15.476 morts de més a Catalunya el 2020

El covid provoca un excés de mortalitat a Espanya, on s’endureixen les mesures davant l’augment de contagis

No és cap revelació que aquest 2020 s’han produït més defuncions de les que s’haurien produït si el coronavirus no hagués aparegut, però el sistema de monitorització de la mortalitat diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III mira de trobar l’excés de morts. Es tracta d’una estimació feta a partir de mitjanes històriques basades en la mortalitat dels últims deu anys. A Catalunya la xifra se situa en 15.476 víctimes mortals de més, que està aproximadament en la línia del nombre de defuncions per covid-19 que ha registrat la Generalitat fins avui des que va començar la pandèmia: 17.725.

En l’informe publicat dimarts s’especifiquen cinc períodes en què a Catalunya s’ha detectat un excés de mortalitat: el més llarg és entre el 13 de març i el 8 de maig, amb 11.928 morts més de les estimades. En percentatge, un 120,4% més. Entre el 6 d’octubre i el 19 de desembre -un període més extens que l’anterior- l’excés és de 2.904 persones (un 22,2% més). Aquesta dada és una constatació que la primera onada va agafar per sorpresa i va provocar que molta més gent perdés la vida, malgrat que el ritme de contagis pogués ser semblant al que s’ha produït durant les últimes setmanes.

La tendència és semblant a la Comunitat de Madrid, per bé que el primer impacte va ser encara més fort: entre el 5 de març i el 9 de maig va haver-hi un excés de morts de 14.212 persones. En percentatge, un 192% més. Al conjunt de l’Estat la xifra estimada de sobremortalitat és de 70.730 defuncions, en tres períodes: entre el 10 de març i el 9 de maig va haver-hi 44.588 morts en excés, entre el 20 de juliol i el 29 d’agost 4.733 i entre l’1 de setembre i el 23 de desembre 21.409. La xifra de sobremortalitat l’han utilitzat en algunes ocasions els partits de l’oposició quan han criticat que el govern espanyol no donava el nombre real de morts per coronavirus i, de fet, els mitjans més alineats amb la dreta acostumen a donar per bona la dada del MoMo i no la del ministeri, que és de 52.878.

El covid-19 segueix emportant-se més vides de les que es perdrien si no hagués aparegut el virus, i en aquest inici del 2021 s’està consolidant una tendència a l’alça de contagis i hospitalitzacions. La incidència acumulada al conjunt de l’Estat ja s’enfila a 492,88 casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies, al límit d’arribar als 500. L’última vegada que es va superar aquesta xifra va ser el 2 de novembre, en plena segona onada. Després es va aconseguir capgirar la tendència, però ara les vacances de Nadal han contribuït a aquest nou increment. “Ho prevèiem”, va admetre aquest dimecres el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en roda de premsa després de la reunió del consell interterritorial de salut amb els consellers del ram de les comunitats autònomes.

Amb tot, Illa va evitar fer autocrítica i va assegurar que les mesures de cara a les festes es van prendre en funció de la situació d’aquell moment. En un exercici d’equilibris, el ministre va subratllar que hi ha ciutadans que no van complir les mesures, però alhora va assenyalar que era previsible l’augment perquè hi va haver reunions familiars i s’incrementava la mobilitat.

Augmenten les restriccions

Sigui com sigui, moltes comunitats han endurit les mesures o estan en procés de fer-ho. A l’espera de si hi haurà novetats aquest dijous, a Catalunya ja es van aplicar deu dies de confinament municipal i comerços tancats el cap de setmana. Altres comunitats van prendre decisions dimecres, com Galícia, que avança el toc de queda a les 22 h, tanca l’hostaleria a les 18 h i limita les reunions de no convivents a quatre persones. Tal com es pot veure al gràfic, Extremadura és ara la comunitat amb una incidència acumulada més alta -1.131 casos- i el conseller de Sanitat extremeny, José María Vergeles, va anunciar el confinament municipal i el tancament del comerç no essencial i l’hostaleria a les localitats de més de 5.000 habitants fins, com a mínim, dimecres vinent. Segueix el toc de queda a les 22 h i les reunions d’un màxim de quatre persones.

Per la seva banda, Múrcia va un pas més enllà i, com ja van instaurar les Balears per a Mallorca i Eivissa, prohibeix les reunions entre persones de nuclis de convivència diferents. “Hem decidit prohibir tot contacte social sense mascareta”, va subratllar el president murcià, Fernando López Miras, conscient que la majoria de gent se la treu en les trobades amb amics.

Al seu torn, la presidenta de la Rioja, Concha Andreu, va anunciar el tancament de l’àrea metropolitana de Logronyo i la prohibició de fer moviments no essencials a partir de les 17 h. Madrid, la segona comunitat amb més incidència acumulada, de moment no endureix restriccions. El confinament domiciliari estricte s’evita, tot i que algunes de les mesures no deixen gaire més marge que exercir-lo, a l’espera que la vacunació permeti passar a un altre estadi.