Volem ara els gratacels?
Eurovegas ha reobert el debat sobre el model urbanístic de Barcelona, molt allunyat de Madrid, on els gratacels sí que hi tenen cabuda. Els arquitectes qüestionen que el projecte encaixi amb el nostre model
BarcelonaL'altura dels edificis és el principal obstacle perquè Eurovegas s'instal·li a Catalunya. El magnat nord-americà Sheldon Adelson ho va dir ahir ben clar: "Si vols tenir [hotels de] 3.000 habitacions, s'han de construir 50 pisos". És, precisament, el que la Generalitat no pot oferir.
Però més enllà de l'impediment de la normativa aeroportuària, també n'hi ha un de cultura arquitectònica. Las Vegas no encaixa en el model urbanístic català que s'ha desenvolupat fins ara. A diferència de Madrid -que no posa traves a les exigències d'Adelson- els gratacels catalans són més aviat modestos. Amb 154 metres, l'Hotel Arts i la Torre Mapfre són els edificis més alts de Barcelona. "El nostre és un urbanisme ordenat i d'altura horitzontal baixa", explica l'arquitecte Josep Ribas.
Només tenim una dotzena d'edificis que superen els 100 metres i un centenar que superen els 50. A Catalunya s'ha apostat per l'altura en llocs molt concrets, com la zona de Diagonal Mar, el Fòrum o la plaça Europa. Un gratacels puntual, sí. Molts, no. Aquest és el model actual. "El model Barcelona no és Manhattan", diu Ribas. I, de fet, cap edifici arriba als 200 metres, quan a Madrid els tres edificis més alts els superen.
A què es deu aquesta diferència? Històricament s'ha atribuït a un pacte no escrit per no superar la torre més alta de la Sagrada Família, que farà 172 metres.
Pots llegir l'article complet a l'ARA PREMIUM.
