Tortosa“Aquest ha sigut un temporal mitjà, res a veure amb el Gloria d’ara fa un any. En una escala del zero al deu, potser el situaria al nivell sis. Però, tot i així, els efectes han sigut devastadors, perquè el delta de l’Ebre encara no s’ha recuperat del temporal de l’hivern passat”, explica Guillermo Borés. És la quarta vegada en un any que el propietari de la finca privada de l’illa de Buda veu com la força del mar trenca la barra de sorra que separa el mar de les llacunes i com s’obre un gorg que salinitza les basses i els arrossars. “Perdem diversitat natural i metres de platja. La debilitat d’aquestes terres és extrema”, exclama.
El temporal Filomena ha tornat a posar a prova la costa de l’Ebre i el Delta no l’ha superada. Les onades han malmès la bassa de l’Arena, i han afectat la finca Bombita i les platges de la Marquesa i de Riumar. Gairebé la meitat de l’istme del Trabucador ha tornat a quedar sota l’aigua. L’accés terrestre a la punta de la Banya és inviable i les salines de la Trinitat han quedat aïllades.
“El camí d’accés no es podrà restituir fins d’aquí tres o quatre setmanes”, calcula Joan Sucarrats, gerent d’Infosa, l’empresa que gestiona l’extracció d’unes 100.000 tones de sal cada any. El pitjor cas: el nou trencament de l’istme coincideix amb un pic de la demanda.
“Amb el temporal de neu, hem rebut comandes que pugen a més de 8.000 tones de sal, per tirar a les carreteres i evitar les plaques de gel. Abastim diputacions i consells comarcals del país, però també els ajuntaments de Madrid, Albacete o Conca. Dubto que els puguem abastir els pròxims dies”, lamenta Sucarrats. De moment, els treballadors arriben a les salines amb barca per no aturar la producció i disposar de prou estoc tan bon punt puguin tornar-hi els camions.
La Taula de Consens, que agrupa els municipis del Delta, les comunitats de regants i un cos d’assessorament científic, ja ha anunciat que demanarà responsabilitats a les administracions per inacció. L’entitat va emetre un comunicat en el qual demana que “s’actuï de forma urgent i coordinada, donant compliment als compromisos assolits pel ministeri per a la Transició Ecològica i el departament de Territori i Sostenibilitat”.
De visita a les Terres de l’Ebre, el conseller en funcions, Damià Calvet, va apuntar ahir que “el problema no és una partida del Govern amb més o menys milions d’euros per actuar” perquè “qui té les competències sobre el riu ni fa prou ni deixa fer”, en una referència clara a l’executiu estatal.
“És trist veure com les administracions es tiren les culpes”, lamenta Sucarrats. Les accions que ha impulsat la direcció general de Costa i Mar del govern espanyol són clarament insuficients, denuncia, però cal recordar que la Generalitat disposa d’una partida de sis milions prevista en l’exercici pressupostari del 2020. “Em sembla vergonyós que posin d’excusa que no tenen permís de l’Estat per executar-la”, afegeix.
El que queda clar és que l’extrema vulnerabilitat d’aquest espai natural fa necessàries solucions d’urgència, però també una planificació d’inversions contundents a mitjà i llarg termini, especialment per poder desguassar els sediments acumulats als embassaments del curs mitjà de l’Ebre, sense els quals, tard o d’hora, el Delta acabarà sent engolit pel mar.
