Societat 31/08/2018

Els espanyols, entre els que menys han respost l'enquesta sobre el canvi d'hora

Un 93% dels participants a l'Estat estan a favor d'abolir la pràctica d'avançar o endarrerir els rellotges

Esther Herrera
4 min
Un home canviant l'hora d'un rellotge a Alemanya

Brussel·lesUn 84% dels ciutadans europeus que van participar en la consulta pública sobre el canvi d'hora creuen que s'ha de posar fi a la pràctica d'avançar o endarrerir els rellotges dues vegades a l'any. Els enquestats que més han respost l'enquesta són de nacionalitat alemanya, austríaca i luxemburguesa. Els espanyols es troben entre els que menys s'hi han pronunciat, i representen un 0,19% dels participants, segons les primeres dades de l'enquesta fetes públiques avui per la Comissió Europea, que ja ha dit que farà una proposta legislativa.

Tal com havia avançat fa dos dies la premsa alemanya, una àmplia majoria dels ciutadans europeus enquestats creuen que és moment de deixar de sentir la cantarella dues vegades l'any de "A les dues seran les tres; a les tres seran les dues". Ara la Comissió Europea ha d'analitzar amb detall els resultats de l'enquesta, però les dades preliminars apunten que la gran majoria dels enquestats són d'origen alemany (un 3,79%), el país amb més població de la UE, on hi ha hagut un ampli debat públic sobre la qüestió. Els altres països amb més participants són Àustria (2,94%) i Luxemburg (1,78%).

Espanya, per contra, és el setè país que menys hi ha participat (0,19%). D'aquest percentatge, això sí, el 93% demanen que s'aboleixi el canvi d'hora. És el segon país, després de Finlàndia, que més a favor es mostra d'abolir-lo. El segueix Lituània, un dels que més obertament ha demanat canvis legislatius en el passat.

La gran majoria dels enquestats (un 76%) també coincideixen a dir que l'experiència de canviar els rellotges "és negativa" o "molt negativa" i per això demanen eliminar-la. Entre els arguments esgrimits hi ha els efectes negatius per a la salut, l'augment d'accidents de trànsit o la falta d'estalvi d'energia, tot i que aquest és un dels motius principals que s'ha utilitzat per mantenir-la fins ara.

Els únics països favorables

Grècia i Xipre, amb un 53% i un 56% respectivament, són els únics països que consideren que és millor mantenir el sistema actual. La consulta pública sobre el canvi d'horari es va fer entre el 4 de juliol i el 16 d'agost i va rebre 4,6 milions de respostes de tots els països, un rècord en la història de les enquestes a la Unió Europea (UE).

Amb els resultats a la mà, la Comissió Europea ja ha dit que farà una proposta als estats membres i al Parlament Europeu. Però ha matisat que no es farà de manera immediata i que és un procés que pot ser llarg. Les capitals europees han de tenir l'última paraula i s'ha d'evitar que cada país decideixi anar pel seu compte. Des de la Comissió Europea insisteixen a dir que s'ha d'arribar a una decisió consensuada per evitar problemes en el mercat interior, ja que no volen que alguns països canviïn l'horari i altres mantinguin el d'estiu.

Tampoc és clar quin horari prevaldrà finalment si s'arriba a un acord, si el d'estiu o el d'hivern, tot i que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s'ha mostrat favorable a mantenir el d'estiu. "Milions d'europeus han utilitzat la nostra consulta pública per alçar la veu. El missatge és molt clar: el 84% no vol seguir canviant l'hora. Ara actuarem en conseqüència i preparem una proposta legislativa", ha assegurat la comissària de Transports, Violeta Bulc, en un comunicat.

Una pràctica que es va estendre als setanta

Gairebé tots els països de la UE han hagut de canviar els rellotges al llarg de la història. Aquesta pràctica va començar a la Primera i la Segona Guerra Mundial, però es va estendre a partir de la crisi del petroli dels anys setanta. Des del 1996 tots els europeus avancen els rellotges una hora l'últim diumenge de març i els endarrereixen l'últim diumenge d'octubre. L'objectiu d'aquesta sincronització és evitar diferències, sobretot al sector del transport i la logística dins el mercat europeu interior, i des del 2001 hi ha una directiva que regula el canvi.

Paral·lelament al canvi d'horari, els països també estan regits en tres zones horàries diferents: la d'Europa Occidental (en què hi ha el Regne Unit o Portugal), la d'Europa Central (on hi ha Espanya o Bèlgica) i la d'Europa Oriental (on se situen vuit països de l'est, com Grècia o Romania).

stats