Un estudi obre la porta per primera vegada als embrions sintètics

No són viables i estan destinats a l'estudi de les primeres fases del desenvolupament embrionari

L'estudi de les primeres fases del desenvolupament embrionari, tot i la seva rellevància, és ple de buits, té més ombres que no pas llum. Moltes malalties, fins i tot les més tardanes, mostren signes tot just després de la implantació de l'embrió a l'úter. A més, és en aquest breu període de temps que les cèl·lules es diferencien en les que donaran pas a òrgans i teixits sense saber gaire com passa. Tot plegat, massa incògnites en una recerca que, a més, es veu sotmesa a escrupoloses restriccions ètiques. Per resoldre-les, un equip de la Universitat de Michigan ha aconseguit generar embrions sintètics –embrions que no són viables– gràcies a l'ús de cèl·lules mare. Els sorprenents resultats es publiquen a la revista 'Nature'.

D'alguna manera, era previsible que algú acabés trobant la clau de volta per superar les restriccions de tota mena que assetgen l'estudi del desenvolupament embrionari. La principal, imposada 'de facto' pels Estats Units fa prop de vint anys, la d'anar més enllà de 14 dies en l'estudi d'embrions humans que, a més, són majoritàriament sobrants de fertilitzacions 'in vitro' que s'han congelat per garantir-ne la conservació. La limitació, que a efectes pràctics ha estat acceptada a tot el món, ha conduït a models d'estudi considerats 'subòptims' que, en termes generals, no han assolit resultats rellevants.

Amb l'objectiu de superar aquests esculls i fer possible l'estudi de les fases més primerenques del desenvolupament d'embrions humans, un equip dirigit per Jianping Fu, de la Universitat de Michigan, ha dissenyat amb èxit un sistema en què s'estableix "un entorn estable" per al cultiu de cèl·lules mare totipotents humanes. En condicions naturals, aquesta mena de cèl·lules són les que es formen després de la unió d'un espermatozoide i un òvul, i donen lloc a l'embrió que és acollit a l'úter. D'aquestes cèl·lules primordials en derivaran, en successius passos, totes les formes cel·lulars de l'organisme, des de les més bàsiques fins a les més especialitzades, així com els òrgans i teixits.

Per evitar conflictes ètics, la recerca amb aquestes cèl·lules està restringida als primers 14 dies de vida de l'embrió. I per superar l'escull, els investigadors de Michigan han treballat amb cèl·lules mare totipotents induïdes, és a dir, cèl·lules adultes reprogramades fins al seu estadi inicial. Per tant, no provenen de cap embrió, de manera que se supera el principal límit de caràcter bioètic.

La formació dels individus

El dispositiu desenvolupat a Michigan permet reunir les cèl·lules mare, els factors de diferenciació necessaris i una mena de matriu on es van dipositant tots els elements de manera controlada. En funció de la concentració de cada part, es van obtenint una mena de sacs cel·lulars que s'acosten molt al que serien els embrions. En aquest cas, clarament embrions sintètics. No obstant això, els investigadors han eliminat de la fórmula els tipus de cèl·lules específics per produir embrions viables.

Jianping Fu s'ha afanyat a assenyalar que el seu treball és "estrictament científic" i que el seu objectiu és aprofundir en l'estudi de les primeres fases de l'embrió, quan es defineix l'arquitectura primerenca del futur individu i quan es poden identificar i restaurar funcions que poden derivar en malalties tant a l'embrió com posteriorment, un cop s'ha format l'individu. Algunes apareixen fins i tot en edats tardanes de la vida.

La reflexió del científic de Michigan ve a tomb d'un eventual mal ús del nou sistema i de l'aplicació de tècniques de bioenginyeria que vagin més enllà de l'objectiu inicial. "En cap cas un embrió sintètic hauria de generar un individu sintètic", assegura fent referència al control legal "estricte" que cal seguir. La mateixa universitat de Michigan recorda que les agències federals dels Estats Units no financen cap recerca que impliqui la creació o destrucció d'embrions, però que aquesta és una norma ètica que no té traducció en forma de llei. A Espanya sí que està regulat per llei, però no queda clar què se n'ha de fer dels embrions sobrants de fertilització que porten més de cinc anys emmagatzemats, límit legal màxim previst. El buit legal obre la porta a múltiples interpretacions.

Més continguts de