Estiu a la platja o la piscina. Després de dinar, molts nens segueixen de morros les instruccions dels seus pares: després de menjar cal esperar dues hores per tornar a banyar-se perquè, si no, es pot tenir un tall de digestió. És una creença heretada generació a generació. Els mateixos pares ho han convertit en una norma sense qüestionar-s'ho, perquè els avis ja els obligaven a ells. Però el tall de digestió és un mite. No existeix. I els experts no en tenen cap dubte. "Si busques tall de digestió als llibres de medicina no existeix", afirma Francesc Balagué, gastroenteròleg de l'Hospital Clínic.
La digestió no es talla, ni avui, ni abans, ni mai. Per què, doncs, tots hem sentit parlar de casos de morts per entrar a l'aigua després de menjar? Entre els experts hi ha posicions més radicals i menys. Per a alguns, serien, només, episodis tan rars i excepcionals que resulta innecessari establir cap tipus de recomanació. "El tall de digestió no el reconeix ni la Creu Roja Americana ni la Societat Americana de Pediatria als seus protocols, i donar importància a quelcom que no passarà ens despista d'altres mesures de seguretat que caldria prendre al mar i a les piscines amb els nens", explica Carlos González, pediatra i col·laborador de l'ARA.
Altres especialistes creuen que el que passa a les persones que quan entren a l'aigua perden el coneixement o moren és el que s'anomenen com una hidrocució. Es tractaria d'una síncope causada per un canvi brusc de temperatures, pel contrast entre la calor corporal i l'aigua freda, però mai per la digestió. "Davant una vasodilatació cutània important, quan s'entra en contacte amb l'aigua freda es produeix una redistribució de la sang que pot desencadenar tota una sèrie de moviments corporals reflexos", explica Balagué. "En aquest sentit, la digestió no hi té res a veure. Només pot influir en la circulació, perquè la sang es concentra més a l'estómac, però en cap cas en seria la causa. També hi poden influir altres coses, com ara augmentar molt la temperatura del cos prenent el sol o haver fet molt d'exercici", explica Carles Luaces, cap d'urgències de l'hospital infantil de Sant Joan de Déu. L'especialista recomanaria remullar-se una mica abans d'entrar a l'aigua.
No afecta igual a tothom
Aquest canvi sobtat no afecta igual a tothom. Hi ha a qui no l'afecta, explica Luaces. I entre els afectats, la simptomatologia pot ser molt variable. Des d'un lleuger mareig fins a la mort per un espasme de laringe. "Per això la persona pot morir ofegada", apunta Luaces. Tot pot passar en una estona o en qüestió de mil·lisegons.
Els més sensibles són la gent gran, els que pateixen altres patologies i els nens, perquè tenen un sistema circulatori més immadur, diu Luaces.
Escepticisme absolut
El pediatra Carlos González dubta que la hidrocució s'hagi de tenir en compte en el nostre entorn, ja que tan sols podria passar en aigües molt fredes. "Si fos veritat, cada any hi hauria casos d'hidrocució a la cursa de Nadal del port. Es parla d'hidrocució per continuar trobant una explicació científica al que als mateixos metges els explicava la seva mare", diu. "És una cosa tan rara que no cal establir recomanacions", apunta. "El que caldria és tenir en compte altres mesures, com ara no treure els ulls de sobre dels nens -hi ha altres accidents més freqüents que passen en qüestió de segons- i posar tanques a les piscines per evitar que hi caiguin", conclou.
