ENSENYAMENT

Les escoles bilingües de Madrid: ¿un model d’èxit o segregador?

La comunitat autònoma té model propi des del 2004 però els experts denuncien que genera desigualtats

Amb 10 anys, l’Álex, el Juanjo i el Borja -noms ficticis- fan un 30% de les classes en anglès. Com la majoria dels seus companys, des dels tres anys van a una escola pública del barri de Chamberí, que forma part de la xarxa dels centres bilingües de la Comunitat de Madrid. El sistema d’escoles bilingües el va començar a implantar el PP quan Esperanza Aguirre era presidenta de la Comunitat de Madrid el curs 2004-2005, en un moment de plena batalla política per la llengua. Catorze anys després, el sistema s’ha convertit en pràcticament majoritari. Segons la conselleria d’Educació, el curs que ve seran bilingües un 48% de les escoles i un 55% dels instituts públics de la comunitat. Seguint l’estela d’Esperanza Aguirre, el PP i Cs reclamen que a Catalunya s’implanti un model similar. Però, ¿el sistema bilingüe de Madrid funciona a nivell pedagògic? ¿És cert que és un model cohesionador en el qual tots els nens aprenen anglès? ¿O més aviat genera desigualtats?

El sistema bilingüe comença a l’educació infantil, amb algunes sessions en anglès. De primer de primària a sisè els alumnes fan entre un 30% i un 50% de classes en anglès, depenent del centre. Una vegada acaben la primària, si volen accedir a un institut bilingüe han de passar una prova de nivell. Si l’estudiant no la passa, el sistema l’obliga a anar a l’institut no bilingüe, de manera que queda apartat d’aquest model. Aquells que l’hagin passat, segons la nota que hagin obtingut cursaran tota la secundària a la classe de nivell alt o a la de nivell baix. Els de nivell alt faran un 30% de les classes en anglès i els del nivell baix dependrà del que estableixi cada centre. Aquests últims acaben amb un nivell d’anglès inferior a la resta.

Tot i que hi veu alguna mancança, la coordinadora del projecte bilingüe de l’escola Fernando El Católico, Cristina Domínguez, reivindica que gràcies a aquest sistema hi ha igualtat a l’hora d’aprendre anglès entre els alumnes amb més i menys recursos. El cas és que gran part de les famílies madrilenyes benestants porten els fills a les escoles privades o concertades bilingües. “És molt interessant que els alumnes que tenen unes condicions econòmiques poc favorables tinguin la possibilitat d’acabar la primària amb una titulació d’anglès”, defensa Domínguez, que assegura que a la seva escola els nens no tenen professors particulars ni van a acadèmies. L’escola Fernando El Católico (Chamberí) té un 30% d’alumnes immigrants i està formada, majoritàriament, per famílies de classe mitjana. Per a Domínguez, el model “és beneficiós tant en l’àmbit personal com en el social”, perquè es dona “una gran oportunitat” als alumnes.

Tot el contrari apunta l’estudi El programa bilingüe a examen. Un análisis crítico de sus fundamentos, publicat pel moviment de renovació pedagògica Acción Educativa el 2017. Precisament, l’estudi defensa que és l’alumnat d’entorns afavorits qui “realment es beneficia” del sistema d’escoles bilingües, ja que acostumen a tenir un coneixement d’anglès superior i, per tant, entren als cursos de més nivell. “Els recursos educatius es concentren en l’alumnat més afavorit”, conclou l’estudi, que afegeix que “l’alumnat desfavorit es veu perjudicat quan es concentra en aules o centres de més diversitat, menys expectatives i menys probabilitats d’èxit educatiu”. En la mateixa línia, el membre d’Acción Educativa José Carlos Tobalina denuncia que les famílies que tenen poc coneixement d’anglès tenen “moltes dificultats” per ajudar els seus fills a fer els deures.

“Cal un suport extra”

Un exemple és el de la família de Nuria de Paz. Les seves filles van anar a una escola pública bilingüe del districte de Villaverde i no podia permetre’s pagar un reforç d’anglès extraescolar. Conseqüentment, va decidir que una vegada acabessin l’escola no portaria les seves filles a l’institut bilingüe. “Som d’un barri humil i aquests nens necessiten molt suport extra”, reflexiona. Tot i les crítiques pel que fa a la segregació, sí que admet que les seves filles tenen una alta comprensió en anglès. “Parlen i senten anglès tota l’estona; tenen molt bona oïda”, admet la mare.

Un altre dels motius pels quals De Paz va decidir no inscriure la seva filla a un institut bilingüe és perquè considera que aprenen pitjor els continguts pel fet de no entendre la llengua. La crítica també apareix en un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M) el 2016, amb col·laboració amb la Universidad Autónoma de Madrid i la University College de Londres. L’estudi conclou que els estudiants d’educació primària bilingüe “de mitjana tenen resultats acadèmics pitjors en les assignatures que s’imparteixen en anglès que aquells alumnes que només cursen els seus estudis en castellà”. “Aquests alumnes i professors fan un esforç addicional pel fet d’haver d’ensenyar i aprendre les matèries en una llengua que no és la seva, i això pot afectar l’aprenentatge dels continguts específics de matèries com ciència, història o geografia”, conclouen els investigadors.

Més continguts de