El fantasma d’Es-Satty, l’imam reservat que passava inadvertit

BarcelonaMés d’un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017, la figura del suposat cervell dels atacs, l’imam Abdelbaki es-Satty, continua plena d’ombres. Del sumari de la investigació, al qual ha tingut accés l’ARA, es desprèn que Es-Satty havia de conèixer a fons els joves de Ripoll que van acabar integrant la cèl·lula jihadista per guanyar-se la seva confiança i radicalitzar-los en pocs mesos, com conclouen els Mossos d’Esquadra. Però, en canvi, Es-Satty era un gran desconegut, fins i tot per a les persones més pròximes a l’imam. “Era molt reservat”, deia un dels joves a qui l’imam hauria intentat captar després de sortir de la presó de Castelló, on va complir condemna per drogues, i que hi va estar en contacte fins poc abans dels atemptats. El seu company de pis de Ripoll tampoc en sabia gaires coses. A l’habitatge hi tenia poques pertinences i li comunicava únicament el que era imprescindible. Era tan escarit en les seves explicacions que, segons la declaració inclosa en el sumari, a l’home no el va sobtar que l’imam marxés de l’habitatge sense equipatge tot i dir-li que marxava al Marroc, dues o tres setmanes abans dels atemptats.

Per reconstruir la història d’Es-Satty, els Mossos s’han basat en els testimonis i en les pistes aparegudes entre la runa de la casa d’Alcanar que el grup feia servir com a base d’operacions i on l’imam va morir el 16 d’agost a la nit, després d’una explosió mentre manipulava els explosius que volien fer servir els terroristes, segons es desprèn de la investigació, en un gran atemptat el 20 d’agost a la Sagrada Família. A diferència de la resta de punts per on va passar, a la casa d’Alcanar Es-Satty hi guardava abundant documentació, telèfons mòbils i dispositius electrònics.

Tot i les destrosses causades per la deflagració, els agents van trobar la cartera de l’imam, amb diversos carnets al seu nom, documents del departament d’institucions penitenciaries valencià, que certifiquen el seu pas per la presó de Castelló -on, segons conclouen els investigadors, s’hauria radicalitzat-, llibretes bancàries, extractes d’ingressos, una targeta sanitària, un diploma del sector de la construcció, documents de la seguretat social, una vida laboral i currículums. Tota aquesta documentació és el que va permetre als agents concloure -després de relacionar l’explosió del xalet i l’atac de la Rambla- que una de les dues persones mortes en la deflagració havia de ser l’imam.

El perruquer d’Es-Satty

Els Mossos diuen en diversos informes inclosos en el sumari que l’imam era una persona amb gairebé “nul·les vinculacions personals”, més enllà del seu cercle pròxim. Entre aquest entorn més immediat, a part dels joves de Ripoll, els investigadors haurien pogut identificar el seu perruquer. Segons consta en la causa, un testimoni va assegurar que aquest home visitava sovint el xalet d’Alcanar i que “es va salvar de l’explosió perquè tenia visita amb el metge”. Però després de mesos seguint-li la pista, els Mossos de moment no han trobat més elements per relacionar-lo amb els atacs o per concloure que aquest home n’estava al cas. Els investigadors també han intentat seguir el rastre d’un altre home amb qui l’imam de Ripoll hauria establert una “forta amistat”, tot i que durant aquest 2018 hauria marxat al Sudan.

Diversos testimonis que han declarat davant dels Mossos i de la Guàrdia Civil han parlat dels viatges que Es-Satty hauria fet a Bèlgica -on també hauria intentat aconseguir feina com a imam- i al Marroc. A aquesta última destinació s’hi hauria desplaçat diverses vegades abans dels atemptats. Alguns testimonis expliquen que Es-Satty relatava que anava al Marroc a veure les seves filles. Tot i així, tampoc hi ha cap evidència de la relació que mantenia amb la família. De fet, el d’Es-Satty és l’únic cos dels terroristes d’Alcanar que no va reclamar ningú després de la seva mort. La resta de membres de la cèl·lula jihadista van ser enterrats al Marroc per desig de les seves famílies. En el cas d’Es-Satty, finalment les seves restes es van enterrar al cementiri municipal d’Alcanar.