Un exsergent de la Guàrdia Urbana denuncia "violència indiscriminada" per part dels antiavalots del cos

José Martínez Díaz detalla en un vídeo a YouTube un cas de maltractaments a tres joves de Gràcia detinguts l'any 2005

Els antiavalots de la Guàrdia Urbana de Barcelona, membres de la Unitat de Policies d'Administració i Seguretat (UPAS), exerceixen "violència indiscriminada contra immigrants i indigents" i tenen una trajectòria "plena de violència, ferits, maltractaments, amenaces, persecucions i episodis molt foscos en dependències municipals", segons explica en un vídeo publicat a YouTube José Martínez Díaz, un exsergent jubilat de la Guàrdia Urbana que fins i tot recita el que havia estat el seu número de placa. Defineix els antiavalots de la policia municipal com "l'ala més dura de l'aplicació de la tolerància zero".

En el vídeo, que s'adreça a l'alcalde Xavier Trias tot i que els fets que detalla són anteriors al seu mandat, Martínez fa referència al documental 'Ciutat morta' i desmenteix que doni "una imatge injusta de la Guàrdia Urbana", tal com ha dit Trias. Martínez assegura que allò "escandalós" és la "manipulació" que haurien comès els exalcaldes Joan Clos i Jordi Hereu –llavors regidor de Seguretat– tergiversant els fets del 4-F. Per justificar la mala pràctica dels antiavalots de la Guàrdia Urbana cita casos com la dissolució d'una festa a Nou Barris el 1997, una desena de ferits al Forat de la Vergonya el 2000, i les càrregues policials a les protestes contra la guerra i al Correllengua de Sant Andreu del 2003. I aporta informació sobre una denúncia per tortures en la detenció de tres joves del barri de Gràcia l'any 2005 i que, segons diu, agents de la UPAS van "apallissar" a la comissaria de l'Estació del Nord.

Un pal de fregar per recollir sang

Martínez explica que llavors feia feina en torn de nit en aquella unitat i que casualment aquell dia tenia festa, però que l'endemà un agent el va informar que un agent de la UPAS li havia demanat on podia trobar un cubell i un pal de fregar. "Es tractava de netejar la sang d'algun detingut", diu.  "Aquesta informació em va indignar", continua, i assegura que va dir a l'agent que ho expliqués al llavors cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró. "L'agent es va esfondrar, i es va negar a comparèixer davant el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona perquè aquestes declaracions li podien dur problemes". Les detencions es van fer el gener del 2005, quan la policia va identificar els joves que sortien d'un casal ocupat del barri. Després de quedar en llibertat els afectats van explicar que havien rebut cops i vexacions i un va dir que l'havien llançat daltabaix de les escales despullat.

Al cap de pocs dies, continua Martínez, va anar a parlar amb Vilaró sobre els maltractaments. "El cap es va quedar bastant preocupat, però si no tenia testimonis que acreditessin el que havia passat, el cas no s'investigaria", diu Martínez al vídeo. "Vull recordar que en aquella època el cap d'afers interns de la Guàrdia Urbana era Víctor Gibanel", que també va ser cap d'informació de la Guàrdia Urbana, actual cap de la Policia Local de Gavà i que 'Ciutat morta' implica en els fets del 4-F tot i que ell  ho ha negat avui mateix. Martínez també explica que, quan la Guàrdia Urbana va lliurar els detinguts a la comissaria de la Policia Nacional de la plaça Lesseps, el comissari va reclamar un informe mèdic en veure l'estat dels nois perquè "ell no es menjava el marró".

Martínez recorda que en sortir en llibertat les cares dels tres nois "ho deien tot". "Un llavi rebentat, els ulls morats, el nas trencat, marques per tot el cos evidenciaven que la seva estada en mans policials no havia estat gaire agradable" i recorda el relat dels detinguts sobre les agressions, incloent-hi cops als testicles. L'exsergent reclama a Trias la dissolució de la unitat UPAS i diu que tant ell com Clos i Hereu han mirat a una altra banda davant les seves accions.

Multes per objectius

Martínez també parla "d'afany de recaptació" vers els ciutadans de Barcelona a través de les multes i diu que "d'alguna manera" s'obliga els agents de la Urbana a fer cada dia "un determinat nombre de denúncies". Manté que ell es negava a complir objectius per "denunciar indiscriminadament infraccions de trànsit" per recaptar diners.

En un altre vídeo Martínez ja parlava de com havia vist el documental 'Ciutat morta' i de què li havia transmès. Qualifica els fets del 4-F d'"una vergonya" i explica que va visitar a l'hospital diverses vegades l'agent ferit greu aquella nit. Fa un repàs del documental i dels fets i es mostra partidari de la versió del documental. Assegura que ja llavors va parlar amb companys per dir-los que no tenia clar que els detinguts per l'agressió fossin culpables, però que "ningú volia mullar-se".

En una entrevista emesa aquest dimecres al programa '8 al dia' presentat per Josep Cuní, Martínez ha reiterat les seves acusacions, denunciant tortures sistemàtiques als calabossos. Visiblement indignat, José Martínez ha explicat com ja durant el judici del cas, va quedar "totalment convençut que allà hi havia cinc persones que es menjarien el merder. Era un judici polític, en què certes institucions, com l'Ajuntament, encapçalat per Joan Clos i Jordi Hereu, estaven manipulant informacions". I és que com ha continuat explicant, "l'endemà Joan Clos va canviar la seva versió del que havia passat, perquè l'Ajuntament era el propietari d'aquell edifici".

L'exsergent també ha atacat durament la unitat d'antidisturbis del cos: "És il·legal. Les policies locals no tenen competències en matèria d'ordre públic. Però el poder sempre té la seva guàrdia pretoriana". Per acabar ha volgut recordar que "hi ha hagut sis víctimes, una és l'agent que ha quedat tetraplègic. I l'Ajuntament no ha estat capaç de treure la veritat a la llum".

Més continguts de