La formació professional: una opció a l'alça per als joves a l'atur

BarcelonaLa formació professional s'ha consolidat des de l'inici de la crisi com una bona opció per retornar al mercat laboral entre les persones aturades a Catalunya. Des de 2008, les matrícules dels estudis professionals s'han incrementat un 30%, una xifra representada principalment pels majors de 20 anys a l'atur. Així ho indica l'estudi 'Els reptes de la Formació Professional a Catalunya: indicadors comparats i propostes de reforma' de la Fundació Jaume Bofill, presentat aquest dimecres a l'Ateneu Barcelonès.

"La formació professional ha obert les portes a molts joves a l'atur", ha assegurat el coordinador de l'estudi, doctor en sociologia i professor a la Universitat de Glasgow, Òscar Valiente, durant la presentació, que ha relacionat aquest fet amb el prestigi i qualitat que la FP ha aconseguit al país. Un model que, ha indicat, pot donar "passes enrere" amb l'aplicació de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce).

Valiente ha lamentat que la també coneguda com a llei Wert plantegi els estudis professionals com a via morta per derivar els estudiants de secundària amb problemes d'aprenentatge i que no han assolit les competències bàsiques necessàries. "La FP no és una solució al fracàs escolar, això és una visió molt antiga", ha afirmat el sociòleg, per afegir: "L'estudi indica que no hi ha una relació directa entre més formació professional i menys fracàs escolar". "Dubto que el Govern de la Generalitat tingui una concepció de la FP diferent a la que tenen a Madrid", ha continuat Valiente, que ha instat l'executiu a demostrar el contrari distanciant-se de la llei espanyola.

Més enllà d'això, una de les principals conclusions a les quals arriba l'estudi és que a Catalunya no hi ha un "problema de sobrequalificació". La població catalana amb estudis terciaris representa un 32,5%, una xifra lleugerament superior al 26,8% de la mitjana europea. Per contra, a Catalunya manquen professionals amb nivells intermedis de qualificació (tan sols un 22,9% de la població) i -ha explicat Valiente- hi ha una "franja de població massa elevada amb un nivell d'estudis molt baix" (un 44,6%, 19 punts per sobre del percentatge europeu). Valiente ha volgut apuntar, però, que ha crescut 10 punts el percentatge de persones graduades en FP que segueixen estudiant.

L'estudi planteja tot un seguit de propostes, entre les quals destaquen la integració dels subsistemes de formació professional sota una mateixa direcció política, una major coordinació amb l'oferta universitària o el reforç de les competències bàsiques en el currículum de la formació professional.

Nova "cultura empresarial" i canvis en la FP dual

La Fundació també demana un "canvi de la cultura empresarial" per tal que les empreses apostin pel talent i la formació dels seus treballadors. "Estem preparant graduats de molt alt nivell i no hi ha empreses que apostin per ells", s'ha queixat Valiente, que ha sentenciat: "El problema de l'economia no és la manca de talent, sinó la manca de demanda de talent de les empreses".

El coordinador de l'estudi ha aprofitat per carregat contra el model de FP dual impulsat pel Govern, el qual -ha dit- "no sabem si és un programet o una política de país". Valiente ha destacat la necessitat que la FP dual estigui sotmesa a controls de garantia de qualitat i que es disposi d'institucions que dotin d'una formació qualificada als "mentors" dels alumnes a les empreses.

Un "bon moment" per a la formació professional

A la presentació de l'estudi també ha intervingut el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que ha destacat el "bon moment" en què es troba la formació professional tot i la "inversió baixa i la rellevància política molt baixa" que ha tingut tradicionalment: "Mai com fins ara s'havia posat tants focus sobre la formació professional".

Palacín ha assenyalat que darrerament s'està creant a la vora de 6.000 places anuals per a estudiants de FP i ha explicat que l'estudi elaborat per la Fundació busca determinar les "mesures i decisions que permetrien que aquesta inversió quantitativa sigui útil per alumnes, empreses i prescriptors de la FP".