Talons i llibres al 080 Barcelona Fashion
El claustre s'ha convertit en la passarel·la. La capella, en la zona de premsa i la biblioteca, en el photocall oficial. No sé si hi ha hagut mai tantes empentes per un llibre com les d'avui per fer fotos a les models. Talons entre llibres, intel·lecte amb glamur: la Universitat de Barcelona acull des de dimecres la 080 Barcelona Fashion . Resulta exòtic que un entorn cridat a la reflexió aculli la lleugeresa del circ de la moda. Dos mons contrastats i a priori allunyats. Tot i que ja ho diuen: els extrems es toquen. I un cop més, l'entorn d'enguany torna a plantejar l'etern debat: la moda és un art?
Em colo al backstage abans que TCN inauguri oficialment la Setmana de la Moda. No hi ha nervis. Tot controlat. Josep Maria Donat i Totón Comella acumulen 25 anys de carrera. Ara, cinc anys després d'haver marxat a Madrid, tornen. "Per què vau marxar? Pregunta'ns per què ens van fer fora. I per què torneu? Pel nou projecte i perquè som pro Barcelona i Catalunya". En la moda tot torna, fins i tot els creadors. Els penjadors del backstage llueixen retalls de roba en forma de biquinis i banyadors que d'aquí uns instants guanyaran dimensió en els cossos de les models. Tornen els anys 50 en xoc frontal amb els 80: culots amples i biquinis anecdòtics. TCN en la seva essència.
M'escolo entre la multitud i sec a tribuna: Elsa Anka , a la meva dreta, envia un missatge a Raquel Revuelta per saber si vindrà. A la meva esquerra, la Berta , filla de la Totón, seu als genolls d'una amiga: "Elsa, tira't cap allà que la Berta no hi cap". Passen 10 minuts de l'hora prevista, i abans que les models trepitgin amb força i poca roba el centre del claustre, arriba l'alcalde Xavier Trias , més tapat però amb la mateixa seguretat en el pas. Minuts més tard, després de dos petons, em confessarà que ell és més de biquini que de banyador, però que totes les peces li han agradat molt. Al darrere seu, arriba també Helena Rakosnik i el seu saber estar: equilibri perfecte entre el carisma d'una primera dama i la proximitat d'una amiga que convides a sopar. Ja hi som tots, això pot començar.
S'apaguen els llums, esclata la música i comença l'espectacle. De cop, la zona central del claustre s'omple de minimodelets i pell mullada. Les models surten xopes, el públic sua i TCN té 10 minuts per ensenyar la feina feta durant mig any. No sé si pel mig del claustre hi ha passejat mai algun alumne tan lleuger de roba, però avui la col·lecció aprova amb nota. El banyador guanya la cursa al biquini, i el pit i la cuixa, als ossos: TCN recupera les corbes i la carn. I el 080 rescata noms com TCN i MANGO i aposta, en aquesta nova etapa, per l'equilibri entre firmes consolidades i noms emergents.
Còctel final
Tres hores més tard, els talons es traslladen del claustre al patí de la Universitat: TCN convida a un còctel. Plou, i com les models, tots acabem mullats. Examino els assistents i intueixo que hi ha tota aquella gradació de banquers, clients, amics, coneguts i algú que s'ha colat. Investigo i ho confirmo: "Tu a qui coneixes? Jo, a ningú". Giro el cap i ho torno a provar: "I tu, quin vincle tens amb TCN? Sóc la Romi , la dona de l'ex de la Totón". Aquí els extrems també es toquen. Una cita de contrastos, ja ho veieu.
