Quan famílies i mestres governen l’escola
Els centres cooperatius defensen el seu model de gestió davant les crítiques als concerts educatius
BarcelonaQuan faltaven uns mesos per celebrar el seu 50è aniversari, l’any 2015, l’Escola Patufet, al barri de Gràcia de Barcelona, va estar a punt de tancar portes. Els antics propietaris van anunciar als mestres i als pares que el Patufet passaria a formar part de la Salle de Gràcia, que es faria càrrec d’absorbir els alumnes i també els mestres. La notícia va caure com un gerro d’aigua freda sobre els docents i les famílies del Patufet, que van unir-se amb l’objectiu de salvar l’escola i el seu projecte educatiu: laic, en català, innovador i familiar. La fórmula va ser constituir-se com a cooperativa i fundar el Nou Patufet. Com ells, 40 centres més a Catalunya són escoles cooperatives, és a dir, que són propietat dels pares i mares o dels mestres. La gran majoria són centres concertats per la Generalitat, i amb el debat sobre els concerts educatius últimament ben viu les escoles cooperatives es reivindiquen defensant un model de gestió que educa 17.000 alumnes a Catalunya.
“Tot i ser majoritàriament concertades, ens sentim més pròximes a l’escola pública”, assegura Joan Segarra, director de la FeCEC, la federació que agrupa les 41 escoles cooperatives catalanes. Conscient que són una petitíssima part de la galàxia de centres educatius catalans, Segarra afirma que és un model amb més de 50 anys d’experiència i per al qual “val la pena lluitar”. Per això, expliquen que no se senten interpel·lats davant les acusacions que aquesta setmana han llançat organitzacions com la Fapac i l’USTEC-STEs, que han acusat les escoles concertades de segregar els alumnes. “Les cooperatives no segreguem, no som elitistes”, reivindica Segarra. De fet, des de la FeCEC es mostren disposats a integrar-se a la xarxa pública, sempre que es respecti el seu model de decisió.
Aquest és, per a Cesc Granada, director del Nou Patufet, el gran tret diferencial de l’escola cooperativa. “L’avantatge més important és que els professors tenim el poder de decidir cap a on va l’escola”, assegura Granada. De manera assembleària i intentant buscar sempre el consens, els mestres prenen les decisions sobre l’escola, i això fa que el Nou Patufet no només sigui el seu lloc de treball sinó “un projecte vital” per a ells. “Aquest poder de decisió, que és assembleari, és un privilegi, un plaer”, assegura el director.
Un model d’autogestió
Però aquesta autonomia del centre no només la perceben els docents, sinó que influeix directament en els alumnes. En aquest tipus d’escoles, els estudiants creen cooperatives per impulsar projectes concrets, com l’hort, un grup de música o l’intercanvi de llibres de text. “En molts casos poden tenir diners i gestionar-los com si fos una empresa”, apunta Granada. De fet, és tan senzill com aplicar a escala petita el mateix funcionament de l’escola: “Els alumnes ho viuen perquè nosaltres també autogestionem el centre i ens organitzem a partir de comissions”, exemplifica el director del centre.
Les escoles cooperatives estan convençudes que el seu model obté fruits a llarg termini, encara que ara aquest tipus d’iniciatives “no tenen gaire prestigi a nivell social”. “Una de les nostres missions és transmetre els valors de l’economia social i solidària directament a la base de la societat, a l’escola”, apunta Granada. I així, diu, quan els alumnes d’aquests centres siguin grans coneixeran de primera mà què és un model cooperatiu. “Tindran en el seu ADN aquests valors i la possibilitat d’engegar algun projecte cooperatiu, que és un model de futur”, diu el director de Nou Patufet.
Centrats en la preinscripció
Per ara, però, les escoles cooperatives se centren en la preinscripció, que el departament ha ajornat fins a la primera quinzena d’abril. Per al curs vinent ofereixen 1.995 places noves, la gran majoria per a P3. Segons el president de la FeCEC, Josep Maria López Fumat, les dades evidencien el “compromís” de les famílies i els docents amb el projecte. “Són escoles ben integrades al barri que acaben sent una referència”, apunta López.
Tampoc les cooperatives s’escapen de la polèmica oberta arran de les intencions del govern espanyol d’incloure la casella lingüística per forçar l’ensenyament en castellà a les aules catalanes. “Un dels nostres principis bàsics és ensenyar en català i el català”, resumeix López, que rebutja qualsevol canvi en el model d’immersió. Enmig dels debats oberts en el món educatiu, 41 escoles aixequen la veu per reivindicar un model que situen “entremig” de l’escola pública i la concertada.
