EDUCACIÓ

Lee Golding: "Els idiomes han de conviure de manera natural dins i fora de l’aula"

Responsable d’avaluació lingüística d’Oxford University Press

Ara fa tres anys, la Universitat d’Oxford, com ja fa temps que fa la de Cambridge amb el First Certificateo l’Advanced, va llançar l’Oxford Test of English(OTE), un examen propi online i que serveix per acreditar el nivell d’anglès. Des de llavors s’han examinat 20.000 persones a l’Estat, un 20% a Catalunya, el territori on hi ha més interessats i també més centres examinadors, amb 60 dels 300 que hi ha a Espanya. Lee Golding està al capdavant d’un projecte que va néixer a través de l’Oxford University Press, l’editorial vinculada a un dels centres universitaris amb més prestigi del món.

La competència és molt gran. Hi ha molts exàmens que certifiquen l’anglès. Què oferiu de nou?

L’examen és 100% online, però no es pot fer des de casa. Només es pot fer en centres autoritzats, com acadèmies, instituts, centres de formació professional o cambres de comerç. La principal diferència és que és un examen adaptatiu, és a dir, que va adaptant el nivell en base a les respostes de l’usuari. Això permet acabar amb un certificat del teu nivell real, no amb un aprovat o un suspens.

S’avalua la competència oral?

La part oral es fa amb una prova de so en què l’ordinador et fa preguntes que simulen una conversa. L’examen acredita el nivell global i també per competències, per destreses.

Per què és important certificar el nivell d’anglès?

D’una banda, en l’àmbit acadèmic és una manera d’avaluar i consolidar un curs i és una garantia tenir una acreditació d’anglès per accedir a graus, postgraus... De l’altra, en l’àmbit laboral, hi ha molts departaments de recursos humans que en el primer que es fixen és en el nivell d’anglès. Estem notant que augmenta la demanda.

Com és el nivell dels catalans?

És bo. Partiu amb avantatge perquè ja sou bilingües d’entrada. El català té una gran quantitat de fonemes i això aguditza l’oïda i us permet pronunciar amb millor facilitat. Els estudis diuen, a més, que el nivell va millorant cada any i això és gràcies en part als professors. També a la cultura de comerç i turisme de Catalunya, que empeny els empleats i els empresaris a millorar l’anglès.

Els professors diuen que l’anglès és un os dur de rosegar per a molts estudiants, sobretot la part oral.

Les habilitats productives -l’ speaking [parlar] i el writing [escriure]- són les que costen més, però també les que més es poden practicar.

Què pot fer l’escola?

L’important no és quantes hores d’anglès facis a la setmana, perquè impartir un nombre determinat d’hores no és educació multilingüe. Els idiomes han de conviure de manera natural, dins i fora de l’aula. Si veiem l’anglès com una llengua estrangera, l’alumne s’aliena perquè no ho considera una cosa seva. L’objectiu és que associï l’anglès igual que el català i el pugui utilitzar en qualsevol moment. Hi ha estudis que demostren que entre el 60 i el 75% de la població mundial parla dos o més idiomes, de manera que no és res nou.

Com ho poden fer els professors?

L’important és captar l’atenció dels alumnes amb projectes i temàtiques del seu interès. També crec que és bona idea fer assignatures troncals en anglès, però per això és important que el professor sigui un expert en la seva matèria i també en anglès.

Què ha passat a Espanya i a Catalunya perquè el nivell sigui més baix que a Europa?

Els països que han implantat l’educació bilingüe ho fan des de fa moltes dècades, i això passa per fer assignatures en anglès i per tenir pel·lícules en versió original a la televisió. No podem esperar tenir aquí en poc temps els resultats que altres països han aconseguit en dècades. La visió i els resultats que tenim són la visió d’un model educatiu anterior. Ara estem millorant i els resultats del que està passant ara s’apreciaran quan aquests alumnes acabin l’ESO i la universitat i s’incorporin al món laboral.

Dins l’escola tothom fa anglès, però hi ha molta desigualtat en l’accés a les extraescolars d’idiomes.

És veritat. Però també és veritat que podem explotar molt més els recursos que ens ofereix internet. Per exemple, podem llegir més en anglès o mirar pel·lícules en versió original. I, en la mesura que ens sigui possible, fer intercanvis i viatges a països angloparlants.