Una escola hereva de la Bressola, en risc de tancar perquè el 155 l'ha deixat sense subvenció

BarcelonaPer molt que amb la formació de govern a Catalunya s'hagi acabat l'aplicació de l'article 155, hi ha conseqüències que es deixaran notar durant un temps. I una afecta amb cruesa l'escola Jordi Pere Cerdà, un petit centre a Sallagosa (Alta Cerdanya) hereu de la Bressola que hi va haver fins al 2012 i que corre el risc d'haver de tancar portes aviat. El problema és que aquest any no ha rebut els 35.000 euros de la Generalitat a causa de la suspensió de l'autonomia, cosa que significa quedar-se sense el 28% del seu pressupost. Per això les famílies dels 47 alumnes del centre s'han mobilitzat amb el lema "Salvem la Jordi" per recaptar els fons necessaris i mantenir una escola que lluita cada dia per "eliminar la frontera lingüística" de la Cerdanya.

Segons denuncien des de l'escola, a finals d'any no van rebre el full de sol·licitud per demanar la subvenció, que s'acostuma a cobrar en dues parts –uns 20.000 euros al juny i la resta a finals d'any–. La Generalitat els ha argumentat que, amb el 155, l'aprovació d'aquesta subvenció –que depèn del departament de Presidència– no hauria passat el control del govern espanyol i, de fet, s'hauria posat en risc, diuen, el cobrament d'ajuts en el futur. Ara l'escola penja d'un fil.

L'objectiu de les famílies és recaptar 35.000 euros que permetin mantenir les classes fins a finals d'any, quan es tornaria a obrir la sol·licitud per cobrar els ajuts de l'any que ve. De fet, els pares i mares de l'escola són fonamentals també per garantir la supervivència del centre, perquè el 40% del pressupost l'assumeixen les quotes que paguen en funció de la renda de cada família. La resta es cobreix amb l'ajut de la Generalitat i dues subvencions d'organismes francesos –el Consell Regional d'Occitània i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals–. En total, 125.000 euros cada any de pressupost.

Què significaria tancar aquesta escola? La directora del centre, Sònia Ferraro, explica que, a banda de deixar al carrer els professors del centre –tres a temps complet i dos a temps parcial–, es perdria "l'única escola catalana a l'Alta Cerdanya". "La nostra escola treballa per esborrar la frontera lingüística de la Cerdanya. Els d'una banda no parlen català i els de l'altra no parlen francès. És una frontera imaginària que nosaltres intentem eliminar", assegura. Dels 47 alumnes, el 60% viuen a la banda administrativa francesa de la comarca i la resta a l'espanyola. El fet d'utilitzar el català i el francès com a llengües vehiculars a l'escola dona una imatge d'unitat cultural de la zona, i diverses famílies s'han interessat pel projecte.

Ferraro es mostra especialment decebuda per la situació de l'escola perquè ara començava a agafar embranzida. "Després que es tanqués la Bressola per les retallades, els pares i mestres vam decidir implicar-nos i amb totes les nostres forces vam obrir una escola nova. Ara ens fa ràbia que quan l'escola funciona, quan tenim demanda, es pugui tornar a tancar", explica. De fet, revela que a principi de curs es va plantejar la idea d'obrir una altra escola semblant però al costat sud, en territori estatal espanyol.

Per ara no vol pensar què passarà si han de tancar portes definitivament. "Vull pensar que ho aconseguirem. Seria molt dur, tant per a les famílies com per als professors i els alumnes", assegura.