Les 532 espècies d'animals que conviuen amb els barcelonins

La ciutat recull en un atles dinàmic la seva biodiversitat, que va augmentar durant el confinament

El confinament total no ho va paralitzar tot. En termes de conservació de la natura,  l'aturada de l'activitat humana va deixar bones notícies a Barcelona, on el nombre d'exemplars de papallones, per exemple, es va duplicar. Ho destaca l'Ajuntament, que avui ha presentat l'atles dinàmic de la biodiversitat on es registren en aquests moments 532 espècies d'animals i prop de 1.500 d'arbres i de plantes. De papallones, se n'han identificat 42 tipus –se n' han observat 828 exemplars en 27 parcs de la ciutat, mentre que l'any passat en van ser 407– i hi ha 19 espècies de mamífers. Els més diversos, en aquest cas, són els ratpenats, amb fins a nou tipologies diferents convivint en espais com els racons de la catedral i la Sagrada Família o les caixes niu instal·lades pel consistori.

El ratpenat, un aliat contra els virus

També hi ha eriçons, una de les espècies a les quals els responsables municipals de biodiversitat posen més cura. I ocells, molts ocells: fins a 83 espècies que nidifiquen a la ciutat –54 de les quals protegides– i 169 que s'hi han pogut observar en algun moment.

Perill de regressió

El regidor d' Emergència Climàtica i Transició Ecològica,  Eloi   Badia, ha avisat d'una tendència global a la regressió d'espècies d'ocells i de papallones vinculada al canvi climàtic, i ha remarcat la necessitat d'adoptar mesures per afavorir la biodiversitat: "Ningú voldria ser en una Barcelona on d'aquí cinquanta anys no s'hi sentin els ocells. Treballem perquè això no passi, i fem igual amb les papallones".

I en aquesta necessitat d'adoptar mesures, la ciutat hi posa accions com la instal·lació de nius per a gralla, com els que s'han col·locat aquest matí al carrer Ciutat, o les torres per a ratpenats. En els dos casos, remarquen que els espais són colonitzats el 40% de les vegades en només un o dos anys i que la cosa millora els anys següents. A la ciutat hi ha ara 620 nius col·locats artificialment. 

Barcelona també té identificades deu espècies de rèptils, tres d'amfibis, 16 de libèl·lules i 73 de llimacs de mar. En aquest últim cas, es destaca la instal·lació d'esculls submarins davant les platges, que ja han sigut colonitzats. I, pel que fa als amfibis, és important la naturalització de les basses en àmbits com la muntanya de Montjuïc on, segons destaca la  cap del programa de biodiversitat de l’Ajuntament, Marga Parés, quan els humans hi han ajudat, la mateixa natura "s'ha disparat". 

Barcelona vol naturalitzar els espais verds

El projecte de naturalització de les basses dels Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer ha permès recuperar la granota verda: si l'any 2007 n'hi havia unes 390, el 2019 la població ja era d’un miler i han colonitzat altres espais de la muntanya. També el tòtil i la reineta, dues espècies protegides, tenen presència ara als jardins de la ciutat.

A Barcelona també hi viuen 48 tipologies d'aranya, 61 d'escarabats, 27 de mosques, 32 de cargols, 23 d’abelles, vespes i formigues i 9 de saltamartins. Pel que fa a la vegetació, la ciutat té més de 243.000 exemplars d’arbres de 441 espècies i 1.191 espècies vegetals -segons un recompte que encara no està tancat- repartides per parcs, jardins, places i espais verds. Hi ha tipologies d' 200 herbes urbanes, nou tipus d'orquídies i 113 espècies de líquens, segons l'atles, que es pot consultar online i detalla on es pot trobar cada espècie animal o vegetal i del grau de biodiversitat de cada barri.

A la presentació de l'atles, Badia ha defensat que una ciutat que cuida la seva biodiversitat és una ciutat que cuida la seva gent, i ha remarcat la necessitat de continuar instal·lant estructures de fauna, com els nius i els hotels d'insectes, i d'optar per una gestió més naturalitzada del verd com es va fer durant els mesos de confinament, en què la natura va créixer al seu aire per la ciutat.

L’atles de la biodiversitat de Barcelona recull una bona part de les espècies de flora i fauna i amplia el nombre d’espècies que es documentaven fins ara. Aquesta ampliació s’ha fet a partir d’un inventari realitzat amb diverses fonts: projectes de ciència ciutadana, ICO (Institut Català d’Ornitologia), Galanthus, Oxygastra, uBMS (Urban Butterfly Monitor Scheme), CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), UB (Universitat Barcelona), UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) – CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i altres entitats, BR (Barcelona Regional), BCASA (Barcelona Cicle de l’Aigua, S.A.) i PIJBIM (Institut Municipal de Parcs i Jardins).

Evitar aglomeracions a Collserola i la Ciutadella

El regidor de Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha explicat que després de les aglomeracions dels últims dies en espais verds com Collserola, ahir ja s'hi van incrementar els agents de la Guàrdia Urbana desplegats i els informadors, i que la situació va ser millor diumenge que dissabte. El regidor, amb tot, ha assegurat que no descarten haver d'aplicar més mesures en espais que ara tenen molta demanda, com Collserola i el Parc de la Ciutadella. "Estem pensant en eines", ha puntualitzat sense detallar-les.