Algunes persones envelleixen tres vegades més de pressa que d'altres

Un estudi conclou que el ritme d'envelliment difereix radicalment segons els casos. Hi ha qui envelleix molt ràpidament i qui ho fa molt més lentament

Quina és l'edat d'algú que té 38 anys? La pregunta sembla absurda, evidentment. Però no ho és des d'un punt de vista biològic: el cos de cadascú de nosaltres envelleix a un ritme diferent. Com de diferent? Molt, segons ha constatat un equip de científics de diferents universitats —entre elles Duke, als Estats Units, i el Kings College de Londres—, que han arribat a la conclusió que les diferències entre uns individus i uns altres són abismals: uns envelleixen fins a tres vegades més de pressa que altres.

L'estudi, publicat a PNAS, ha estat elaborat a partir de les dades d'un grup de voluntaris, tots ells nascuts l'any 1972. Però, un cop analitzats una sèrie de paràmetres, les edats biològiques de tots ells no tenien res a veure. L'edat biològica d'alguns dels voluntaris era de 28 anys, 10 menys que la seva edat 'real'. Sorprenentment, en altres la seva edat era de 61! Això vol dir que els seus cossos eren 23 anys més vells del que deien els seus passaports.

El pas del temps el notem tots externament: apareixen arrugues, surten cabells blancs… Però el cos no només envelleix per fora sinó també per dins. Aquest envelliment, fins ara amagat, ha sortit al descobert gràcies al treball d'un grup de científics que han elaborat un mètode que permet conèixer quina és l'edat biològica de cada individu. Per determinar la rapidesa amb què envellien els voluntaris, 871, els científics van elaborar una sèrie de 18 variables, amb dades, entre altres factors, dels cromosomes, els ronyons, els pulmons, el sistema immunològic, el cor, el metabolisme, el colesterol. Aquestes anàlisis es van fer tres vegades, quan els participants tenien 26, 32 i 38 anys.

Edat cronològica versus edat biològica

Comparant les dades de l'estudi, els científics van veure que una majoria dels voluntaris tenia una edat cronològica que coincidia amb l'edat biològica. Alguns, però, havien envellit a un ritme de tres anys per cada any de vida. Això vol dir que, abans d'arribar a la meitat de la vida, ja semblaven físicament vells, tenien menys fortalesa física i menys energia, i mostraven símptomes de degeneració cognitiva. Uns pocs, en canvi, no van envellir en absolut durant tot el període.

Analitzades les dades la pregunta del milió és, evidentment, per què? Una pregunta que no obté resposta en l'estudi, més enllà de destacar que no hi ha una predisposició genètica a envellir més o menys de pressa (els gens serien responsables d'un 20% del procés), la qual cosa ens porta als diferents models de vida de cadascú. Si el 80% de l'envelliment depèn de qüestions ambientals i del tipus de vida, la conclusió és que és possible alentir el procés. Els autors del treball es mostren convençuts que la ciència està obrint la porta a prevenir malalties —com diabetis, demència o malalties cardiovasculars— quan encara som joves.

Més continguts de