Les places a les escoles bressol públiques de Barcelona cobreixen el 60% de la demanda

Amb la creació de 3 centres nous, la ciutat tindrà 101 llars d'infants aquest any

Les 8.411 places –4.326 de les quals en el primer any– a les escoles municipals de Barcelona cobreixen el 60% de la demanda, cosa que significa que quatre de cada deu famílies que volen portar els fills de 0 a 3 anys en una escola bressol pública no tenen plaça per fer-ho. El govern municipal de Barcelona ja fa temps que treballa per crear places d'escola bressol noves –aquest curs se n'han creat 217 més– i aquest dilluns ha volgut reivindicar el seu "compromís en la primera etapa educativa".

Ho ha fet insistint en dues idees: una, l'obertura de tres escoles bressol noves, de manera que Barcelona tindrà aquest any 101 centres. S'estrenen la dels Encants (va començar la setmana passada), el Canòdrom, a Sant Andreu (obrirà l'1 de desembre), i l'Aurora, al Raval, que entrarà en funcionament al gener. Com ja s'havia anunciat, en aquest centre s'impulsarà una prova pilot de flexibilització horària: per primera vegada hi haurà dos grups amb horaris diferents, un al matí, de 9 h a 13 h, i un a la tarda, de 15 h a 19 h. 

I dos, l'Ajuntament de Barcelona –a través de la tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, i el comissionat d’Educació, Infància i Joventut, Miquel Àngel Essomba– també ha reclamat novament a la Generalitat que es "corresponsabilitzi" en el finançament d'aquesta partida. Ja fa temps que el govern municipal reclama a la Generalitat  42 milions de les escoles bressol, segons el càlcul del consistori tenint en compte l'aportació que hauria hagut de fer el Govern entre els cursos 2013-14 i 2016-17 (que estava fixada en 1.300 euros per alumne). El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, va anunciar que quan el Govern disposi d’un nou pressupost es farà càrrec de la part que li correspon del finançament de les escoles bressol, rectificant així una decisió aplicada des de l'any 2012, quan l'aleshores consellera Irene Rigau va retallar un 33% el finançament de les bressol i un temps després traspassés tota la càrrega a les diputacions. 

De fet, en relació al finançament de les escoles bressol, aquest és el segon any en què s'apliquen les tarifes noves. Ortiz i Essomba han explicat que el model "està funcionant d'acord amb les previsions que havia fet l'Ajuntament": es confirma l'increment de famílies beneficiàries dels trams més baixos i també es detecta un lleuger increment del tram amb més renda. Així, el 63% de les famílies en surten beneficiades, un 8% es queden igual i un 27% paguen més, segons les dades facilitades per l'Ajuntament. Segons Ortiz, els topalls mínims estan per sota d'altres ajuntaments, mentre que el màxim a pagar està "per sota del preu de mercat". 

En aquest nou model de tarifació social hi ha deu trams esglaonats segons la renda. La quota mínima, per a aquelles famílies amb una renda anual més baixa, és de 50 euros, mentre que la quota màxima és de 395 euros, que s'aplica a les famílies que superen 4,5 vegades la renda de suficiència de Catalunya. Fins l'any passat hi havia un únic preu de 289 euros, al qual s'aplicaven bonificacions del 80%, el 60% o el 30% a les rendes més baixes.