Quan et volen prendre els diners i també et prenen la salut

Periodista / CientíficEn el nostre entorn vivim una paradoxa. Gaudim d’un desenvolupament i un benestar mai vistos gràcies, en bona part, a la ciència, i l’accés a informació rigorosa és més senzill que mai, a un clic d’ordinador. Al mateix temps, però, experimentem un augment dels col·lectius que en reneguen, de la ciència, i que promouen tota mena de pseudoteràpies que s’ha demostrat per activa i per passiva que no funcionen.

Les causes del fenomen són diverses: la deshumanització de la medicina, la pèrdua de prestigi de la classe mèdica i les males pràctiques de la indústria farmacèutica han dut força gent a escoltar amb simpatia discursos alternatius. Discursos que poques vegades pretenen millorar el sistema sanitari i moltes vendre un producte. També hi ha una fascinació per tot el que sona a natural (cal recordar que l’ Amanita phalloides o l’arsènic són ben naturals) i per teràpies exòtiques, com la medicina tradicional xinesa (cal recordar que fins als anys cinquanta l’esperança de vida a la Xina no arribava als quaranta anys).

Per reblar el clau, els xarlatans tenen via lliure a internet per mentir impunement i dir el que molts ciutadans, especialment malalts als quals la ciència no dona solució, volen sentir, i reben el suport de massa periodistes, que ofereixen el mateix espai a professionals que basen les seves afirmacions en dades contrastades que a venedors de fum, i obvien aquella lliçó que diu que si una persona assegura que està plovent i una altra diu que fa sol, la feina del periodista no és donar veu a totes dues, sinó obrir la maleïda finestra i comprovar qui té raó.

Tot plegat ha comportat la proliferació de suposats terapeutes que abusen de la bona fe, la ignorància i la desesperació de la gent. Davant d’aquest panorama sembla que les autoritats i determinats col·lectius professionals comencen, per fi, a fer alguna cosa. Tot i això, la permissivitat continua sent escandalosa. No és de sentit comú que associacions i col·legis professionals avalin pràctiques que la ciència fa dècades que ha descartat ni que les oficines de farmàcia facin bon negoci amb suposats tractaments que saben del cert -si no han oblidat les classes sobre el mètode científic de la facultat- que no ofereixen cap benefici terapèutic.

I és que amb les pseudociències no hi ha mitges tintes: el millor que et pot passar és que et fotin els diners i, el pitjor, que et fotin la salut. I el millor que poden fer els diferents agents implicats és combatre-les abans que la llista de perjudicats augmenti encara més.