La mare ens fa envellir

Mutacions heretades de la mare podrien contribuir a l'envelliment, segons un nou estudi

Científics alemanys han trobat evidències que demostrarien que les mutacions heretades de la mare a través del seu ADN mitocondrial podrien agreujar l'envelliment, segons un estudi publicat aquest dimecres a la revista britànica ' Nature'. La investigació, realitzada amb ratolins, és obra d'un equip de l'Institut Max Planck de Colònia (Alemanya) i suposa "la prova que l'envelliment no només es genera al llarg de la nostra vida, sinó que podem adquirir certa predisposició a envellir també en néixer", ha dit el cap del projecte, Nils-Göran Larsson.

Tot i que el deteriorament durant la vellesa es deu a una acumulació d'agents nocius, aquest equip de científics assenyala les disfuncions en l'ADN mitocondrial com a principal agreujant del procés. L'ADN mitocondrial, localitzat fora del nucli de les cèl·lules, s'hereta sempre per via materna i és el responsable de la transmissió de malalties genètiques incurables que afecten especialment els òrgans i teixits amb més necessitats energètiques com el cervell, el cor, el pàncrees o els ronyons.

Els investigadors asseguren que les disfuncions en l'ADN mitocondrial que una persona hereta de la seva mare podrien, si aquesta és portadora d'alguna mutació en el seu genoma, "incrementar l'envelliment dels teixits en el cas que es combinin amb altres disfuncions desenvolupades per altres causes".

Per arribar a aquestes conclusions, l'equip alemany ha experimentat amb diferents grups de ratolins portadors i no portadors de disfuncions mitocondrials, així com ratolins amb mutacions en el seu ADN mitocondrial causades durant el seu període vital. Després de cinc anys d'investigació, els resultats han demostrat que els ratolins amb disfuncions en el seu genoma mitocondrial adquirides de forma materna presenten més símptomes d'envelliment i una menor fertilitat, ja que la seva descendència és menys nombrosa. Entre aquests símptomes, els principals han sigut els relacionats amb l'aparell respiratori.

La conclusió a què han arribat els investigadors ha sigut que les disfuncions heretades actuen com a base damunt la qual intervenen amb posterioritat altres possibles mutacions per agents físics, químics i biològics. "El que més crida l'atenció és que fins i tot els nivells més baixos de mutacions mitocondrials heretades podrien provocar rellevants conseqüències que es manifestarien en les patologies que els humans desenvolupen durant la vellesa", assenyala Larsson. Així, la combinació de les disfuncions heretades i les no heretades pot provocar malformacions al cervell, especialment a l'hipocamp.

Segons Larsson, els resultats de la investigació podrien ser útils en altres àrees de la genètica, ja que "hi ha un altre tipus d'agents, també transmesos a través de la mare, que contribueixen a l'envelliment", ha assenyalat el científic.

Més continguts de