ORNITOLOGIA
Societat 23/09/2018

Una fira per conèixer i conservar els ocells

La 5a edició del Delta Birding Festival emfasitza la conservació

Toni Pou
3 min
Una fira per conèixer  i conservar els ocells

AmpostaEl dia es lleva prenyat d’una boira baixa al delta de l’Ebre. Als camins que envolten la llacuna de la Tancada hi ha una activitat inusual. Cotxes que circulen amb lentitud, vehicles aparcats a la vora dels canals i vianants carregats amb motxilles, trípodes i quilos de material fotogràfic. Són, tots ells, amants dels ocells que s’han desplaçat fins aquí per assistir al Delta Birding Festival, la fira d’ornitologia més important del Mediterrani, que aquest cap de setmana celebra la cinquena edició.

Els ornitòlegs són gent procliu a matinar els caps de setmana. Qualsevol sacrifici és poc si s’aconsegueix veure una nova espècie d’ocell o captar una imatge impactant d’una espècie coneguda en acció. I avui, la boira matinal ofereix un paisatge de fons especialment fotogènic. En un camp d’arròs es poden distingir les siluetes de desenes de bernats pescaires amb el coll aclofat per la fresca del matí. No fa gens de fred, però l’escena immortalitzada al cor pixelat de les càmeres suggereix una gelor boreal. Més endavant, un bec d’alena, potser esperonat pel recer que confereix la boira, s’aventura a passejar la seva delicadesa fora de la llacuna mentre un parell de gavines espicassen una granota esclafada a la carretera fins que una d’elles se l’emporta volant. A mesura que puja el sol la boira s’esfilagarsa, el fred desapareix de les fotografies i el centre MónNatura, seu del festival, es comença a activar per rebre els més de 2.000 visitants que aplega l’esdeveniment.

Egagròpiles, àligues i colibrís

“Són caques?”, pregunta una nena als pares mentre assenyala els materials d’un dels tallers que es fan al llarg del dia. I val a dir que, si es té en compte l’aspecte que tenen, no va desencaminada. Però es tracta d’egagròpiles, les masses de material indigerible, essencialment pèls i ossos, que els rapinyaires nocturns com les òlibes i els mussols regurgiten després d’engolir i digerir les preses. Les egagròpiles són molt útils per estudiar tant els hàbits de les aus que les produeixen com les poblacions de petits mamífers de la zona. Això aprenen els nens que, durant el taller, inspeccionen aquests objectes equiparables a veritables cagallons.

Al festival també hi ha carpes amb exposició de material fotogràfic, propostes turístiques, conferències i sortides. La conferència del fotògraf Nicolas Reusens desperta un gran interès. A la foto que més sospirs d’admiració arrenca als espectadors, un colibrí se suspèn en l’aire amb el bec a escassos mil·límetres del morro d’un escurçó groc que dormia i que s’ha sobresaltat amb el brunzit del diminut ocell.

A mitja tarda, el càmera de natura Neil Rettig i la veterinària Laura Johnson m’expliquen les seves aventures per filmar la rara i amenaçada àliga de les Filipines. Però abans, amb una brillantor especial als ulls, Rettig recorda els seus primers passos en la producció de documentals de natura. Amb 22 anys va viatjar a Surinam per filmar l’àliga de Harpy. Enfilat al cim d’un arbre de 50 metres, les àligues se li llançaven a sobre i el colpejaven per foragitar-lo del seu hàbitat, fins al punt que es va acabar posant un casc i una armilla metàl·lica per protegir-se’n. De l’última expedició a les Filipines, destaca que van arribar a establir una relació d’intimitat amb una parella d’àligues que van estar filmant cada dia durant sis mesos. En van marxar amb el cor encongit per la incertesa sobre el futur d’aquelles aus, però amb l’esperança que el documental que n’han fet, Bird of prey, una de les sensacions del festival, serveixi perquè el govern filipí es prengui seriosament la preservació d’aquest animal tan singular. “Mentre hi hagi gent que lluiti per la conservació hi ha esperança”, conclou en una sentència que resumeix perfectament l’ànima del festival.

stats