Salut

Un cribatge per detectar malalties al fetge

El Clínic testeja un programa de detecció precoç com es fa amb el càncer de còlon i de mama

Les malalties del fetge són múltiples i totes molt silencioses. Inflamen els teixits de l'òrgan, que les cicatrius van engroguint, cosa que li fa perdre progressivament l'elasticitat. Tot plegat, però, no fa mal. Aquesta afecció és el que es coneix com a cirrosi i tradicionalment s'ha associat al consum abusiu d'alcohol, si bé en el 80% dels casos la beguda hi té molt poc o res a veure. Un error fa que els pacients que no beuen o que ho fan molt esporàdicament no siguin conscients dels danys interns al fetge i no vagin mai al metge. De fet, poden passar dècades fins que l'afectat descobreix que està malalt. Com que tampoc no hi ha cap estratègia de detecció precoç d'aquestes patologies cròniques, el retard en el diagnòstic és veritablement mortal: només l'any 2017, 1.300.000 persones van morir al món per problemes causats per la cirrosi. 

El fetge gras no alcohòlic, una epidèmia silenciosa

"Quan un pacient arriba a consulta als 60 o 70 anys amb unes manifestacions molt complexes del fetge gras no alcohòlic o un càncer de fetge hi ha molt poques possibilitats de tractar-lo, tret de fer-li un trasplantament. Però molt sovint és massa tard i molts ni tan sols poden passar pel quiròfan", explica el cap del servei d'hepatologia de l'Hospital Clínic i membre del grup de malalties cròniques del fetge, el doctor Pere Ginés. La situació podria canviar en els pròxims anys.

El desplegament d'un programa de cribratge a l'atenció primària com el que ja es fa amb el càncer colorectal o de mama –explica l'hepatòleg– seria de gran utilitat per identificar la població en risc de patir malalties del fetge i localitzar les inflamacions de l'òrgan abans que es produeixi la cirrosi i hi hagi un deteriorament irreversible. I això és el que proposa el projecte Liverscreen, una iniciativa pionera al món que coordinen l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), i que s'articula entorn d'una tècnica zero invasiva, anomenada elastografia hepàtica o FibroScan.

El seu mecanisme és tan senzill com el d'un tensiòmetre. Mitjançant un dispositiu, es donen petits cops a l'abdomen per transformar la resposta del fetge (vibracions) en valors de rigidesa. Si la xifra de les vibracions és elevada significa que l'òrgan està rígid i, per tant, que hi pot haver una inflamació precursora de cirrosi. No és una màquina nova o d'última generació: fa 12 anys que es fa servir als hospitals per avaluar el grau de rigidesa del fetge en malalts hepàtics. Ara, per primer cop, es farà servir com a mètode de cribratge. 

Perfil dels pacients

L'origen del desconeixement sobre les malalties hepàtiques cròniques és en la base clínica. Se sap que la majoria de víctimes mortals de cirrosi són homes d'entre 40 i 70 anys, però encara no se sap quines persones tenen més risc de patir-ne. Els  nous estils de vida, més sedentaris, així com l'obesitat i algunes de les seves conseqüències directes com la diabetis tipus II, influeixen en l'aparició de la malaltia. 

Un dels objectius del programa és, precisament, dibuixar el perfil de potencial afectat. El programa convidarà a participar-hi a pràcticament tota la població de Barcelona per carta, per telèfon o a la consulta del metge de capçalera, i serà al seu centre d'atenció primària on se sotmetran a un examen físic i diversos qüestionaris de qualitat de vida (com ara si consumeixen alcohol), així com una anàlisi de sang i una elastografia hepàtica. "Si es veu una alteració, el pacient serà derivat al Clínic, a Can Ruti, a la Vall Hebron o a l'Hospital del Mar per fer-ne un seguiment i donar-li un tractament", apunta Ginés.

El pla, que ha rebut 6 milions d'euros del programa de finançament Horizon 2020 de la Unió Europea, fa un any i mig que opera en quatre països (Catalunya, Croàcia, Dinamarca i Alemanya) i ja ha aconseguit reclutar unes 7.000 persones dels 35.000 participants que necessita.