Un estudi qüestiona el valor de les mamografies

The New York TimesUn nou estudi qüestiona el valor de fer mamografies de manera regular a dones de qualsevol edat. L’estudi, elaborat al Canadà, és un dels de més abast i dels més meticulosos que s’han fet mai: s’han processat dades de 90.000 dones i ha durat 25 anys.

Els resultats mostren que les taxes de mortalitat eren les mateixes en les dones que s’havien sotmès a una mamografia que en les que no. I la prova no està exempta de riscos: un de cada cinc càncers detectats amb la mamografia, i tractats, no era una amenaça per a la salut de la dona, i tractaments com la quimioteràpia, la cirurgia o la radiació no eren necessaris, conclou la investigació. L’estudi es va publicar dimarts al British Medical Journal i és una de les poques avaluacions rigoroses sobre mamografies feta en l’era dels tractaments més efectius contra el càncer de mama.

Els investigadors volien determinar si hi havia cap avantatge derivat del fet de detectar tumors de mama quan fossin massa petits per notar-los. La resposta és que no, segons els investigadors.

L’estudi aprofundeix en la divisió entre els que creuen que les mamografies regulars salven vides, com ara les associacions de pacients, i els investigadors que diuen que això no està prou provat. De totes maneres, els resultats no provocaran cap canvi immediat en les guies mèdiques.

Detecció precoç

Richard C. Wender, de la Societat Americana del Càncer, defensa que les mamografies redueixen un 15% la taxa de mortalitat per càncer de mama en dones de 40 anys i un 20% en dones més grans. I afegeix que, així com la millora dels tractaments ha contribuït a reduir la taxa de mortalitat, també les mamografies han ajudat a detectar els càncers abans.

L’editorial que acompanya el nou estudi recorda que investigacions anteriors que van concloure que les mamografies ajudaven les dones van ser fets abans de l’ús rutinari de fàrmacs com el tamoxifè, que ha contribuït a reduir la taxa de mortalitat per càncer de pit.

Mette Kalager, epidemiòloga de la Universitat d’Oslo, assegura que amb tractaments més eficaços, com el del tamoxifè, és menys important detectar els càncers aviat. I afegeix que les dones que han participat en l’estudi canadenc estaven informades sobre el càncer de pit i els seus riscos, a diferència de les dones que van participar en estudis anteriors. “És possible que el cribatge funcioni si no tens cap consciència de la malaltia”, diu.

Els investigadors reconeixen que molts càncers creixen a poc a poc, o no ho fan, i que no requereixen tractament. Alguns fins i tot desapareixen per si sols. Però un cop el càncer es detecta, és impossible saber si és perillós, i els metges els tracten tots. L’expert suís Peter Juni recorda que les mamografies estan fent augmentar els sobrediagnòstics, els falsos positius i les biòpsies innecessàries.

Als Estats Units es practiquen uns 37 milions de mamografies cada any. Tres quartes parts de les dones de més de 40 anys asseguren que se’n van fer una l’any passat. A Europa, el 90% de les dones d’entre 50 i 69 anys s’han fet almenys una mamografia. A Catalunya, el programa de detecció de càncer de mama s’aplica en dones de més de 50 anys i suposa fer-se una mamografia cada dos anys.