És frívol el glamur? És glamurosa la frivolitat?
Ulleres de sol, perles i vestit negre sobre l'asfalt del Raval i entre els skates de la plaça del Macba. Camino pensant en el glamur. Un concepte senzill en la forma, però complex en el fons. Un concepte ferm, però contradictori. Com la cita que ens ocupa: "És frívol el glamur? És glamurosa la frivolitat?" Boris Izaguirre i Òscar Tusquets han quedat al CCCB per parlar-ne en el marc de la FADfest.
Glamur vs. frivolitat
Arribo a la cita convençuda que el glamur és una forma d'intel·ligència i que la frivolitat fa més lleugera la vida. Que el glamur és elegància i sensibilitat i que la frivolitat és anar ben vestit i ben pentinat. I que les dues coses són compatibles. El Boris hi està d'acord. L'Òscar en discrepa. El glamur és consciència i educació; autoestima i seguretat. Una essència que s'idealitza amb una actitud. En canvi, la frivolitat no va més enllà: es queda en el vermell foc d'una barra de llavis. Molt pràctic, en segons quines ocasions.
El Boris i l'Òscar
El Boris no se'ls ha pintat, els llavis, però ha triat a consciència el color i la marca de la samarreta que s'ha posat: Banana Republic, blau fosc. L'Òscar va vestit de Bel de dalt a baix. Hem quedat a les 7 de la tarda, una hora abans de la xerrada, i passegem per l'exposicó del FAD. Ens parem a fer una foto, i els pregunto de forma frontal: "Qui dels dos té més glamur?" El Boris ho té clar: l'Òscar. I l'arquitecte -que sembla que hi està d'acord- té el perquè: "Jo no em despullo amb tanta facilitat". Primera lliçó de la nit: el nu gratuït és més frívol que glamurós.
Kate i coca
Demanem uns gintònics i comença la xerrada. A la meva dreta, Rosa Novell i Eduardo Mendoza també fan passar avall combinats en copa gran. Damunt el pòdium comença el duel entre aquests dos personatges. Se succeeixen reflexions interessants i sentències provocadores: "Què hi ha de dolent en el fet que Kate Moss regali coca als seus amics?" Mentre intento desxifrar si els protagonistes són més glamurosos que frívols, penso que el glamur té més a veure amb la màgia que amb coses concretes. És una il·lusió. El glamur és una falsificció per aconseguir un objectiu, que pot molt ben ser el camí de la frivolitat.
Misteri i borratxeres
El Boris parla afectat; l'Òscar, punxant. El showman fa piruetes amb les mans; l'arquitecte es manté calmat. El primer no ha tocat el gintònic; el segon l'ha fulminat. Me'ls miro. I segueixo escoltant. El glamur és refinat, inspirador i misteriós. No sé si el Boris és les dues primeres coses, però està clar que misteriós ho és. És distant, però íntim; translúcid, però no transparent. Davant d'aquest paisatge, l'Òscar reacciona dient que si ser frívol és emborratxar-se i passar-s'ho bé, ell ho és.
Conclusions glamuroses
La xerrada avança entre batalletes i bromes, i jo en trec conclusions: la consciència és el que separa el glamur de la frivolitat. El glamur és intel·ligència, i per tant pot decidir jugar la carta de la lleugeresa -tan convenient de vegades. Per tant, la frivolitat a consciència pot ser glamurosa. Però la frivolitat a seques no ho serà mai: massa buida, massa plana, massa evident. Tot i que moltes vegades, tan escaient.
