Crida a fer l’escolarització gratuïta als centres públics i concertats

Segons la Fundació Bofill, caldria una aportació de 465 milions

Excursions, colònies, llibres de text, llibretes, servei de menjador i activitats extraescolars. Aquestes són algunes de les despeses que han de pagar les famílies que tenen fills que estan cursant l’educació obligatòria –primària i secundària–, encara que estudiïn als centres públics. Segons la Fundació Jaume Bofill, en el cas dels centres públics es calcula que les famílies dediquen uns 400 euros anuals per fill a pagar les despeses derivades de l’escolarització obligatòria. “La no gratuïtat de l’educació genera barreres econòmiques que comprometen la igualtat d’oportunitats”, alertava ahir el director de l’entitat, Ismael Palacín, en un acte per debatre com es pot garantir que les famílies no hagin de pagar cada curs centenars d’euros.

La Fundació Bofill posa xifres a aquesta situació. Considera que caldria una aportació de 465 milions d’euros del Govern per assegurar que l’escolarització fos gratuïta als centres públics i concertats de Catalunya. “En un context de recuperació econòmica hi ha les condicions per generar un coixí de recursos”, defensava ahir el director de l’últim anuari d’educació de l’entitat, Francesc Pedró, que feia una crida a l’administració a incrementar la inversió en educació i situar com “una prioritat” la gratuïtat de l’escolarització. En aquest sentit, afegia que si el Govern destinés el 4,4% del PIB a educació –l’equivalent a la mitjana espanyola–, això suposaria que la partida augmentaria entre 1.200 i 1.500 milions; per tant, es podria cobrir el cost de la gratuïtat, segons Pedró.

Tot i això, la Fundació Bofill calcula que si es deixessin de banda els 330.000 alumnes dels centres concertats caldria una inversió de 268 milions del Govern per assegurar l’escolarització gratuïta als centres públics. Així mateix, s’estima que almenys un 28% dels alumnes a Catalunya estan en risc de pobresa i, per garantir que no haguessin de pagar res, el Govern hauria de fer una aportació de 112 milions, segons l’entitat. Tot i les diverses opcions per assegurar la gratuïtat, com a alternativa, la Fundació opta per crear una tarifa social entre les famílies –que variï segons el seu nivell de renda– per rebaixar l’impacte que suposen les despeses derivades de l’educació obligatòria. Si no, també planteja augmentar el pressupost dedicat a les beques, perquè el percentatge de Catalunya se situa per sota de la mitjana espanyola i de la Unió Europea.

Falten 1.500 M€ perquè la inversió en educació iguali la mitjana estatal

“Pensar en la gratuïtat”

El missatge que vol deixar clar la Fundació Bofill és que, davant la recuperació econòmica, “es pensi en la gratuïtat” de l’escolarització, insistia Pedró, que també és director de polítiques educatives de la Unesco. En aquesta línia, recordava que en termes econòmics les famílies ja contribueixen en l’educació amb els seus impostos, malgrat que també han de fer front a les altres despeses no incloses en el sistema. Fins i tot avisava de “la paradoxa del cas espanyol i català”, que és que les famílies acaben pagant més per les despeses de l’ensenyament primari que per les del superior, cosa que qualificava de “sorprenent”.

Més continguts de