“Quan fa estades a la primària, l’universitari veu metges al límit”

Els professionals de l'atenció primària lamenten la poca presència de l'especialitat a la carrera, però les universitats s'espolsen les responsabilitats

Malgrat que els professionals de l’atenció primària lamenten la poca presència de l’especialitat a la carrera, les universitats s’espolsen les responsabilitats. Diuen que el baix interès per la medicina de família no comença a les aules -“L’alumnat té una vivència excel·lent a classe”-, sinó quan els estudiants tenen el seu primer contacte amb el sector: “Quan fan les estades als CAP, veuen que si trien aquesta especialitat aniran desbordats, tindran poc temps per seguir formant-se, gairebé no podran fer recerca i la remuneració no es correspondrà amb l’esforç que hauran de fer”, explica el degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Francesc Cardellach. El degà de la facultat homònima de la Universitat Autònoma de Barcelona hi coincideix. Manuel Armengol assenyala que “el problema no està en l’actitud de la facultat, sinó en la del sistema”. Els estudiants, diu, no són aliens als motius pels quals l’atenció primària ha fet vaga.

El cert és que no hi ha estadístiques sobre quin percentatge de l’alumnat vol dedicar-se a l’atenció primària en començar la universitat. Així es podria comparar amb les especialitats que després trien en graduar-se. Però els resultats de les proves que fa l’alumnat per especialitzar-se -el MIR- demostren que cada any menys alumnes trien la medicina familiar com a primera opció. Les universitats insisteixen que el món laboral els desencanta. Però el director general d’Universitats de la Generalitat creu que cal relativitzar el panorama que dibuixen: “L’alumnat que va a parar a l’atenció primària no és el pitjor de la carrera: tots els joves que surten d’aquestes facultats tenen un currículum magnífic”, afirma Josep Pallarès.

Una de les universitats catalanes que més pes curricular atorguen a l’atenció primària és la de Vic. Com en altres facultats, aquí l’alumnat fa estades en diferents CAP des del primer any de carrera. L’equip directiu sap que la seva missió és formar metges generalistes que després s’especialitzaran, però és conscient també que la població del futur, cada vegada més envellida, requerirà una primària reforçada. I aquest és el sentiment general de les universitats consultades. “Les universitats hem de transmetre la sensibilitat de la primària, però les institucions també han de demostrar que valoren els seus professionals”, adverteix el degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic, Ramon Pujol.

Cal ampliar les facultats?

Medicina és de les carreres més demandades -cada any gairebé 4.000 estudiants no aconsegueixen entrar a la facultat que volen-, però ampliar les places universitàries no sembla l’opció més viable. “És més que col·locar un barracó, perquè és un grau amb uns costos elevats i, a més, Madrid és reticent a autoritzar un augment de matrícules”, lamenta Pallarès mentre recorda com va costar que s’obrís la facultat de Vic fa dos anys. “No caldria tant ampliar la plantilla com formar més especialistes d’atenció primària durant el MIR i menys d’altres especialitats”, conclou Armengol.

Més continguts de