"Estem espantats i volem marxar d'aquí, no confiem en les fàbriques"

Els veïns de la petroquímica, en alerta per com es va gestionar l'explosió

A les 18:41 h es va sentir una fuita de gas molt forta, després el cel es va pintar d'un color ataronjat i l'explosió va crear una forta onada expansiva que va sacsejar i rebentar els cristalls dels veïns dels barris de Ponent de Tarragona. Així ho explica Sergio Garcia, un noi que des del 1998 viu en un edifici a 600 metres de les instal·lacions d'Iqoxe, mentre recull amb una escombra els vidres a la cuina de casa seva.

"El primer que vam fer va ser sortir corrents, perquè estava amb una amiga i li va agafar un atac d'ansietat. Vam anar a casa seva, a un quilòmetre d'aquí, i vaig intentar trucar al pare, però no hi havia línia. Estava tot col·lapsat", explica. Quan van arribar a casa de l'amiga, diu, van obrir Twitter: "Ens deien que ens quedéssim a casa, però les sirenes no van sonar".

L'escena que es va trobar el Sergio sortint de casa va ser dantesca. Gent corrent pel carrer, esglais, plors, discussions i fins i tot baralles entre veïns per veure qui sortia primer amb el cotxe per marxar de casa. Caos total, com diu. De teló de fons, la inquietud, el neguit de no saber què passava i la megafonia de diversos cotxes patrulla de la policia que sí que estaven cridant al confinament, malgrat que les sirenes que hi ha repartides per tot el municipi no sonessin.

"Cada dos per tres ens molesten amb simulacres i ara que era necessari no activen les alarmes. Quan passa un fet així, no se sap si hi pot haver una altra explosió o fuita. Si hi hagués hagut un núvol tòxic, haguéssim caigut com mosques", explica l'Andrés, juntament amb el Luís i el Cristòbal, tots treballadors jubilats de la petroquímica. Comenten la jugada davant del complex petroquímic a Bonavista, on hi ha un cartell espectacular amb un grafiti que diu: "Química a 300 m. PELIGRO".

Aquests veïns, que han bregat durant dècades amb la indústria química i que saben dels seus perills, destaquen que les úniques sirenes que van sonar van ser les dels camions dels bombers que es dirigien al lloc del sinistre. "Si no tenies tele o ràdio, no sabies què estava passant".

Malgrat que aquests veïns ja fa 50 anys que viuen aquí, en Rubén, un jove treballador que viatja cada dia al Vendrell, remarca que la seva família ja no vol viure a Bonavista i que no es refien de les fàbriques. "Aquest lloc no és segur i els protocols no són correctes". Amb un fill de nou mesos, explica com la seva companya va anar corrents pels carrers amb el nadó fins que es van tancar en una botiga. A la segona explosió, van sortir amb el cor glaçat cap a casa. Un tràngol que va escoltar i sentir el Rubén a través del telèfon mòbil mentre conduïa ràpidament per arribar a casa. Un tràngol que no volen experimentar mai més.