SALUT

La tos ferina es dispara i torna a nivells dels 80

El bacteri creix des del 2011 i l’any passat va triplicar la seva incidència, tot i que les vacunes han limitat els casos greus

La tos ferina es dispara i torna a nivells dels 80

No només les galteres. Altres malalties amb dècades d’anys de vacunació al darrere estan repuntant fins a límits que, sense que els experts considerin que són perillosos, sí que marquen un màxim destacable. És el cas de la tos ferina, una malaltia provocada pel bacteri Bordetella pertussis que, tot i que està clarament en ascens des del 2011, l’any passat va triplicar-se fins a assolir una taxa d’incidència de 42,8 casos per 100.000 habitants, la xifra més alta des del 1989.

La tos ferina és altament contagiosa, a través de les vies respiratòries, però és durant els primers mesos de vida del nadó quan pot desencadenar problemes de salut més greus. Per aquest motiu el departament de Salut va decidir el gener del 2014 ampliar la vacunació a les dones embarassades, una iniciativa que posteriorment també s’ha pres a la resta de l’Estat. La taxa de cobertura està en el 70% de les gestants, explica la subdirectora general de promoció de la salut de l’Agència de Salut Pública, Carmen Cabezas, una xifra prou bona que ha contribuït a fer baixar els casos més greus. En concret, si entre els anys 2008 i 2012 es van registrar 13 morts per tos ferina -nou d’elles en menors d’un any-, des de llavors no se n’ha tornat a registrar cap més. Encara més, si l’any 2013 calia hospitalitzar gairebé el 70% dels menors de tres mesos amb tos ferina, aquesta taxa ha caigut ara al 50%.

Aquesta és la dada més positiva, malgrat el repunt del bacteri, tot i que la vacunació de la mare no eximeix que després calgui tornar a immunitzar el nounat. Segons l’actual calendari de vacunacions, la tos ferina es tracta amb la vacuna hexavalent als 2, 4 i 11 mesos de vida, i posteriorment als 6 anys en forma de DTPa, que suposa un recordatori també contra la diftèria i el tètanus. Però com és possible que, amb unes taxes de vacunació superiors al 95% de la població, la tos ferina estigui creixent tant? La resposta és multicausal, però Cabezas dóna una pista: “No és una vacuna perfecta, tot i que sí que és la millor protecció”. Lluny de pensar que la protecció és inútil, tant Cabezas com el doctor Antoni Martínez, que pertany al grup de malalties infeccioses de la Societat Catalana de Pediatria, recorden que les taxes d’incidència eren molt més altes quan no hi havia una immunització generalitzada. “La tos ferina pot ser mortal”, recorda Cabezas, perquè, tot i que el diagnòstic es fa a partir de la tos persistent -alternada amb un xiulet en el cas dels petits-, les complicacions poden desencadenar pneumònia, encefalopatia o sèpsia. Així doncs, els experts ofereixen quatre explicacions diferents per al repunt.

Canvis en les vacunes

Tenen menys efectes adversos però també són menys eficaces

L’actual vacuna contra la tos ferina és d’un tipus acel·lular que, amb els anys, perd efectivitat i obliga a subministrar un recordatori. Això sí, els seus efectes adversos són menors. De fet, “passar la malaltia no deixa una immunitat per sempre”, recorda Martínez, i en una dotzena d’anys pot tornar a aparèixer. Per això creu que, potser en un futur, caldrà reforçar la revacunació d’adolescents i adults, els dos grups de població entre els quals més han crescut els diagnòstics. Cabezas, en qualsevol cas, recorda que quan no hi havia un pla de vacunació sistemàtic les taxes d’afectació eren molt superiors a les actuals.

Canvis genètics

S’han identificat soques del bacteri que han mutat

Una altra explicació es troba en els canvis genètics del mateix bacteri, que reforcen aquesta pèrdua d’eficàcia de la vacuna. La patologia, a més a més, té un “caràcter cíclic”, diu Cabezas, amb pics epidèmics puntuals. Hi està d’acord Martínez, que apunta que, després de tants anys en què la circulació del bacteri ha sigut tan minsa, el més lògic és que la població perdi immunitat de manera espontània, perquè no ha estat en contacte amb la malaltia.

Millores diagnòstiques

Els sanitaris estan més atents a la declaració obligatòria

Cabezas exposa que en l’augment dels casos també s’ha de tenir en compte una millora dels protocols diagnòstics i de la notificació de la malaltia. Fruit d’això, les taxes d’incidència a Catalunya són més elevades que a altres regions veïnes, però això no vol dir que sigui més greu, defensa.

Problemes de proveïment

Els fabricants de la vacuna tenen dificultats per abastir el mercat

Des del 2015, per problemes amb les primeres matèries que utilitzen, els dos fabricants mundials de la vacuna tenen problemes per servir les comandes. Això afecta al recordatori de la immunització que s’aplica als 6 anys. Els experts neguen que això tingui relació amb l’augment de casos -que és anterior als problemes de subministrament-. També confien que els problemes se solucionin aviat.

Més continguts de