“L’eutanàsia no és una simple decisió de passadís d’hospital”

BarcelonaEscollir morir davant la impotència d’una malaltia greu: l’eutanàsia és una decisió ben crua i un fenomen social que a Espanya ha quedat durant dècades sota l’ombra dels tabús i la clandestinitat. Però l’últim any ha aterrat a l’agenda política i els professionals sanitaris defensen fermament regular-la i garantir així l’autonomia dels pacients. “La medicina s’ha de reconciliar amb les seves dues funcions: salvar vides i ajudar a morir en pau”, reflexiona Isabel Alonso, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament. L’eutanàsia ha sigut objecte de debat durant la tercera Jornada sobre Bioètica del Parc de Salut Mar, en què uns quants experts van debatre sobre la seva legalització. “No hem de considerar la mort com un fracàs, sinó com una cosa que arriba tard o d’hora”, subratlla Alonso, que alhora afirma que “l’eutanàsia és un dret, no una obligació”.

“Amb els avenços mèdics actuals tenim moltes possibilitats que se’ns allargui la vida per sobre del que és desitjable”, afirma Montse Busquets, membre de la Comissió Deontològica del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona. Actualment l’eutanàsia està prohibida al Codi Penal espanyol, que a l’article 143 castiga qui “indueixi al suïcidi d’un altre”. No obstant això, el mes de maig passat el Congrés de Diputats va donar llum verda a la tramitació de la proposició de llei del PSOE per regular l’eutanàsia, amb l’únic vot en contra del PP. La proposició de llei, sense data d’aprovació encara, preveu “el reconeixement del dret de les persones a sol·licitar i a rebre ajuda per morir” en els casos de “malalties greus i incurables o de discapacitat greu crònica”.

La normativa, dirigida als pacients majors d’edat, preveu un complex procés en què l’assessorament dels metges és capital. I els professionals reclamen que s’obri la porta a “equips multidisciplinaris”, tal com expressa la pneumòloga Juana Martínez. “No és una decisió de passadís sinó que calen moltes hores amb el malalt. I a vegades qui hi té més contacte és la infermera o la psicòloga”, diu.

Altres veus es mostren encara més cautes a l’hora de legalitzar l’eutanàsia. “Abans d’obrir la capsa de Pandora cal molta formació”, assenyala Christian Villavicencio-Chávez, professor de Bioètica de la UIC. Sobretot dels professionals sanitaris. Ell prioritza la millora de les cures pal·liatives arreu del territori, per “poder posar les dues opcions damunt la taula”.

Unanimitat social

Els experts destaquen l’ampli consens social al voltant de l’eutanàsia. “La societat espanyola ja està preparada, encara que hi hagi gent que ens vulgui confondre”, assegura el vicepresident del Comitè de Bioètica de Catalunya, Màrius Morlans. El suport al dret a l’eutanàsia ha augmentat. L’any 1988 només el 53% de la població espanyola hi estava d’acord, mentre que el gener del 2017 un 84% en secundaven la regulació, segons Metroscopia.

A Bèlgica i Holanda, països on l’eutanàsia està regulada, aquestes morts no passen del 3% del total, segons ressalta Morlans. “Podem inferir-ne que aquí passarà el mateix”, assenyala. L’autonomia del pacient és el gran argument dels partidaris de legalitzar l’eutanàsia. “Saber que podran decidir donarà als malalts força per continuar vivint”, conclou Morlans.