En un altre estudi publicat al mateix número de la revista 'Nature', investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) liderats per Paco Real, de la Universitat Pompeu Fabra, han descobert un vincle entre els processos d'inflamació i el càncer de pàncrees. Els investigadors han identificat un gen que manté sota control la inflamació. Tal com s'ha comprovat en ratolins, quan el gen es desactiva apareix una inflamació al pàncrees i augmenta el risc de desenvolupar càncer. També s'ha comprovat en humans que nivells baixos d'aquest gen al pàncrees provoquen inflamació. El descobriment pot servir per millorar la detecció precoç de càncer de pàncrees, un dels càncers amb pitjor pronòstic. A Catalunya, la supervivència dels afectats és d'un 5% al cap de 5 anys.
Una esperança contra el càncer de còlon avançat
Investigadors catalans han trobat un tractament basat en immunoteràpia que ja s’està provant en persones
BarcelonaCada any es diagnostiquen prop d'un milió de casos de càncer de còlon a tot el món. A Catalunya, el 2016 se'n van diagnosticar 6.128 i van morir 2.600 persones a causa d'aquesta malaltia. El 40% d'aquests càncers són agressius i s'estenen a altres òrgans com el fetge i els pulmons. Malgrat que existeixen tractaments com la cirurgia i la quimioteràpia per lluitar contra el tumor localitzat al còlon, encara no s'ha trobat cap teràpia eficaç per tractar els casos amb metàstasi. Un descobriment protagonitzat per investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB) i publicat a la revista 'Nature' pot capgirar aquesta tendència.
Els científics, encapçalats per l’investigador d'ICREA Eduard Batlle, han trobat una manera d’estimular el sistema immunitari del cos perquè ataqui i elimini el càncer de còlon en estadis avançats, una fase de la malaltia que en aquests moments té molt mal pronòstic. La utilització del sistema immunitari per lluitar contra els tumors, l’anomenada immunoteràpia, ha mostrat èxits prometedors els últims anys, sobretot en càncers de pell i de pulmó.
Els assajos que s'han fet fins a aquest moment amb càncers de còlon, però, només han donat bons resultats en un 5% dels casos. En aquest estudi, els investigadors de l’IRBB han identificat el factor que fa que les cèl·lules del sistema immunitari no puguin atacar el tumor i han sigut capaços de desactivar-lo en ratolins. Els ratolins utilitzats han representat quatre anys de feina de disseny genètic, una tasca de laboratori que ha liderat el primer autor del treball, l’investigador postdoctoral Daniele Tauriello.
Gràcies a tot això s'ha observat que prop del 80% dels ratolins tractats sobrevivien a la metàstasi i arribaven al final de la seva vida natural, mentre que els seus companys que no rebien el tractament morien al cap d'un parell de setmanes. És la primera vegada que s'aconsegueix revertir i curar el càncer de còlon en estadis tan avançats. A més, en els experiments també s'ha comprovat que els ratolins curats han adquirit immunitat davant d'aquest tipus de tumor.
Si es torna a introduir un càncer de còlon en un d'aquests ratolins, el seu sistema immunitari el reconeix, l'ataca i l'elimina. Eduard Batlle explica que "no havia vist mai cap teràpia que funcionés amb aquesta eficàcia". "Tot i que cal esperar els resultats d'assajos clínics amb persones —continua—, pensem que molts pacients es podran beneficiar d’aquest descobriment".
Vella coneguda dels bioquímics
El desllorigador que ha permès arribar a aquests resultats tan prometedors és una hormona coneguda amb el nom de TGF-beta, que està implicada en els processos de proliferació cel·lular. Des de fa uns anys, se sabia que una presència alta d'aquesta substància estava relacionada amb un risc més elevat de desenvolupar metàstasi.
Batlle i el seu equip han descobert que aquesta molècula és responsable de desactivar la resposta del sistema immunitari perquè no actuï sobre el tumor, i que, a més, ho fa a través de dos mecanismes diferents. D'una banda, bloqueja les cèl·lules del sistema immunitari, de manera que són incapaces d'atacar les cèl·lules canceroses. D'una altra, impedeix que accedeixin a l’interior del tumor, amb la qual cosa no hi poden establir cap mena de contacte per destruir-les.
Com que aquesta hormona és una vella coneguda dels bioquímics —es va descriure per primer cop a principis dels anys vuitanta— i se sap des de fa anys que juga un paper important en malalties com la fibrosi, moltes companyies farmacèutiques ja han desenvolupat fàrmacs que la desactiven. Per dur a terme els seus experiments amb ratolins, els investigadors de l’IRBB han pogut aprofitar aquest coneixement i utilitzar un d'aquests fàrmacs. Els resultats han sigut tan positius que ja s'han començat a fer assajos clínics amb persones, els resultats dels quals es coneixeran d'aquí dos o tres anys.
Al mateix número de la revista 'Nature' s’ha publicat un altre estudi de la farmacèutica nord-americana Genentech que arriba a les mateixes conclusions respecte al càncer de bufeta. "Hi ha altres tipus de tumors que utilitzen l'estratègia d'augmentar els nivells de TGF-beta per burlar l'acció del sistema immunitari, cosa que indica que aquests resultats es podrien aplicar també a altres tipus de càncer", confirma Batlle.
