Societat 20/05/2019

“Com volien que contestés si no havia rebut la carta!”

L’ARA recull testimonis que han denunciat el Govern per irregularitats en la gestió de la renda garantida

Natàlia Vila
3 min
Documents del Víctor Manuel que acrediten el seu cas.

BarcelonaEl Víctor Manuel Madrid, de 43 anys, entra al bar i seu discretament. Quan el cambrer s’acosta per demanar-li què vol prendre s’ho pensa i tria una aigua mineral. “M’ho podràs pagar tu, sisplau?”, li demana al company que ha vingut amb ell. Fa tres anys que no troba feina i assegura que està al límit. “Era autònom, feia de transportista, però fa una mica més de tres anys em van robar el camió”, explica. Des d’aleshores viu com pot perquè no té cap ingrés. “Per sort, la casa on visc està pagada i visc sol -explica-. Com ho faig? Doncs vaig demanar el bo social per als subministraments, una entitat m’ajuda amb algunes coses de menjar, com arròs i llegums, i intento posar les mínimes rentadores i sempre de nit”, explica.

Quan va sentir a parlar de la renda garantida de ciutadania, el setembre del 2017, no va dubtar en demanar-la. Però aquí va començar un altre malson per a ell, ara burocràtic.

“Cinc mesos després de fer la sol·licitud, el Govern em va enviar una carta en què em demanaven tota la informació necessària per valorar la sol·licitud -relata el Víctor Manuel-. Aquesta carta està signada del dia 1 de febrer del 2018, però jo la vaig rebre el dia 22 de febrer”, protesta mentre ensenya el justificant de la notificació de Correus que acredita la seva història. Tot i això, la va contestar l’endemà mateix, confiant que el que tenia validesa era la data de notificació i no la de signatura. “La meva sorpresa arriba a l’abril, quan rebo una altra carta on em comuniquen que com que 15 dies després del dia 1 jo no havia dit res el Govern entenia que jo desistia”, explica. “Com volien que contestés si en aquell moment jo encara no havia rebut cap carta!”, lamenta aquest sol·licitant.

Tal com avançava aquest diari, un advocat de Barcelona ha recopilat, com a mínim, un centenar de casos similars al del Víctor Manuel. D’aquests, una cinquantena ja s’han convertit en una demanda al contenciós administratiu: els particulars denuncien que la carta de la Generalitat en què se’ls demanava tota la documentació va ser enviada fora de termini, fet que impossibilitava la resposta i, per tant, l’accés a la prestació. La Generalitat va justificar a l’ARA que les “dificultats informàtiques” que van patir durant la posada en marxa d’aquesta prestació podrien haver provocat que algunes dates fossin “errònies”. Tot i això, mantenen que les tramitacions són correctes. “No devien aportar tota la informació que se’ls reclamava”, apunten fonts del departament. “Sigui com sigui, si la meva primera carta la van enviar el dia 22 de febrer, també estan incomplint el silenci administratiu positiu, perquè ja havien passat més de cinc mesos des de la meva sol·licitud”, assenyala el Víctor Manuel.

Cada sol·licitud, un cas diferent

El Govern admet que la casuística és el que més complica la gestió d’aquesta prestació. Cada cas és un món. Com el de Francesc Cortés, veí de Sants, que ha interposat un recurs perquè no té ingressos però el departament assegura que sí. La Carmen Batista, víctima de maltractaments, n’ha posat un altre perquè li van denegar l’ajuda al·legant que no estava clar si el seu exmarit li passava una pensió que ella assegura que no ha rebut mai. I la Fuensanta Roige, que havia demanat l’antic PIRMI, assegura que la seva sol·licitud va quedar “perduda” perquè va coincidir amb la posada en marxa de la renda garantida. Tots ells tenen casos diferents però coincideixen en dues coses: creuen que fa mesos que haurien d’estar cobrant i asseguren que són afortunats: “Sort del propietari del pis, que m’espera”; “Sort de la tieta, que em fa el menjar”; “Sort de la família, que em paga alguns rebuts”, agraeixen.

stats