Un fals ‘broker’ gironí es gastava als casinos els diners de les víctimes

BarcelonaMés de 200 persones, la majoria catalanes, van confiar alguns dels seus diners a l’Iban, que es feia passar per broker. Li transferien una primera quantitat, que segons la capacitat econòmica de les víctimes podia anar dels 1.000 als 70.000 euros, i ell els prometia que obtindrien una rendibilitat mensual del 3%. Els hi enviava dades i gràfics que simulaven aquest benefici, però en realitat els diners anaven a parar a cases d’apostes i casinos del Regne Unit, on el fals broker es va gastar nou milions d’euros. Aquesta despesa desorbitada ha fet que la comissió del joc britànica hagi obligat les cases d’apostes i els casinos a pagar una multa de sis milions per no haver controlat l’origen dels diners.

Els sis milions de sanció, que són prop d’un 40% dels 15 milions que el fals broker va estafar, serviran perquè les víctimes recuperin una part dels diners que havien perdut. Ara dependrà del jutjat determinar com es reparteix la quantitat. El jutjat d’instrucció de Girona que porta el cas, segons va informar el Diari de Girona, ha allargat dos anys més la presó preventiva a l’home, que només en pot sortir si paga una fiança de tres milions –una xifra qualificada d’inaudita– i que està entre reixes des del març del 2019, quan el van detenir. L’Iban va tornar voluntàriament a Girona després d’haver fugit a Alemanya durant un mes perquè s’havia destapat l’estafa piramidal que havia muntat. La primera denúncia que van rebre els Mossos d’Esquadra va ser per una desaparició: el fals broker s’havia esfumat quan li havien reclamat els diners.

L’home va prosperar gràcies al boca-orella. Es va vendre a Girona com un broker que treballava a Barclays des del Regne Unit, on certament vivia des de feia uns cinc anys, però la veritat era que no tenia feina. L’Iban també assegurava que allà havia fet un màster de finances i que abans havia estudiat econòmiques a Girona, però no va cursar el màster ni va acabar la carrera. El cap de l’àrea central de delictes econòmics dels Mossos, el sotsinspector José Merino, defineix l’home, d’uns 35 anys, com un ludòpata que malgastava els diners que li confiaven sobretot en apostes esportives, tot i que també feia algunes compres en joies i rellotges.

Una entrada contínua de diners

Les primeres víctimes que el fals broker havia convençut van animar altres persones del seu entorn, tant familiars com amics, a invertir-hi, perquè prometia obtenir beneficis a la borsa. Fins i tot arribava a firmar contractes perquè li cedissin la gestió dels diners. Però un cop li transferien les quantitats als seus comptes corrents, la destinació era una altra. L’estafa piramidal va funcionar mentre “hi havia un flux continu d’entrada de diners”, explica Merino, cosa que va permetre que les primeres persones que havien invertit amb l’Iban rebessin uns beneficis que en realitat eren els diners d’altres víctimes. Però quan la resta de la gent també va demanar obtenir els suposats beneficis, l’estafa va ser insostenible.

Segons Merino, només un 5% de les víctimes van rebre els beneficis simulats, però el 95% no n'han recuperat ni un euro. Tampoc es preveu que el fals broker pugui aportar gaire res del seu patrimoni per compensar els afectats perquè només té algun vehicle. Per això la multa que han pagat les cases d’apostes i els casinos garanteix que les víctimes almenys no es quedaran sense res.

Per evitar una estafa semblant, el sotsinspector dels Mossos adverteix que “s’ha de sospitar” quan s’ofereix una rendibilitat econòmica tan alta. També explica que l’empresa ha d’estar autoritzada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que es recomana que la inversió sigui petita i que l’alarma s’ha de disparar quan es posen traves per tornar els diners. Merino admet que l’estafa que ara més predomina és amb criptomonedes, perquè s’assegura que s’obtindrà un benefici ràpid però el risc és molt elevat.