El fiscal arxiva les denúncies per secta contra el grup de recerca de la UB

La Universitat de Barcelona es planteja obrir un expedient informatiu intern sobre el cas del CREA

La Universitat de Barcelona va investigar les primeres queixes contra el CREA el 2004

La Guàrdia Civil no veu que hi hagi "prou elements" per considerar que  les denúncies per secta contra el Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA) de la Universitat de Barcelona impliquin cap infracció penal. El fiscal antiodi Miguel Ángel Aguilar, que havia assumit les investigacions sobre aquest grup de recerca, les ha arxivades segons va comunicar ahir el CREA mateix i ha confirmat avui la fiscal portaveu de Barcelona, Isabel López Riera. La Universitat de Barcelona encara no ha rebut la documentació de l'arxivament però fonts del centre han comunicat a aquest diari que, quan els arribi i s'hagi tancat tot el procés penal, podrien obrir un expedient informatiu intern sobre el cas del CREA.

El fiscal Aguilar, després d'analitzar les declaracions dels sis denunciants que van declarar a la Guàrdia Civil, ha determinat que no afegeixen res de nou a les investigacions que ja es van arxivar el 2005. Les acusacions contra el CREA venen de lluny: la universitat va començar a investigar el cas l’octubre del 2004 arran d'algunes queixes i posant en marxa "una informació reservada" que va dirigir el catedràtic de dret Enoch Albertí. Es van entrevistar amb diversos testimonis i van traslladar el cas a la Fiscalia, que també va arxivar la denúncia però va reclamar a la UB que requerís al CREA que canviés de manera de fer. La universitat no ha difós mai ni l'informe de la UB sobre el CREA ni les recomanacions concretes de la Fiscalia.

Segons el CREA, les acusacions eren obra de persones que "sota l'anonimat pretenien destruir el centre"

El CREA, en un comunicat de premsa, afirma que  les acusacions en contra seva les han fetes "persones que sota l'anonimat pretenien destruir el centre així com les persones que en formen part", que els mitjans de comunicació que van explicar les denúncies han difós "informacions falses" i els exigeix una "rectificació". A més, el grup assegura que les notícies sobre el cas han servit de "mecanisme tàctic" per silenciar el retorn del catedràtic Jesús de Miguel, denunciat per assetjament sexual el 2011 en un cas que es va arxivar, no perquè no n'hagués comès, sinó perquè els fets havien prescrit. Tot i això, la directora del CREA, Marta Soler, va reconèixer en una roda de premsa del setembre que el grup no ha denunciat mai als tribunals ni a la policia cap professor universitari per assetjament sexual, va dir que ho havien fet "persones del CREA" i no va voler concretar contra quants presumptes assetjadors.

Arran de l'arxiu, el grup reclama al nou rectorat de la universitat que defensi "la vàlua" que té que hagin fet "el primer estudi sobre violència masclista a les nostres universitats", que determina que el 62% dels estudiants a Espanya han patit violència masclista. També demana que se'ls reconegui que han defensat les víctimes i exigeix "el compromís de desenvolupar els mecanismes perquè mai més algú difami anònimament el CREA". El grup considera que, com que defensen les víctimes de violència masclista, qualsevol persona que els acusi ho fa amb "una pràctica que s'ha utilitzat des de fa molt de temps per tal de desprestigiar i silenciar aquells grups i persones capaces de dir la veritat".

Per la seva banda l'entitat antisectes Redune, en un comunicat, reclama que la UB faci una investigació interna. També lamenta l’arxivament explicant que hi ha "una certa desprotecció legal" davant les sectes però afirma que no implica que les acusacions contra el grup fossin falses i diu que tan sols indica que no han aconseguit "prou testimonis i proves per actuar a nivell penal". A més, reclama a la universitat canals efectius per denunciar el comportament sectari  seguint les recomanacions de la federació europea de centres d'investigacions i informació sobre el sectarisme. Redune també lamenta que el CREA s'hagi dedicat a "desviar l'atenció" de les denúncies en contra seva "al·legant que reben crítiques per defensar les víctimes de la violència de gènere". Critiquen que el grup hagi "utilitzat la violència de gènere, un tema molt seriós, per amagar el seu funcionament".

El CREA va fer el 13 de juny  una roda de premsa per defensar-se de les acusacions unes hores abans que TV3 avancés la primera notícia sobre les denúncies. Arran d'aquelles informacions aquest diari va poder contactar amb quatre exmembres que no van voler fer pública la seva identitat per por de represàlies i van explicar per què consideraven que els havia perjudicat la relació amb el grup. El setembre el CREA va difondre un estudi que havia pagat a un psicòleg i que pretenia demostrar que no és cap grup abusiu. Segons la fiscal portaveu els policies que han investigat les denúncies han arribat a la conclusió que "no hi ha proves objectives" que s'hagi comès cap delicte ni motius per continuar la investigació.

Més continguts de