"M’han entrat a robar a casa cinc cops en cinc anys"

BarcelonaAlba Oriol ha sigut víctima de cinc robatoris en cinc anys. En una de les ocasions, els lladres van entrar al seu domicili quan només feia molt pocs dies que hi havien entrat uns altres. De fet, en aquell segon robatori encara hi havia la pols blanca que la policia científica dels Mossos d’Esquadra havia deixat per esbrinar si els primers lladres havien deixat empremtes. "És que, al final, un dia es trobaran diferents lladres a dins de casa meva", diu Oriol, intentant treure ferro a la situació. Però el cert és que en aquesta zona de Barcelona, els carrers de Francesc Alegre i Tenerife, a la zona de Can Baró (Guinardó), es viu amb molta preocupació. Es tracta d’edificis alts, d’11 plantes, i, en algunes ocasions, un sol lladre ha aconseguit passar, a través dels balcons, d’un pis a l’altre, robant així en diferents domicilis. A aquesta veïna, de fet, li han entrat dos cops pel balcó, dos més per la finestra de la cuina i un altre per la porta. Una altra veïna, que viu en un 11è, va veure que tenia la persiana mig oberta "i estava segura que l’havia tancat". Va trucar els Mossos, que van revisar el pis i, en no trobar ningú, van marxar. Una estona després, aquesta veïna va veure un home al balcó.

A diferència dels veïns, que viuen amb angoixa, els Mossos d’Esquadra no consideren encara que aquesta part de la ciutat sigui una zona calenta. Tenen constància que s’hi han produït robatoris però la xifra no és prou alta com perquè es deixin de considerar "fets dispersos". Consultats per aquest diari, els agents insisteixen que tothom ha de denunciar qualsevol robatori o, fins i tot, qualsevol intent. Recomanen també abaixar les persianes encara que es tracti de pisos alts. "És evident que si un carrer té poca llum o portes que no tanquen bé, per als lladres és més fàcil, i si els hi surt bé un cop, és més possible que tornin", segons fonts del cos.

Els veïns estan organitzats per grups de WhatsApp i cada cop que algun lladre entra en un pis, la notícia s’escampa ràpidament, com la por dels veïns. Fins i tot hi ha un veí que, per tal de facilitar la detenció del lladre, el va arribar gravar amb el mòbil. Guillem Valero, veí del número 21 del carrer Francesc Alegre, ja havia patit un altre robatori a casa feia molt poc temps. El primer cop no hi havia ningú dins de casa quan van entrar els lladres, que es van endur molt poques coses. Però el segon cop, en Valero va detectar alguna cosa estranya després de posar la clau al pany per entrar al seu pis. "Vaig notar certa resistència a girar la clau i llavors vaig sentir un soroll a dins", explica. Va baixar per les escales, va avisar els Mossos i es va preparar amb el mòbil per gravar el lladre quan sortís. El lladre va veure que l’estaven esperant, va abandonar enmig de l’escala la motxilla que portava amb tot el que havia robat i va sortir de l’edifici mentre Valero enfocava el seu mòbil. "Tu qui ets? Què hi fas aquí?", li pregunta Valero al lladre, que, tranquil·lament, marxa caminant. "Els Mossos van veure el vídeo i saben qui és, però no el troben", va explicar. En aquesta escala, la comunitat de veïns ja ha instal·lat una videocàmera per enregistrar tothom que entri.

En la majoria dels casos consultats, els lladres van marxar dels pisos amb un botí més aviat escàs. Alguna joia no gaire cara i poc més. Malgrat tot, la ferida que tots aquests robatoris deixen entre les víctimes és molt profunda. "La cinquena vegada que em van entrar a robar, em vaig posar a plorar", explica Oriol, que considera que els robatoris a domicili "són una mica com una violació: t’obren tots els calaixos, regiren les teves coses, la roba interior..." Per evitar un sisè robatori, aquesta veïna ha posat reixes a totes les finestres de casa seva, però el seu balcó dona a un solar abandonat, on és molt fàcil amagar-se, denuncia.