BARCELONA"Aquí tots volem el mateix: fer el nostre camí". El Cissé, un noi guineà de 28 anys, no perdia ahir el somriure mentre caminava per les diverses naus que formen la fàbrica abandonada del carrer Josep Pla, al districte de Sant Martí de Barcelona, que viu sota l'amenaça de desallotjament. El termini vencia ahir i, per evitar-se problemes, alguns dels més de 300 habitants que des de fa uns mesos s'han instal·lat en aquest macroespai havien decidit marxar-ne. La majoria, però, feien front comú, acompanyats de desenes de veïns, que des de primeríssima hora del matí es van concentrar per frenar el desallotjament. La jutge el va ajornar per donar un termini prudencial a les parts per arribar a un acord. En una setmana, però, l'amenaça pot tornar a sobrevolar la fàbrica, un microcosmos de la misèria present a Barcelona que ahir mantenia el seu ritme. Ho feia, això sí, amb un focus mediàtic inusual.
Es mantenia el trànsit continuat de carros carregats de ferralla i cartró. I funcionaven, també, els espais de trobada, com ara el futbolí i els bars habilitats al recinte. Cadascun dels inquilins s'ha fet seva una part de l'antiga nau i l'ha adaptat com ha pogut. Hi ha espais dedicats a magatzem i d'altres que acullen les habitacions . A la fàbrica hi ha llum, però no aigua corrent, i en alguns punts es fan més evidents els problemes de ventilació.
L'Axel, que és belga i té 30 anys, hi va arribar fa cosa de cinc mesos. Comparteix una de les naus amb dos companys marroquins. Cadascú en un compartiment. Tot i que no hi ha aigua, ell també s'ha habilitat un espai per netejar-se. I ha penjat el seus pòsters -del Barça- al costat del llit. A fora hi guarda els carros carregats de cartó i la ferralla. Reconeix que la competència ha fet caure el negoci i que, si fa un temps podia guanyar uns 40 euros al dia, ara dóna les gràcies si en guanya 15. "En tinc per menjar i tabac, i si un dia no hi arribo, algú em dóna un cop de mà perquè tots estem igual", explica.
Base de dades única
El desallotjament? La majoria no se'l vol ni plantejar. Molts ja van arribar a la fàbrica des d'una altra nau , i d'altres, com l'Abdelhafid, el veí marroquí de l'Axel, ho van fer després de viure al carrer. "Si ens fan fora d'aquí també patirà la ciutat, perquè els carrers s'ompliran de gent buscant un lloc per dormir", explica l'Axel. El Cissé és un dels més novells a la fàbrica. Només fa cinc dies que hi és. És joier, però s'ha quedat sense diners per a material i, tot i que tenia un lloc per passar les nits, va anar a la fàbrica per fer pinya. "Vull veure com ens en sortim", assegura. De moment, han salvat el primer escull. Al seu torn, l'Ajuntament, que ja prepara el dispositiu de serveis socials, va anunciar ahir la creació d'una base de dades única d'ocupacions il·legals.
