepara un protocol per ajudar al diagnòstic dels afectats per aquesta malaltia. Està previst que el presenti d'aquí un mes.

Per a la Francisca i la resta d'afectats aquesta és una gran fita. "Ens permetrà tenir assistència sanitària, accedir als fàrmacs que ens corresponen i que la malaltia s'investigui", explica. Fins ara, molts malalts han de sentir, impotents, com a la consulta el metge de torn els diu que la seva malaltia "no existeix". La incomprensió i l'escepticisme són un símptoma més.

Denúncia en tràmit

Les associacions d'afectats per aquesta síndrome i també per fibromiàlgia i fatiga crònica presentaran una demanda contra el departament de Salut per exigir rebre assistència com qualsevol altre malalt. Segons Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda, aquests malalts no reben l'atenció que necessiten per unes molèsties que els poden provocar invalidesa. A més, conviure amb ells no és fàcil. La Francisca ho explica: "No tothom pot entrar a casa, qui porta olors s'ha de dutxar". La Francisca no tolera cap agent tòxic i això inclou sabons i colònies. "El meu marit s'ha de dutxar quan arriba per poder estar amb mi", explica. Adaptar-se a les noves condicions de vida no és fàcil ni per als malalts ni per als seus familiars. Alguns matrimonis es trenquen. Però, segons la Francisca, "a poc a poc, es pot fer".

stats