La via de l’expulsió per combatre la reincidència ha punxat fins ara

Només s’han deportat 20 de tots els detinguts en les últimes batudes on s’ha aplicat la llei d’estrangeria

Dimarts un operatiu conjunt dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional va identificar en dues hores 70 presumptes carteristes al metro de Barcelona. Un d’ells va acabar arrestat perquè tenia una ordre policial de detenció com a membre d’una xarxa de carteristes del metro desarticulada recentment. La policia espanyola va detenir 22 persones més per incomplir la llei d’estrangeria. Finalment el jutge ha ordenat l’ingrés al CIE d’11 d’ells, dels quals caldrà veure quants acaben definitivament expulsats. Un balanç semblant han tingut les altres macrobatudes en les quals han sumat esforços la policia catalana i la Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF) de la Policia Nacional: els dos operatius contra el grup de lladres georgians que s’amagava a l’institut de Barcelona on es va rodar la sèrie Merlí de TV3 es van tancar amb 87 detinguts, 61 dels quals perquè no tenien papers. Segons fonts policials consultades per l’ARA, tant sols 20 han acabat expulsats. En el cas de les persones identificades en la macrobatuda contra els llauners de la droga del Raval del juny, no hi ha constància encara de cap expulsió efectiva.

L’aposta policial per vies alternatives com ara la llei d’estrangeria per lluitar contra la multireincidència o la demanda de la conselleria d’Interior per dotar els jutges de més eines per acordar presons preventives ha fet aflorar veus contràries en les últimes hores. Des del perill que s’acabi criminalitzant el conjunt de ciutadans estrangers al dubte sobre l’efectivitat d’aquest tipus d’operatius. L’abordatge de la delinqüència reincident per part del departament d’Interior (PDECat) també contrasta amb les polítiques que aposten per la reinserció que fins ara ha dut a terme la conselleria de Justícia (ERC). Altres entitats, com ara el Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia, han recordat que el 2015 el Parlament va aprovar un text demanant el tancament del CIE de Barcelona. “No podem passar del #CiesNo al Parlament el 2015 a aquesta situació el 2019”, piulava l’entitat en referència a l’operatiu del metro.

Tant Mossos com Policia Nacional van insistir dimarts que l’objectiu eren els delinqüents reincidents i no identificar persones per la seva situació legal a Catalunya.

Efectivitat

El degà del Col·legi de Criminòlegs i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Daniel Limones, considera que aquest tipus d’operacions “milloren la percepció de seguretat” entre la ciutadania, tot i que dubta de la seva “efectivitat”. El criminòleg també apunta que malgrat l’increment de robatoris amb violència o homicidis d’aquest estiu, Catalunya continua amb un registre de fets delictius molt per sota de la mitjana europea, com ja avançava l’ARA, i considera que cal esperar a avaluar el balanç quan es tanqui l’any.

En el cas dels furts del metro, es tracta de delictes lleus que des de fa dos anys el Tribunal Suprem va considerar que s’havien de castigar amb multa i no amb presó. El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha demanat modificar el Codi Penal per donar més eines als jutges per castigar la reincidència amb presó preventiva i ordres d’allunyament. Ahir, el jutge Francisco González Maillo, delegat dels jutjats d’instrucció de Barcelona -els que s’encarreguen d’investigar els casos penals-, recordava que els lladres que actuen amb violència o intimidació “van preventivament a la presó” en la majoria dels casos. En una entrevista a l’agència Europa Press explicava que perquè s’apliqui aquesta mesura cal que es compleixin una sèrie de requisits, com ara que hi hagi prou proves contra aquella persona o que es puguin demostrar els fets que es porten als jutjats.

En el cas dels furts, Maillo també apuntava que per entrar a presó cal acreditar que aquella persona ja hagi estat condemnada anteriorment per un delicte similar. En les últimes tres macrobatudes contra la delinqüència reincident a Barcelona, s’ha acordat l’ingrés preventiu a la presó de 27 dels detinguts: 14 dels arrestats en les dues operacions contra els lladres d’origen georgià i 13 dels detinguts en el dispositiu contra els llauners de la droga al Raval.

Limones posa en dubte que la lluita contra la reincidència passi exclusivament per la llei d’estrangeria o per la presó preventiva. Per al criminòleg hi ha altres vies a explorar, com ara les mesures penals alternatives i els treballs per a la comunitat. “Cal intentar que la persona s’insereixi en la comunitat”. El criminòleg i professor col·laborador de la UOC també considera que cal una “anàlisi calmada” del problema i que els actors socials i professionals puguin participar en la “decisió de polítiques de seguretat”.

Diferents polítiques al Govern

De fet, la demanda de mesures judicials contundents com ara la presó preventiva que ha fet la conselleria d’Interior contrasta amb l’aposta per les polítiques de reinserció que des de fa anys impulsa la conselleria de Justícia. Fonts del departament consultades per l’ARA eviten pronunciar-se sobre aquest fet tot i que apunten que el debat sobre la reforma del Codi Penal “mereix una reflexió profunda i no es pot fer en calent”.

Quatre operatius i un CIE ineficient

  • Una seixantena dels detinguts en els dos operatius incomplien la llei d’estrangeria. Vint han estat expulsats. El jutge va enviar a la presó 14 persones més.
  • La macrobatuda del juny contra la venda ambulant de droga al Raval va acabar amb 105 identificats i 54 arrestats. No hi ha constància de cap expulsió.
  • Dels 70 identificats en la batuda al metro de dimarts, 23 van acabar arrestats, tots menys un per incomplir la llei d’estrangeria. Onze han ingressat al CIE.
  • La majoria d’interns al CIE no han delinquit. El 2018 la Fiscalia només va demanar expulsar 149 interns que havien comès un delicte menor.

A presó un lladre multireincident

Els Mossos d’Esquadra van detenir a Barcelona un lladre multireincident que assaltava les víctimes des d’una motocicleta robada. Els agents van iniciar una investigació després de comprovar que s’havien produït diversos robatoris violents similars durant els mesos d’estiu: l’home actuava des d’una moto robada i sempre escollia dones per cometre els robatoris; s’hi acostava, els robava el mòbil o el bolso i fugia a tota velocitat. En un dels casos va arrossegar la víctima durant uns metres i li va causar diverses lesions. Els Mossos d’Esquadra el relacionen amb nou robatoris violents comesos principalment als districtes de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. El detingut va ingressar a presó després de passar a disposició judicial.