INNOVACIÓ
Societat 12/08/2018

De fàbrica de paper abandonada a laboratori social

Un antic complex industrial abandonat de 1,20 ha i amb arrels medievals allotjarà projectes innovadors

Esther Celma
3 min
Vista dels edificis de l’antiga colònia fabril del Catllar.

El CatllarEl projecte de la Fàbrica de la Transició pretén reconvertir una antiga colònia fabril abandonada del Catllar (Tarragonès) en el centre d’operacions de nòmades digitals, un laboratori on experimentar amb reptes ambientals i socials, que inclourà un projecte residencial cooperatiu i autogestionat que vol impulsar la convivència entre generacions molt diferents: joves professionals innovadors amb gent gran. Tot plegat amb una visió futurista del món, però també amb la intenció de tornar als principis cooperatius de la civilització.

El complex té 1,20 hectàrees, amb gairebé 5.800 metres quadrats ja construïts. La Fàbrica Vella (1754) era una paperera. Té prop de 2.000 metres quadrats, una imponent xemeneia, un edifici auxiliar on vivien els treballadors i un molí medieval del segle XIII, que encara conserva els arcs de l’aqüeducte per on arribava l’aigua. El 1860 es va fer la Fàbrica Nova, de prop de 2.300 metres quadrats, que seguia el model de fàbriques de pisos. El 1975, però, es va tancar tot i ara s’ha convertit en territori de vegetació descontrolada i d’adolescents.

Ara els impulsors del projecte volen recuperar aquest patrimoni industrial i històric, cedir-ne a l’Ajuntament els elements més antics i, sobretot, convertir-lo en un focus d’activitat del segle XXI. Modernitat, però càlida, res de la fredor de les pantalles, amb sentit de comunitat i obrint espais a la gent del poble.

Tot plegat, posant en valor l’espai, a tocar del riu Gaià i els paisatges fluvials que formen part de la Xarxa Natura 2000, molt a prop de Tarragona i les seves platges, però també de l’estació de l’AVE de la Secuita i de l’Aeroport de Reus. De moment, però, els terrenys no són urbanitzables. Per ara tot depèn de l’Ajuntament, que ha de modificar el pla urbanístic del municipi per fer-ho possible.

La història, clau pel projecte

El regidor d’Urbanisme, Medi Ambient i Patrimoni, Joan Díaz, resumeix que el consistori ho veu amb bons ulls”. “És una iniciativa privada”, que “facilitarà fer un centre d’interpretació de l’antic complex fabril i posar en valor la història del poble”. De fet, la història és cabdal en aquest projecte. La Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, consultada per l’Ajuntament, ha informat que aprovarà el projecte sempre que es respecti l’espai original.

En aquest sentit, Josep Zaragoza, veí del poble i amant de la història, ha trobat documentació antiga del lloc i també ha fet una maqueta de la maquinària de la fàbrica, on treballava la seva mare. Encara en recorda el so quan entra a les antigues naus que, aviat, podrien tornar a cobrar vida. El lloc, respectant els seus orígens, és apte per a 22 famílies. La compra dels terrenys està fixada per al 15 de setembre d’enguany per un preu de 180.000 euros i el projecte s’anirà desplegant per fases.

La cooperativa Sostre Cívic s’ha fet seu part del projecte i impulsa el primer cas de d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans a Catalunya. És a dir, una espècie de residència amb espais privats, però també de comuns -terrassa, jardí, hort- i serveis compartits, com ara una infermeria i la consergeria.

Compromesos amb el projecte

La llei permet aquesta opció en sòl no residencial, però el requisit imprescindible per viure-hi és tenir com a mínim 65 anys. Ja compten amb un grapat d’interessats, que faran un pagament de 4.000 euros abans de final de mes per mostrar el seu compromís amb el projecte.

Aquest és el cas de Montserrat Romero, barcelonina que viu a Roda de Berà, amant del ioga i de fer moltes activitats. “Busco un lloc on compartir aficions, que s’adigui amb la meva manera de viure el món”, assegura. Entre els interessats hi ha veïns de Lleida, de Balaguer, de Barcelona o de Torredembarra. Poden ser de llocs diferents, però tots tenen en comú una visió semblant del món, més de compartir que no d’anar cadascú a la seva. I el lloc els agrada.

“No es tracta de fer aquí una residència i allà un laboratori professional i residencial punter, tot és un projecte unitari”, puntualitza l’arquitecte Saül Garreta, l’alma mater del projecte. Ja fa uns quants anys que recupera, pedra a pedra, el poble de Solanelles, al Pirineu, i ho està aconseguint. “Cal fer un món millor”, assegura.

stats