POLICIAL

Una secta estudiantil nigeriana, darrere la prostitució a la Rambla

Grups que han pervertit l’ideal de la primera ‘fraternity’ del país africà actuen com màfies criminals

“Vaig perdre 34 amics en dos anys, els van matar grups rivals o la policia”, explicava dissabte Levi Imoter en una entrevista al diari nigerià Vanguard. Té 29 anys i, quan encara anava a l’institut, el van captar els membres d’una secta estudiantil. Estudiava a Vandeikya, al sud-est de Nigèria, on aquesta mena de grups s’han convertit en un autèntic problema. Una pista: la macrooperació dels Mossos d’Esquadra que es va fer el 16 de novembre contra una màfia nigeriana de prostitució forçada va desarticular la secció local a Catalunya de la Supreme Eiye Confraternity (la Fraternitat de l’Àguila Suprema), un grup sectari sorgit a Nigèria imitant una fraternity (associació d’estudiants universitaris) i que actuava en llocs com la Rambla de Barcelona i els voltants del Camp Nou.

L’operació dels Mossos del mes passat és la tercera que la policia catalana fa contra Eiye a Catalunya. De fet, abans-d’ahir es va acabar el judici per l’operació Moai, que ja havia fet seure al banc dels acusats la secció local de l’organització el 2012. Al judici hi va declarar la setmana passada la víctima d’Eiye i testimoni protegida XX201.

Entitats com Eiye i la que va captar Levi Imoter funcionen com a autèntiques sectes. Les víctimes de Barcelona asseguren que les amenaçaven de matar-les i torturar-les i amb rituals vudú. Imoter manté a l’entrevista que no va matar mai ningú i que, després de deu anys en grups estudiantils criminals, ha deixat aquest món, tot i que entrar-hi no li havia sigut fàcil. El ritual que el va iniciar a la primera secta estudiantil va durar sis hores i mitja. Imoter les va passar amb catorze companys i, segons diu, va ser tan dur que un dels iniciats va acabar amb la cama trencada, i un altre sord.

L’origen de les sectes estudiantils nigerianes

Quan Imoter va superar la iniciació va entrar a la Black Skull. Més tard, ja a la universitat, va passar a la secta Black Axe, que té un origen comú amb la Supreme Eiye Confraternity. Membres de totes dues entitats, que funcionen com a organitzacions criminals, s’han enfrontat més d’una vegada.

El 3 de maig uns homes van disparar a un microbús a Benin City, també al sud de Nigèria, i van matar dos dels passatgers. Com a les pel·lícules, van fugir en un cotxe a tota velocitat. Segons el Vanguard, tan sols va ser un altre episodi de l’últim enfrontament entre Black Axe, Eiye i una tercera secta, Manfight. Uns dies abans ja havien mort un altre home a cops de destral. Pel cap baix, la lluita ja havia causat set víctimes en una setmana. Les guerres entre sectes que s’autoanomenen fraternities són habituals a Benin City i a tot l’estat d’Edo, que és un dels principals epicentres de la violència entre aquests grups i on van néixer Black Axe i Eiye. També és on, segons els Mossos, Eiye ha captat la majoria de dones que ha dut a Barcelona.

Les fraternities no eren una amenaça per a la societat nigeriana quan Wole Soyinka, el primer premi Nobel de literatura africà, va fundar la primera del país el 1953, The Pyrates -els pirates-. El grup va lluitar sempre des de la no-violència contra el colonialisme, l’etnicisme i les males polítiques universitàries, segons el politòleg investigador del King’s College de Londres Kialee Nyiayaana. En un article a la revista acadèmica Eras, Nyiayaana explica que les sectes o societats secretes estudiantils es van escampar per les universitats nigerianes a partir de finals dels setanta “i es van convertir en una força positiva en la lluita per la modernització social i política”. Va ser llavors quan va néixer Black Axe.

Un cop d’estat militar i un país sencer en fallida

Als anys vuitanta aquests grups “van degenerar cap a organitzacions criminals i violentes”, continua Nyiayaana. Alguns membres dels Pirates es van escindir i van crear la Supreme Eiye i Bucaneer. D’allà en van sortir grups com Black Eye, Vikings i Mafia, entre d’altres. “El sistema universitari sencer es va infectar amb el virus de la falta de llei, la violència i la corrupció que havien esdevingut característics de la societat nigeriana en general des del cop d’estat militar del 1966”, afegeix el politòleg, que parla d’un “estat en fallida” encara ara.

El 2005 Wole Soyinka va publicar a The Guardian un article contra el que havien esdevingut aquests grups estudiantils: “Un somni pervertit”, es titulava. “Extorsionen, violen, fan servir àcid per desfigurar dones que els han rebutjat i serveixen com a sicaris dels polítics”, hi deia. L’escriptor afegia que anomenar fraternities a les actuals sectes estudiantils que escampen el terror entre les universitats i la societat nigeriana “és com anomenar terapeuta sexual a un violador en sèrie”.

Soyinka també va fer un breu documental que es va emetre pel Channel 4 britànic en què explicava que en dos anys havien mort 80 estudiants en la violència entre les sectes estudiantils. I tot i això no s’havia empresonat ningú. Hi parlava sense embuts de la connivència d’aquests grups amb la policia i els polítics i de tota mena de crims, incloent-hi decapitacions. El 2004 el govern nigerià va identificar fins a 103 sectes o societats secretes diferents operant al país.

Més continguts de