“Els extutelats ens fem grans però seguim sent víctimes”

Barcelona“Avui encara som víctimes”. La Sara Novella, de 22 anys, va viure tutelada per la Generalitat des dels 16 anys fins a la majoria d’edat i té clar que si de petita va ser víctima d’una crua realitat familiar i social avui encara ho és, de víctima, d’un sistema que, diu, s’acarnissa amb els col·lectius en risc d’exclusió social, sobretot en l’actual context d’hostilitat econòmica. Per a molts joves que, com ella, han viscut en un centre residencial d’acció educativa (CRAE), el salt a la vida adulta -i emancipada-, amb només 18 anys i sense coixí econòmic ni familiar, és especialment complicat. “T’has de buscar la vida, i això vol dir treballar molt”, resumeix la Sara, que quan va entrar al CRAE era conscient que tenia menys de dos anys per preparar-se per a aquest salt: “M’havia de reinventar i el primer pas era estudiar, perquè jo venia d’un historial de molt absentisme”.

Ella ha lluitat pel futur a cop de moltes hores de treballar i, també, d’estudiar. El curs que ve començarà la carrera de sociologia a la Universitat de Barcelona, després d’haver completat el grau superior d’integració social de FP. “M’he esforçat molt per tirar endavant i ara vull col·laborar a canviar les normes perquè els nens que viuen situacions complicades ho tinguin més fàcil”, explica, i posa èmfasi en la necessitat de detectar i atendre tots els casos d’infants en situacions de vulnerabilitat. A Catalunya hi ha 6.985 menors tutelats i per a molts el pas a la majoria d’edat és un moment complicat. Una barreja d’angoixa i incertesa.

Ahir la Sara era una de les protagonistes de l’acte de reconeixement a la trajectòria acadèmica de joves extutelats que han seguit amb èxit un dels programes que impulsa l’Obra Social La Caixa en col·laboració amb el departament de Benestar Social i Família per facilitar el procés d’emancipació a extutelats i que es tradueix en ajudes de 519 euros mensuals mentre cursen els seus estudis. Aquest programa és una oportunitat per a aquests joves que tenen clar que volen estudiar, ja que totes les ajudes econòmiques que poden rebre s’esgoten als 21 anys -en els que han estat tutelats menys de tres anys només s’allarguen fins a sis mesos després dels 18 anys- i aquesta beca la poden rebre fins als 24. Durant el 2014 els programes d’emancipació a la vida adulta de l’àrea de suport als joves tutelats i extutelats han atès 2.008 nois i noies, i 846 han rebut ajudes econòmiques.

130 joves atesos

“Aquests joves són un exemple de la importància de la voluntat, l’esforç i l’afany de superació per tirar endavant”, resumia Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària La Caixa ahir abans de signar amb la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, la renovació del conveni per mantenir aquest programa de suport que, des de l’any 2009, ha atès 130 joves i ha suposat una inversió d’1,4 milions d’euros per part de l’entitat financera.

En la seva intervenció, la Sara, tot i agrair el suport rebut per poder estudiar, es va mostrar crítica per les situacions que ha hagut de viure i va demanar a les institucions més coordinació i, sobretot, que s’escolti els tutelats a l’hora de dibuixar les polítiques que han de regir el seu futur i que no es deixi ningú desatès. En el seu cas, va explicar, va viure anys de maltractaments, d’absentisme escolar i de desatencions i, ja amb 16 i com a mesura desesperada per demanar ajuda, va decidir autolesionar-se. Va ser en aquell moment quan va entrar al CRAE i quan va decidir centrar-se en els estudis.

Ara, diu, vol aprofitar els seus coneixements per ajudar a millorar la situació de joves que han passat per casos similars. I ahir la vicepresidenta Neus Munté, després d’escoltar-la i d’assegurar que un dels reptes del Govern és “oferir oportunitats a joves amb un entorn familiar deteriorat o inexistent”, li va reconèixer que, com ella denunciava, el sistema “té errors” i que, en aquest àmbit, “hi ha molta feina per fer”. Un repte que, assegura, ja s’ha començat a abordar.

També el Leonel Ncalani va compartir el seu cas. Ara té 25 anys i en tenia 15 quan va entrar a viure al CRAE. En aquell moment veia l’arribada als 18 anys amb molta “angoixa”. “No tenia diners per viure i no veia la manera d’emancipar-me”, recorda. I a sobre el temps li corria en contra. Ell, també de la mà d’aquest programa d’ajudes per als estudis a joves extutelats, ha completat el grau d’integració social i ara treballa en un centre d’acollida de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). “Em vaig sentir perdut quan m’aproximava als 18 anys, però amb esforç he pogut tirar endavant”, assegura ara.

Reivindiquen beques universitàries específiques

Els extutelats reivindiquen beques universitàries per al col·lectiu. “Quan em vaig anar a matricular, la persona que em va atendre a la facultat em va dir que jo era la primera extutelada que tenia consciència d’haver atès en 27 anys”, va explicar ahir la Sara Novella. La noia va lamentar que col·lectius com els esportistes d’alt rendiment tinguin més facilitats econòmiques per accedir als estudis que els extutelats. Per la seva banda, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va detallar que en la primera llei de la formació professional -aprovada al juny- ja es preveuen ajuts perquè aquests joves es puguin formar. “A la universitat encara no hi han arribat”, va admetre. Des de l’administració es vol impulsar una taula de treball de la qual formin part la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA), Ensenyament i la secretaria d’Universitats i Recerca perquè aquests ajuts per a extutelats s’estenguin als estudis superiors. Tot i així, des de la secretaria d’Universitats es recorda que tots els estudiants poden sol·licitar les beques equitat. Aquest sistema d’ajuts preveu per al curs 2015-16 beques en el cas de famílies formades per un sol membre si no se supera un llindar de renda màxim de 14.112 euros, que seria el cas dels extutelats.

5 preguntes a Francesc Balagué , CAP DE L’ÀREA DE SUPORT ALS JOVES TUTELATS

“Les ajudes s’haurien d’allargar fins als 23 anys”

Què passa quan el jove tutelat arriba a la majoria d’edat?

Deixa de ser tutelat per l’administració. A partir d’aquest moment, però, la direcció general li ofereix la possibilitats d’acollir-se a programes d’ajuts de manera voluntària.

Quins tipus d’ajuts?

N’hi ha tres: habitatge, econòmic i de formació i inserció laboral. L’econòmic preveu que quan el noi faci els 18 anys i en porti un mínim de tres tutelat tingui dret a tenir un ajut de 650 euros al mes durant tres anys per aconseguir ser autònom. La condició és que ha de signar un pla de treball individual. Per al que porta menys de tres anys, l’ajuda dura sis mesos.

I quan finalitzen els tres anys, ¿què passa?

Se’ls acaba l’ajuda econòmica i la de l’habitatge.

I els que no han aconseguit ser autònoms?

Aquí hi ha el problema, molts acaben malvivint.

Les ajudes haurien d’anar més enllà dels 21 anys?

Creiem que s’hauria de buscar algun recurs perquè arribessin als 23 anys.