Els fills: armes i víctimes de la violència masclista

Entre gener i març s’ha suspès el règim de visites o la pàtria potestat a un 1% dels agressors denunciats

“Em carregaré el que més estimes. Ja pots anar-te acomiadant de les nenes”. Aquesta és una de les amenaces del pare que va matar les dues filles a Castelló cap a la mare de les petites. Les dues frases es van incloure en una denúncia que la dona va portar als jutjats per demanar que es protegissin les menors i se suspengués el règim de visites. La jutge ho va desestimar perquè els informes policials del cas assenyalaven un risc baix cap a la víctima i perquè va apreciar contradiccions en el relat de la mare.

No és una decisió infreqüent. Segons les últimes dades disponibles del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i març es van presentar 5.740 denúncies per violència masclista a Catalunya. Només en un 10% dels casos es va dictar una mesura civil per garantir els drets dels fills de les denunciants. En la majoria de casos es tractava de l’establiment d’una pensió alimentària. Només en 66 -un 1% del total- es va acordar suspendre el règim de visites o la pàtria potestat del presumpte agressor cap als menors.

“Els agressors han descobert una manera de fer més mal a les dones. O es fan canvis en les ordres civils per protegir els menors o el degoteig de casos anirà a més”, pronostica l’advocada penalista i experta en violència masclista Carla Vall. A Catalunya, l’últim cas de violència masclista que ha acabat amb la mort del fill de la víctima és el d’un nen de Sabadell. El seu pare va precipitar expressament el cotxe amb què viatjava amb el nen per un penya-segat a França. A l’escena del crim, la policia va trobar-hi un document d’últimes voluntats de l’home que evidenciava que el parricida -que també va morir- havia estimbat el vehicle expressament.

Suspensió preventiva

L’organització Save The Children fa temps que demana una llei integral de protecció de la infància, similar a la que s’ha aprovat en el cas de la violència masclista però aplicada des de la perspectiva de protegir els menors -no només en situacions de maltractament, sinó en tots els tipus de violència exercida sobre els infants, des de ciberassetjament fins a agressions sexuals-. La responsable de polítiques de la infància de l’organització, Emilie Rivas, considera que un dels punts essencials passa per la “suspensió sistemàtica de manera preventiva” del règim de visites o de custòdia als agressors des del moment que les mares presenten una denúncia de maltractament, encara que després es revisi la mesura.

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar just després de prendre possessió del càrrec que les valoracions de risc policials s’estendrien també als menors que pateixen una situació de maltractament -fins ara aquestes avaluacions es fan només en el cas de la dona denunciant-. “Cal entendre què és la violència masclista. Encara es pensa que és la que exerceix un home sobre una dona, però la realitat és que les maneres de fer mal són múltiples”, explica Vall, que considera que actualment “no se saben llegir les situacions de risc”. Rivas afegeix que també cal entendre què és la violència sobre els menors. “Fins ara s’ha tractat de manera fragmentada, s’ha abordat la violència escolar o a les xarxes socials, però calen mesures integrals”, assegura. Tant Valls com Rivas insisteixen que també cal més “prevenció” i més “pedagogia” en tots els àmbits, especialment en el judicial.

Posar el menor al centre

Els actors judicials han començat a fer autocrítica sobre la necessitat d’extremar les mesures per protegir els menors en una situació de maltractament. En la seva memòria corresponent al 2017 -l’última disponible-, els representants del ministeri públic especialitzats en violència masclista admeten que “encara no s’ha aconseguit visualitzar i protegir prou els menors que pateixen violència a casa, determinant els règims de visites, guàrdia i custòdia o la seva suspensió”, i aposten per “atorgar el protagonisme que la llei concedeix als menors a ser escoltats”.

De fet, l’Estatut de la Víctima, del 2015, estableix mesures de protecció extra per als menors, però pensades únicament pel seu paper com a testimonis d’un cas de violència masclista, com ara que declarin sense confrontació visual amb el presumpte agressor o que se’ls eviti fins i tot el tràngol d’haver d’anar a judici. Segons Rivas, però, el problema és que els menors “encara no són considerats com a víctimes sinó com a testimonis, quan en realitat són les primeríssimes víctimes d’aquest tipus de situacions”.

En aquest sentit, la Fiscalia General de l’Estat considera que cal reforçar la coordinació entre tots els fiscals que participen en un cas de violència masclista -des dels especialistes en la jurisdicció de menors fins a la fiscalia civil- perquè quan s’adoptin mesures civils “hi hagi un coneixement ple de totes les circumstàncies i mesures cautelars” d’un mateix cas. L’objectiu, diu la fiscalia en la seva memòria, és “evitar que es produeixin resolucions judicials contradictòries o difícils de compatibilitzar amb les mesures penals acordades”.

A nivell judicial, la penalista Carla Vall també reclama canviar la llei processal -la que regula el funcionament d’un procés judicial-, per exemple, perquè les ordres de protecció o les presons preventives acordades en un cas de violència masclista no quedin sense efecte des del moment que acaba un judici i fins que es dicta sentència, com ha passat en alguns casos.

La falta de mesures de protecció no és exclusiva únicament de l’àmbit dels menors, sinó que es fa evident també en el cas de les dones. Segons les dades del CGPJ, durant el primer trimestre de l’any es van sol·licitar a Catalunya 1.287 ordres de protecció, però el jutge només en va acordar 654, un 50,8%. Tot i així, la dada millora la registrada en períodes anteriors, quan el nombre de denegacions era superior, fins i tot, al de concessions. Un dels problemes és que es tracta d’un sistema garantista. La realitat és que “es pensa molt en els drets dels processats i no tant en el de les víctimes, que acaben sent convidades de pedra del seu propi procediment judicial”, assegura Vall.

Més continguts de