ENSENYAMENT

Les comunitats tornaran a decidir les hores lectives que han de fer els docents

La ministra d’Educació anuncia que s’acceleraran les substitucions i es derogarà l’augment de ràtios

En arribar al càrrec, la nova ministra d’Educació, Isabel Celaá, va anunciar la seva voluntat d’eliminar els aspectes més polèmics de la llei Wert i de revertir les principals retallades en matèria educativa, imposades per l’anterior govern espanyol del PP. Ahir per primer cop va concretar quines seran les tres primeres decisions de l’executiu de Pedro Sánchez en aquesta línia: tornar a les comunitats autònomes la competència per decidir les hores lectives que han de fer mestres i professors, derogar els augments de ràtio d’alumnes a l’aula i accelerar les substitucions dels docents.

Les decisions del PP sobre aquestes tres qüestions –aprovades el 2012 per la via ràpida adduint la mala situació econòmica– van provocar la convocatòria de dues vagues en el sector educatiu, el 2013 i el 2017. Per derogar-les, ara el govern espanyol està preparant un avantprojecte de llei perquè els canvis entrin en vigor de cara al curs que ve i permetin tombar els aspectes més polèmics d’aquell reial decret aprovat per l’aleshores ministre d’Educació, José Ignacio Wert, i que el seu successor, Íñigo Méndez de Vigo, va mantenir més de dos anys.

Amb aquella normativa el govern del PP augmentava les hores lectives dels docents als centres públics i concertats fins a almenys 25 hores a primària (fins aleshores aquell era el màxim possible) i fins a 20 hores a secundària. Ara Celaá veu “raonable revertir la situació i deixar marge a les administracions educatives” de cada comunitat perquè tornin a regular aquesta matèria. En cap cas, va dir ahir, es tocarà l’horari laboral –és igual per a tots els funcionaris–, sinó que la mesura es limita a donar la possibilitat de reduir les hores que els professors i mestres són a l’aula fent classe. “No creiem en el «cafè per a tothom»: deixem que les comunitats autònomes desenvolupin la seva facultat d’autoorganització”, va expressar des de la comissió d’educació del Congrés de Diputats.

Els sindicats lluiten per una hora menys

El cert és que a Catalunya el departament d’Ensenyament i els sindicats van arribar a un acord fa un any i mig per reduir una hora lectiva a mestres i professors de secundària, de manera que els primers fan 24 hores de classe a la setmana i els segons 19. Aleshores, sota la batuta de Meritxell Ruiz, el departament va acordar un increment de 3.500 dotacions de plantilla per al curs 2017-2018. Ara bé, els sindicats alerten que amb aquella reducció d’una hora no n’hi ha prou, i ja han traslladat als partits i al Govern la necessitat d’eliminar una hora més, de manera que els mestres de primària en facin 23 i els d’ESO 18, les xifres que hi havia abans de la crisi i de l’aprovació de la llei Wert. Segons va dir el portaveu del sindicat USTEC-STEs (IAC), Ramon Font, a l’ARA, els sindicats no descarten convocar vagues si no es fa efectiva aquesta demanda. El 2017 ja en van convocar una, que finalment es va acabar desconvocant quan les organitzacions de mestres van arribar a l’acord amb la Generalitat per reduir almenys una hora la jornada lectiva. “Volem tornar a les xifres del 2010. Fa quatre anys que estem en creixement econòmic i no hem revertit les retallades”, va lamentar Font.

Per al departament d’Ensenyament qualsevol mesura que vagi en la direcció de revertir les retallades és positiva, i fonts consultades per l’ARA asseguren que, en funció de les negociacions per als pressupostos de l’any que ve, es podria considerar treure una segona hora lectiva al professorat, com reclamen els sindicats.

Menys alumnes per classe

De fet, també en la línia de revertir les retallades de fa vuit anys, Celaá va anunciar dues mesures més. Una és suprimir el marge per elevar la ràtio d’alumnes un 20%, amb el qual es podia augmentar de 27 a 30 els alumnes per classe a primària i de 30 a 36 a secundària. “Ningú sosté que ràtios elevades ajudin a millorar el sistema educatiu”, va argumentar la ministra. L’altra iniciativa que impulsarà el govern espanyol –i aquesta ja es podria aplicar aquest curs– és substituir els docents abans de dues setmanes. El reial decret del 2012 establia que els professors titulars amb baixa fossin substituïts a partir dels 10 dies lectius (quinze dies naturals).

Més enllà d’aquestes mesures, el govern socialista ja va avançar que revocarà les revàlides (els exàmens en acabar l’ESO i el batxillerat que calia aprovar per passar de cicle), suprimirà els itineraris que separen els alumnes a 3r d’ESO i deixarà de comptabilitzar l’assignatura de religió per a la nota mitjana. Malgrat que no es derogarà del tot, els aspectes més polèmics de la llei Wert estan condemnats a desaparèixer.

Celaá no concreta quins canvis farà a la concertada

En la seva compareixença al Congrés, la ministra d’Educació, Isabel Celaá, va concretar els primers passos per revertir les retallades del govern del PP en matèria educativa, però va ser menys clara a l’hora d’abordar l’altre gran tema del dia: la xarxa d’escoles concertades. El sector estava preocupat des que abans de l’estiu Celaá anunciés que volia derogar l’article 109.2 de la Lomce (coneguda com la llei Wert), que permet que la programació d’oferta de places s’estableixi per “demanda social”. Segons la ministra, això suposa un “eufemisme que pot propiciar que l’escola pública pugui considerar-se subsidiària de la concertada”. Encara que els partits de l’oposició i el sector de la concertada esperaven ahir que Celaá concretés quins seran els canvis en aquest sentit, la ministra va limitar-se a dir que el govern espanyol “complirà amb el mandat constitucional de garantir el dret de tots a l’educació pública” que, segons va dir, ha de ser “l’eix vertebrador” del sistema educatiu. Tot i això, va voler llançar un missatge de “tranquil·litat” a les famílies dels centres concertats. “No tancarem ni atacarem els centres concertats. Això són 'fake news'”, va afirmar. Sí que va deixar clar que la llei Wert va canviar “incomprensiblement” i “sense debat previ” aquesta matèria i que el govern del PSOE confia, en canvi, iniciar “un procés de diàleg sincer, constructiu i eficaç” amb totes les forces polítiques.

Etiquetes

Més continguts de