BarcelonaUn any i mig després de la seva dimissió com a director de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ricard Calvo ha comparegut a la comissió d'afers socials del Parlament, des d'on ha negat qualsevol irregularitat en les adjudicacions a entitats socials on havia treballat i d'on va demanar una excedència mentre exercia el càrrec. Calvo ha explicat que no va formar part de les meses d'adjudicacions i només va assumir l'"indelegable". "En cap cas vaig intervenir per influir sobre les adjudicacions", ha assegurat en múltiples ocasions. També ha dit que "mai ningú" li va dir que es podia "abstenir de participar" en aquests tràmits i que podia delegar la seva signatura en els contractes milionaris.
"La meva signatura servia com a control administratiu, però no tenia cap vinculació jurídica", ha afirmat, i ha dit que els contractes s'haurien aprovat igual encara que no tinguessin la seva signatura. L'oposició li ha recordat que tenia dret a abstenir-se i aleshores ell ha dit que mai ningú el va informar que podia rebutjar signar aquests contractes. Tot i les seves explicacions, l'oposició ha criticat amb contundència l'actuació de Calvo al capdavant de la DGAIA i li ha retret que, si bé potser és legal el que va fer, és "una falta d'ètica" signar contractes a entitats i fundacions on havia treballat.
El motiu de la compareixença era respondre sobre les informacions que han anat apareixent en els últims mesos –sobretot arran de les denúncies del sindicat CGT–, que asseguren que Calvo va adjudicar contractes de centres de menors de la Generalitat a fundacions en què ell havia treballat abans d'accedir al càrrec, i en què sembla que ha tornat després de la seva dimissió. L'ARA va publicar el juny del 2017 que des que Calvo ocupava la direcció de la DGAIA, l'empresa Fasi, de la qual estava en excedència, havia rebut gairebé 20 milions d'euros en adjudicacions en l'últim any i mig. Calvo és un dels fundadors, el 1994, de Plataforma Educativa, una xarxa d’entitats que s’ha convertit en una de les principals empreses del tercer sector, i també va ser director adjunt de la Fundació Acció Social Infància (Fasi), participada al 30% per Plataforma Educativa.
Tots els partits han preguntat amb insistència quina és la feina actual de Calvo per escatir si hi ha incompatibilitats legals -la llei estableix 2 anys entre la cessió d'un càrrec públic i tornar a treballar en entitats o empreses amb què hagi tingut contacte-, però l'exdirector de la DGAIA ha dit que dos informes de la direcció general de Funció Pública van avalar el seu retorn al sector si era en activitats desvinculades dels expedients que havia tractat a la DGAIA. Calvo no ha ensenyat aquests informes i, davant les preguntes dels diputats, s'ha limitat a dir que treballa en una associació "de diverses entitats que participa en projectes de cooperació internacional". Ha insistit un cop més: "No tinc cap responsabilitat amb els expedients que van passar per la DGAIA".
"Jo soc un activista social, soc el primer activista del sector públic, i no podré deixar mai de ser-ho", ha assegurat al Parlament, on ha comparegut "amb l'ànima tranquil·la i el cap ben alt". Calvo ha demanat als diputats dels grups parlamentaris que dediquin el seu temps a "reconèixer" la tasca dels educadors dels centres i del treballadors del sector.
El to agre de Cs: "Vostè és el Fèlix Millet d'ERC?"
La diputada de Ciutadans Noemí de la Calle ha carregat amb especial duresa contra Calvo. "Vostè és el soldat sacrificat? Vostè és el Fèlix Millet d'ERC?", li ha arribat a preguntar, i ha dit que "l'entramat societari" del qual forma part Calvo "no l'haurien fet ni Bárcenas ni el Bigotes". La contundència de Ciutadans ha rebut les crítiques dels altres partits, que han acusat la diputada de tractar amb "demagògia i lleugeresa" un tema tan sensible com la protecció als infants.
"Si parlem amb aquesta lleugeresa, estigmatitzem els nens que van en aquests centres de menors", ha apuntat Beatriz Silva, del PSC. Marta Ribas, de Catalunya en Comú - Podem, també ha demanat "no utilitzar el sistema de protecció als infants i els seus treballadors com a arma llancívola". Ribas ha dit que "no és estètic" que el director de la DGAIA firmés contractes a l'empresa on havia treballat. "¿No es va qüestionar si la seva signatura, encara que fos estèticament, comportava un conflicte d'interessos?", ha preguntat. En aquesta línia, Maria Sirvent, de la CUP, ha denunciat que les entitats del tercer sector funcionin com a "autèntiques empreses mercantils", i li ha dit: "¿No li fa vergonya que les fundacions de les quals vostè estava en excedència rebessin diners i que després tornés per embutxacar-se'ls?"
Des del PP, Santi Rodríguez s'ha interessat pels motius de la dimissió de Calvo. "Si està tan convençut que s'ha fet bé i d'acord amb la llei, per què dimiteix tot just un mes després que un sindicat denunciï aquestes irregularitats?" Calvo ha dit que, "després d'esgotar-se i treballar a contracorrent", i també de patir "atacs directes", va decidir fer un pas enrere per "protegir" la seva família i entorn.
Marta Vilalta, la diputada d'ERC –el partit de Calvo–, ha reclamat que es prenguin mesures per evitar que el cas de Calvo es pugui tornar a repetir, i ha proposat canviar els mecanismes de contractació. "No pot ser que busquem els millors de cada àmbit i després ens queixem que hi estan massa implicats", ha apuntat Vilalta.
Afers Socials es personarà contra Calvo
En la mateixa comissió parlamentària, els dos secretaris del departament, Josep Ginesta i Francesc Iglesias, han anunciat que la conselleria ha iniciat els tràmits per personar-se contra Calvo en una de les causes judicials obertes, al jutjat 24 de Barcelona. Ginesta ha dit que han rebut requeriments d'informació d'un jutjat del Vendrell i de l'Oficina Antifrau, i també tenen constància que un altre jutjat de Barcelona també investiga el cas.
Ginesta ha admès que hi ha hagut "missatges molt clars" que hi hagi pogut haver "conflicte d'interessos i incompatibilitats", però ha negat "favoritismes".
En relació al fet que Calvo podia inhibir-se de signar alguns contractes públics a empreses d'on estava en excedència, Ginesta ha dit que un alt càrrec té el deure d'abstenir-se perquè hi ha un punt "taxatiu" al codi de conducta que és "inherent" amb el càrrec. Segons Ginesta, amb aquest deure d'abstenció, se suposa que davant del dubte, cal abstenir-se i derivar-ho al superior.
