ENTREVISTA

"Qualsevol mètode per evitar un desnonament té més sentit econòmic que actuar davant el cas d'una persona sense llar"

Entrevista a Sorcha Edwards, secretària general de Housing Europe

Sorcha Edwards és la secretària general de Housing Europe, la federació europea d'habitatge públic, cooperatiu i social, que aglutina més de 43.000 proveïdors d'habitatge de 24 països diferents. En total gestionen 26 milions de llars, l'11% del total d'habitatges existents a Europa. Ha vingut a Barcelona per fer una conferència en la primera trobada de la comissió d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona que comença aquest dimarts.

Regular els preus dels lloguers a Espanya és una opció política o una necessitat?

Quan hi ha pujades tan altes del lloguer en un any, pujades que causen desnonaments i exclusió, no es pot no considerar aquesta necessitat [de regular els lloguers]. És evident que al mateix temps cal ampliar el patrimoni públic per tenir més oferta social, però això porta temps i, per tant, mentrestant cal actuar sobre l'especulació d'altres maneres i no deixar-ho tot a la lliure fixació dels lloguers del mercat. Cal analitzar què hi ha a la llei actual que atrau les inversions irresponsables i actuar sobre aquests factors. Un d'aquests factors és clarament la llibertat de poder augmentar els preus del lloguer.

Així doncs, ¿vostè creu que és primordial regular el preu dels lloguers?

No és l'única mesura que cal, però sí que és probablement una de les mesures que calen. A Barcelona només hi ha el 2% de pisos públics; per tant, insisteixo, és una evidència que cal fer alguna cosa.

I, pel que fa a ampliar aquest 2% d'habitatge públic, ¿és millor fer-ho des de les administracions o amb la col·laboració público-privada?

Tot. Tot el que calgui. A les ciutats on hi ha iniciatives que estan funcionant bé es tracta, en la majoria de casos, d'entitats privades regulades des de l'administració pública. També és cert que hi ha llocs amb sistemes forts d'inversió pública que també funcionen bé. A França, per exemple, hi ha un sistema de comptes d'estalvi en què els diners van a un fons públic que ajuda a construir habitatge públic a tot el país. El que hem de fer és trobar sistemes com aquest, d'inversió a llarg termini, i deixar de veure-ho només com una despesa. 

Aquí a Barcelona aquest dimarts ha començat una comissió per avaluar la situació que està previst que duri uns 4 o 5 mesos. En aquest temps, però, podria ser que el govern espanyol ja hagi regulat el preu dels lloguers. ¿Serveixen d'alguna cosa aquestes comissions?

Les polítiques d'habitatge triguen molt a tenir un efecte evident i cal anar monitoritzant, avaluant, alimentant amb dades constantment... així que mai és tard per tenir una comissió o un grup de reflexió que avaluï i faci el seguiment d'aquestes mesures. Barcelona s'ha convertit en un model. Hi ha altres ciutats que també tenen poc habitatge públic que es fixen en la feina que s'està fent aquí en l'àmbit de l'habitatge i la prenen com a referència per fer canvis sense perdre competitivitat; és a dir, llocs de feina, productivitat, una societat diversa... Quan les societats perden la seva diversitat perden també competitivitat.

El govern espanyol ja ha anunciat que frenarà els desnonaments per impagament de lloguer amb una moratòria i ampliarà el que s'entén per famílies vulnerables perquè hi tinguin cabuda, per exemple, les famílies monoparentals. Què indiquen per a vostè tantes lleis noves? ¿Que ens hem convençut que cal aturar la crisi de l'habitatge o que estem improvisant més que mai?

Prevenir sempre és millor que curar en matèria d'habitatge. Per tant, encara que algú pugui percebre que les lleis són improvisades, o un pedaç, jo crec que és millor que hi siguin. Qualsevol mètode per evitar els desnonaments té més sentit econòmic que atacar la situació d'una persona sense sostre que és molt més costosa per als serveis socials i els ens locals. Haver d'acomodar famílies en situació d'emergència, buscar habitacions o pensions és molt més complicat que prevenir un desnonament. En tots els països amb sistemes socials forts, l'impagament és la causa de la majoria de desnonaments, i a l'empresa privada tampoc els interessa tenir tants impagaments!

Aquesta setmana a l'ARA coneixíem el cas d'una família que, nou mesos després d'haver estat desnonada, ja ha passat per 15 pensions. ¿Hi ha alguna manera ràpida de millorar la relació entre el nombre de desnonaments i els pocs pisos socials disponibles?

Hi ha algunes solucions, tot i que no són ideals. Hi ha l'opció de fer cases modulars en terrenys cedits: són cases ràpides en mòduls que també es poden desplaçar ràpidament. Augmentar el patrimoni, fer més ajudes estatals per pagar lloguers a les famílies en risc d'exclusió, identificar i utilitzar terrenys o fàbriques antigues per fer construccions modulars o fer construccions noves...

¿Creu que, en general, a Espanya els inquilins estan poc protegits?

L'OCDE ha fet una comparativa dels drets dels inquilins per països, i el cert és que es percep que, amb el govern socialista, Espanya està fent un gir en les seves polítiques, per exemple, amb el contracte mínim de cinc anys. En general, però, es nota que hi han posat el focus ara perquè el nombre de persones que viuen de lloguer ha augmentat molt.

¿Com valoren des de Housing Europe la pressió i les accions que fan els moviments socials per la lluita per un habitatge digne?

La pressió que fan hauria d'ajudar a promoure polítiques que tinguin més impacte, per evitar la inversió irresponsable que ve a la ciutat només per obtenir molts beneficis a molt curt termini i per reemplaçar-la per inversions responsables que mantinguin la diversitat social. Mentrestant, el nostre paper és promoure la construcció, el manteniment i la renovació de l'habitatge públic.

Barcelona va pel bon camí?

Encara hi ha massa ciutats i societats que veuen el sòl només com una manera de treure diners, es venen patrimoni social i van en la direcció contrària a la que caldria. En canvi, estem veient que Barcelona, tot i tenir una situació complicada, està treballant amb totes les eines que té a l'abast i per això s'està convertint en model per a moltes altres ciutats.